Émile Ollivier
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 juliol 1825 Marsella (França) |
Mort | 20 agost 1913 (88 anys) Saint-Gervais-les-Bains (França) |
Sepultura | Sant Tropetz |
12è Seient 7 de l'Acadèmia Francesa | |
7 abril 1870 – 20 agost 1913 ← Alphonse de Lamartine – Henri Bergson → | |
Cap de Govern de França | |
2 gener 1870 – 10 agost 1870 ← Napoleó III – Charles Cousin-Montauban → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
7 juny 1869 – 4 juny 1870 ← Jules Joseph Portalis Circumscripció electoral: Var | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
5 juliol 1857 – 7 juny 1869 Circumscripció electoral: Sena | |
Prefect of Haute-Marne (en) | |
1848 – 1849 | |
Prefecte de Bouches-du-Rhône | |
1848 – 1848 | |
Dades personals | |
Formació | Lycée Thiers |
Activitat | |
Camp de treball | Política, dret i periodisme d'opinió |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, alt càrrec, jurista, estadista, escriptor, historiador, advocat, periodista d'opinió |
Partit | bonapartisme |
Membre de | Acadèmia Francesa (1870–1913) |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Blandine Liszt (1857–1862), mort del cònjuge cap valor (1869–1913), mort de la persona |
Fills | Daniel Ollivier ( Blandine Liszt) |
Olivier Émile Ollivier (Marsella, 2 de juliol de 1825-Saint-Gervais-les-Bains, 20 d'agost de 1913) fou un polític i home d'estat francès. Inicialment un republicà oposat a l'ascens de Napoleó III, va acabar esdevenint un entusiasta de les reformes de caràcter liberal que aquest va realitzar a l'Imperi Francès a partir de 1861. Va entrar al gabinet de govern i va acabar per esser nomenat Primer Ministre de França a les acaballes del regnat de l'emperador fins a la mateixa caiguda de l'Imperi (1870).[1][2]
Referències
- ↑ «Ollivier, Olivier Émile» (WikiSource) (en anglès). Britannica, Volume 20.
- ↑ Zeldin, Theodore. Émile Ollivier and the Liberal Empire of Napoleon III (en anglès). Creative Media Partners, LLC, 2021-09-09. ISBN 978-1-01-419198-4.
Precedit per: Léon Faucher (de facto) | Primer Ministre de França 1870 | Succeït per: Charles Cousin-Montauban |