Şəmkir

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaŞəmkir
Fotomuntatge
Imatge

Localització
Map
 40° 51′ 23″ N, 46° 01′ 02″ E / 40.8564°N,46.0172°E / 40.8564; 46.0172
RaionShamkir District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Shamkir District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població40.600 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialàzeri Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud450 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1944 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalAZ 5700 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+04:00 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Marneuli (2022–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webshamkir-ih.gov.az Modifica el valor a Wikidata

Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan. Es troba cap al nord, al peu dels turons del Caucas Menor, a tocar del riu Txagirtxai, en l'autopista Tbilissi-Yevlakh, a uns 4 km de l'estació de ferrocarril de Dallar. És la vuitena ciutat de l'Azerbaidjan per nombre de població.

Història

Xamkur fou una ciutat de l'Arran. Estava situada a la dreta del Kura, en el districte armeni de Gardman, al nord-oest de Gandja (Gandzaq). La ciutat fou destruïda al segle ix pels khàzars.

Vers el 855 el general Bogha al-Khabir, al servei del califa, va atacar el principat de Siunia Oriental governat per Vasak i son germà Ashhot. Vasak va fugir a Balk, al Kotaiq i finalment al Gardman on el príncep local, l'ixkhan Kutridj o Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha. Però la traïció de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; després va envair la província d'Uti i va fer presoner a Esteve Kun un hongarès armenitzat senyor dels Sevordiq. La vila de Xamkur, a la riba del Kura, destruïda pels khàzars i quasi deshabitada, fou repoblada de musulmans per formar amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats per vigilar l'Armènia oriental.

Vers 1011, Bagrat III l'unificador de Geòrgia va decidir castigar un atac de l'emir xaddàdida d'Arran (Gandja) Fadl o Fadlun a l'Herèthia i va demanar la col·laboració de Gagik I d'Ani. Van passar pel regne de Taixir o Lori, i van entrar als dominis de Fadlun. Els armenis i georgians van assetjar Xamkur; a punt de prendre-la Fadlun va demanar la pau i va oferir a Bagrat de pagar-li el kharadj (tribut) vitalíciament i de combatre a les seves guerres.

Avançat el segle xi fou ocupada pels seljúcides.

El 1195 Abu Bakr, atabek d'Arran, havia enderrocat al xirvanxah Aghsartan, que era feudatari de Geòrgia i l'havia fet fora del Xirvan. La reina Tamara el va acollir i li va donar suport. Un exèrcit georgià dirigit pel seu marit David Soslan va marxar al Xirvan. Abu Bakr es va aliar amb els emirs de la rodalia i es van concentrar a Xamkur on foren atacats pels georgians el dia 1 de juny de 1195. El georgians van obtenir la victòria i Xamkur ocupada i després va seguir Gandja. Xamkur fou retornada al Xirwanxah en feu i formà el districte de Parisosi (de la ciutat armènia de Parisos, a l'Artsakh). Xamkor fou ocupada pels mongols el 1221, i després va quedar unida al govern de l'Azerbaidjan.

  • Vegeu aquesta plantilla
Districtes (Raions)
Bandera d'Azerbaidjan
Bandera d'Azerbaidjan
Ciutats
  • Bakú
  • Gandja
  • Khankendi
  • Lenkoran
  • Mingachevir
  • Naftalan
  • Naxçıvan
  • Shaki
  • Şirvan
  • Sumqayit
  • Şuşa
  • Yevlakh
  • Assentaments
    • Agdam
    • Agdash
    • Aghjabadi
    • Aghstafa
    • Agsu
    • Astara
    • Babek
    • Balakan
    • Barda
    • Beylagan
    • Bilasuvar
    • Dashkasan
    • Füzuli
    • Gadabay
    • Goranboy
    • Goychay
    • Goygol
    • Hajiqabul
    • Imishli
    • Ismayilly
    • Jabrayil
    • Jalilabad
    • Julfa
    • Kalbajar
    • Khachmaz
    • Khizi
    • Khojavend
    • Khojaly
    • Khirdalan
    • Kurdamir
    • Lachin
    • Lerik
    • Masally
    • Neftchala
    • Oghuz
    • Ordubad
    • Kabala
    • Qakh
    • Gazakh
    • Gobustan
    • Quba
    • Qubadli
    • Qusar
    • Saatly
    • Sabirabad
    • Salyan
    • Shabran
    • Shahbuz
    • Shamakhi
    • Shamkir
    • Sharur
    • Siyazan
    • Tartar
    • Tovuz
    • Ujar
    • Yardymly
    • Zəngilan
    • Zaqatala
    • Zardab
    Noms en cursiva indiquen parts de la República Autònoma de Nakhtxivan