2n Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina
| ||||
Tipus | Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 16 - 23 juliol 1922 | |||
Localització | Lloc del 2n Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès (RP Xina) | |||
2n Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina | ||
---|---|---|
Xinès tradicional: | 中國共產黨第二次全國代表大會 | |
Xinès simplificat: | 中国共产党第二次全国代表大会 | |
Mandarí | ||
Pinyin: | Zhōngguó Gòngchǎndǎng Dìèrcì Quánguó Dàibiǎo Dàhuì | |
Abbreviated name | ||
Xinès: | 二大 | |
Mandarí | ||
Pinyin: | Èr dà |
El 2n Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès va ser un Congrés del Partit Comunista Xinès (PCX) que es va celebrar a Xangai entre el 16 i el 23 de juliol de 1922. Es va celebrar a casa del filòsof Li Da, a la Concessió Internacional de Xangai. Al congrés hi van assistir 12 persones en representació dels 195 membres del partit. El va succeir el 3r Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès.[1]
Participants
Durant el 6è Congrés Nacional del Partit celebrat a Moscou l'any 1928, es van llistar els 12 convidats al 2n Congrés: Chen Duxiu, Zhang Guotao, Li Da, Yang Mingzhai, Luo Zhanglong, Wang Jinmei, Xu Baihao, Mao Zedong, Cai Hesen, Tan Pingshan, Li Zhenying i Shi Cuntong.[2]
Aquesta llista, però, només indicava els representants del congrés i no incloïa els membres reals que van assistir al congrés. Mao Zedong, per exemple, va rebre la notificació per assistir al congrés, però no hi va anar. A la "Història del partit comunista xinès" publicada pel Centre de Recerca del PCX, s'afirmava l'ambigüitat de l'assistència de Mao.[2]
En una entrevista del periodista estatunidenc Edgar Snow, publicada al seu llibre Red Star Over China, Mao va admetre la seva absència al congrés a causa d'una mala comunicació.
Importància del Congrés
El congrés aprovar la Constitució del Partit Comunista Xinès entre diverses altres resolucions:
- Declaració del Segon Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès
- Resolució del PCX sobre l'imperialisme i els esdeveniments mundials
- Resolució sobre l'adhesió a la Internacional Comunista
- Resolució del Front Unit de la Democràcia
- Resolució sobre el Moviment Sindical i el Partit Comunista
- Resolució sobre el Moviment Joventuts Comunistes
- Resolució sobre el Moviment de la Dona
- Resolució sobre la Constitució del Partit Comunista.[3]
La Declaració del congrés afirmava que el PCX era una branca de la Komintern i va aprovar-ne la seva adhesió, un gir dràstic respecte l'ocurregut durant el primer congrés on es va declarar que Komintern havia de convertir-se en un aliat del PCX. Aquesta alineació afectaria posteriorment al desenvolupament del PCX en els seus primers anys.[1]