Ígor Plotnitski

Infotaula de personaÍgor Plotnitski

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(uk) Ігор Венедиктович Плотницький
(ru) Игорь Венедиктович Плотницкий Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Kelmentsi (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
2n President de la República Popular de Luhansk
4 novembre 2014 – 24 novembre 2017
← Valeri Bólotov – Leonid Pàssetxnik →
3r Primer ministre de la República Popular de Luhansk
20 agost 2014 – 26 agost 2014
← Marat Baixírov – Guennadi Tsipkàlov →
1r Minister of Defence (en) Tradueix
21 maig 2014 – 14 agost 2014
← cap valor – Aleksandr Bednov → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Russa Modifica el valor a Wikidata
FormacióIstituto di artiglieria e ingegneria "N. N. Voronov" di Penza (it) Tradueix
Universitat Nacional d'Ucraïna Oriental Vladímir Dal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPau per la Regió Luhansk Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRepública Popular de Luhansk, Unió Soviètica, República Popular de Donetsk i Nova Rússia Modifica el valor a Wikidata
Branca militarForces Armades d'Ucraïna Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmajor Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Donbàs Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Orde de l'Amistat Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm7128302 Modifica el valor a Wikidata

Ígor Venedíktovitx Plotnitski (en rus: Игорь Венедиктович Плотницкий, en ucraïnès: Ігор Венедиктович Плотницький) (Kelmentsi o Luhansk, 25 de juny del 1964) és un militar i polític independentista de Luhansk, president de la República Popular de Luhansk entre 2014 i 2017.[1]

Biografia

Nascut el 15 de juny del 1964, fill de Veniamin Plotnitski i Nina Plotnitski, segons unes fonts a Kelmentsi,[2][3] a la província de Txernivtsí, a la regió de Bucovina (sud-oest d'Ucraïna, que fa frontera amb Moldàvia i Romania) i, segons altres, a Luhansk.[4][5][6] Durant la seva joventut visqué al poblat de Kelmentsi, on freqüentà l'escola secundària. El 1982 es traslladà a viure a Luhansk, on s'allistà a l'Exèrcit Roig de l'URSS.[5] Serví a les Forces Armades de la Unió Soviètica, on aconseguí el rang de major, fins a la dissolució d'aquesta el 1991. El 1987 es graduà a l'Institut d'Enginyeria d'Artilleria de Penza. Després d'abandonar l'Exèrcit, entre 1992 i 1996 treballà en diverses empreses com a gerent i director adjunt d'assumptes comercials. Entre el 1996 i el 2002 organitzà i dirigí una empresa privada dedicada al comerç de combustibles i lubricants. Entre el 2004 i rl 2012 treballà en la Inspecció Regional per a la Protecció dels Drets del Consumidor, on ocupà diversos càrrecs directius.[6]

República Popular de Luhansk

Durant la Guerra al Donbàs, esdevingué el primer Ministre de Defensa de la República Popular de Luhansk, càrrec que exercí entre el 21 de maig i el 14 d'agost del 2014 i fou reemplaçat per Aleksandr Bednov.[6][7] El canvi vingué determinat perquè a partir d'aleshores es convertí en el segon president de la República després de la renúncia de Valeri Bólotov.[1] Paral·lelament al càrrec, també realitzà les funcions de Primer ministre de la República Popular de Luhansk entre el 20 i el 26 d'agost de 2014, en substitució de Marat Baixírov i substituït per Guennadi Tsipkàlov.[8][9] El setembre d'aquell any, negocià i signà el Protocol de Minsk en qualitat de representant de la República Popular de Luhansk, en el qual fou acordat un memoràndum sobre un pla de pau per a resoldre el conflicte polític-militar que viu l'est d'Ucraïna.[10] El 2 de novembre del 2014 guanyà les Eleccions generals de la República Popular de Luhansk mitjançant el partit Pau per Luhansk amb el 63,08% dels vots, revalidant així el seu mandat.[4]

Al novembre del 2014, desafià a Petrò Poroixenko, el president d'Ucraïna, a un duel d'acord amb antigues tradicions eslaves i cosaques, en una carta oberta que suggeria diversos mitjans de resolució de la crisi en curs al país. En aquesta carta, digué que qui guanyés aquest duel dictaria els seus termes a l'adversari i que Poroixenko podria triar la ubicació per al duel, així com l'arma per ser utilitzada i va suggerir que el duel podria ser transmès en viu per televisió. Plotnitski digué que si guanyés el duel començaria a posar fi a totes les accions militars de l'Exèrcit ucraïnès a l'est del país, forçant així a la retirada de tots els grups armats. Poroixenko no es pronuncià respecte a la proposta del líder independentista.[11]

En el seu primer decret després de les eleccions a Luhansk, ordenà que es proporcionés assistència econòmica als orfes dels pares que moriren a conseqüència de les operacions conduïdes per les Forces Armades d'Ucraïna i per la Guàrdia Nacional.[12]

El 30 d'octubre del 2014, fou acusat per l'advocat general d'Ucraïna de segrestar Nadia Sàvtxenko, un aviadora ucraïnesa, sotmetent-la a interrogatoris que es van prolongar durant diversos dies. Aquest segrest s'hauria produït en un xoc armat entre les milícies de Luhansk i el Batalló Aidar, fidel al govern de Kíiv. Segons el Comitè d'Investigació de Rússia, l'aviadora creuà la frontera entre Rússia i Ucraïna com una refugiada sense documents i va ser detinguda en territori rus, de conformitat amb la legislació d'aquest país, per sospites de complicitat en l'assassinat dels periodistes russos Ígor Kornelyuk i Anton Voloxin.[13][14]

Vida privada

Està casat i té una filla i residí amb la seva família a Luhansk.[cal citació]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Глава ЛНР" временно "ушёл в отставку» (en rus). RBC.ru, 14-08-2014. Arxivat de l'original el 27 octubre 2014. [Consulta: 17 novembre 2021].
  2. ↑ «Биография Игоря Плотницкого» (en rus). Glava-lnr.su, 11-09-2014. Arxivat de l'original el 6 desembre 2015. [Consulta: 17 desembre 2015].
  3. ↑ Denissiuk, Oksana. «Що думають про лідера «ЛНР» на рідній Буковині» (en ucraïnès). BBC.co.uk, 11-09-2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Igor Plotnitsky wins self-proclaimed Luhansk People's Republic head elections — CEC» (en anglès). ITAR-TASS, 03-11-2014. [Consulta: 16 desembre 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Що думають про лідера "ЛНР" на рідній Буковині» (en ucraïnès). ВВС.co.uk, 11-09-2014. [Consulta: 16 desembre 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Биография Игоря Плотницкого» (en rus). RIA Novosti, 20-08-2014. [Consulta: 16 desembre 2014].
  7. ↑ «В ЛНР-новый министр обороны» (en rus). Xxivek.net. Arxivat de l'original el 29 agost 2014.
  8. ↑ «ЛНРовцы выбрали нового премьер-министра» (en rus). Bukovina.biz.ua, 27-08-2014. [Consulta: 17 novembre 2021].
  9. ↑ «Свято место пусто не бывает: у «ЛНР» опять новый премьер» (en rus). Lg.vgorode.ua. [Consulta: 17 novembre 2021].
  10. ↑ «Protocolo de Minsk» (en rus), 05-09-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  11. ↑ «Poroshenko Challenged to Duel by East Ukrainian Rebel Leader» (en anglès). The Moscow Times, 19-11-2014. [Consulta: 16 desembre 2014].
  12. ↑ «Плотницкий издал первый указ в качестве главы ЛНР» (en rus). VZ.ru, 08-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  13. ↑ «Двом викрадачам Надії Савченко оголошено про підозру» (en ucraïnès). GP.gov.ua, 30-10-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  14. ↑ «СК обвинил в пособничестве в убийстве сотрудников ВГТРК украинскую военнослужащую» (en rus). ITAR-TASS, 09-07-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].