495 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 495 aC (cdxcv aC) |
| Islàmic | 1151 aH – 1150 aH |
| Xinès | 2202 – 2203 |
| Hebreu | 3266 – 3267 |
| Calendaris hindús | -439 – -438 (Vikram Samvat) 2607 – 2608 (Kali Yuga) |
| Persa | 1116 BP – 1115 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -244 |
| Ab urbe condita | 259 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC | |
| Anys | |
| 498 aC 497 aC 496 aC - 495 aC - 494 aC 493 aC 492 aC | |
El 495 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Regil·lensis i Prisc (o també any 259 ab urbe condita). La denominació 495 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
Sicília
- Hipòcrates, tirà de Gela, va signar un tractat amb Siracusa, i va obtenir la possessió de Camarina, destruïda uns anys abans, i la va recolonitzar.[2]
República Romana
- Appi Claudi Sabí Regil·lensis i Publi Servili Prisc són elegits cònsols a Roma. Els cònsols van fer la guerra contra els volscs i els van conquerir la ciutat de Suèssia Pomètia. Prisc, després, va derrotar els sabins i els auruncs.[3]
- En la lluita entre patricis i plebeus per la qüestió dels deutes, Prisc afavoria els plebeus, però com que no podia fer res sense comptar amb el seu col·lega, finalment es va enemistar amb patricis i plebeus, uns perquè consideraven que els traïa i els altres perquè consideraven que no feia res. Regil·lensis va decantar-se per defensar els patricis.[4]
- Es construeix un temple al Circ Màxim, entre els turons Aventí i Palatí, en honor del déu Mercuri.[3]
= Xina
- Puja al tron Fuchai, l'últim rei de Wu, un estat de l'antiga Xina. Va regnar cap al final del període de Primaveres i Tardors.[5]
Naixements
Necrològiques
- Tarquini el Superb. Quan va ser expulsat de Roma es va refugiar a Cumes, governada pel tirà Aristodem, on va morir. Tots els seus fills ja havien mort abans.[4]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VI, 5
- ↑ 3,0 3,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21, 27
- ↑ 4,0 4,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21
- ↑ Twitchett, Denis Crispin. The Cambridge history of China. Cambridge: Cambridge University Press, 1978, p. 564. ISBN 9780521243278.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pèricles, VI, 3
