Achawa

Infotaula de llenguaAchawa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius514 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deAchagua, Casanare i Departament del Meta Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües arawak
llengües arawak de l'Alt Amazones Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3aca Modifica el valor a Wikidata
Glottologacha1250 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueaca Modifica el valor a Wikidata
UNESCO284 Modifica el valor a Wikidata
IETFaca Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages641 Modifica el valor a Wikidata

L'achawa (Axagua, Xagua) és una llengua de la família arawak, parlada actualment pel 65% del poble indígena achagua que viu als marges del riu Meta, a Puerto López, Meta (Colòmbia) i La Bella Casanare (departament de Meta).[1] Antigament els achagua estaven situats a la ciutat de Carora, Veneçuela però van fugir al costat dels Caquetíos seguint els corrents del Riu Morere i el Riu Tocuyo després que els espanyols colonitzadors de l'època els sotmetessin al voltant de 2000 cases d'adoctrinament sota els costums de l'Imperi Espanyol.[2][3][4]

Sintaxi

L'achawa és una llengua aglutinant, en la qual cada morfema nominal o verbal és modificat per sufixs que operen amb marques de gènere, número, temps, mode, vincles entre actants i de cas.[5]

Fonologia

Registra 5 vocals, cadascuna amb la corresponent vocal llarga i 16 consonants.

Vocals

Presenta una vocal llarga per cada vocal comuna

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i i: o o:
Mitjanes e e: o o:
Obertes a a:

Consonants

labial dental alveolar prepalatal vetllar glotal
oclusivas sordes p t k ʔ
sonores b d
nasals m n
Fricatives s ʃ h
africades ʧ
vibrant ɾ
lateral l
aproximant w j

Referències

  1. Neira, Alonso de. «The Art and Vocabulary of the Achagua Language». World Digital Library. [Consulta: 23 maig 2013].
  2. «https://lenguasdecolombia.caroycuervo.gov.co/contenido/Lenguas-indigenas/Ficha-de-lengua/contenido/24&».
  3. «Comunidad indígena Achagua».
  4. «Otras denominaciones de la lengua Achagua». Ministerio de Cultura - Lengua Achagua,  .
  5. Lozano, Miguel Ángel Meléndez. Esbozo grammatical de la lengua achagua. Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva: Santafé de Bogotá: Instituto Caro y Cuervo., 2000, p. 625–640. 

Bibliografia

  • Meléndez Lozano, Miguel Ángel (1989) "El nominal en Achagua"; Orinoquia; Lenguas Aborígenas de Colombia. Descripciones 4. Bogotá: CCELA - Universidad de Los Andes.
(1994) "Esquemas sintácticos de la predicación e interpretación semántica en la lengua Achagua (Arawak)"; Bulletin de l'IFEA 23(3): 465-479.
(2000) "Esbozo gramatical de la lengua achagua"; María Stella González de Pérez y María Luisa Rodríguez de Montes (eds.) Lenguas indígenas de Colombia: Una visión descriptiva. Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.
(2005) "La lengua achagua ¿Reviviendo o muriendo?"; UniverSOS 2: 67-83.
  • Ministerio de Cultura (2012) "Achagua". Autodiagnósticos Sociolingüísticos. Bogotá.
  • Neira, Alonso de y Juan Rivero (1762) "Arte y Vocabulario de la Lengua Achagua"; Lenguas de América: 1-174. Madrid: Manuscritos de la Real Biblioteca, 1928.
  • Wilson, Peter J. & Stephen H. Levinsohn (1992) "Una descripción preliminar de la gramática del achagua (Arawak)". Bogotá: Instituto Lingüístico de Verano.
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
  • Castellà
Llengües
indígenes
Arawak
Barbacoanes
Bora–Witoto
Txibtxa
Chocó
Guahibanes
Tucanes
Altres
Criolls/altres
  • Llanero
  • Palenquero
  • Crioll sanandresano
  • Romaní
Llengües de signes
  • Llengua de signes colombiana
  • Llengua de signes de Providencia
  • Vegeu aquesta plantilla
Septentrional
Carib
Palikurrà
Pidjana
Alt Amazones
Nawiki occidental
Nawiki oriental
Central Alt Amazones
Manao
Meridional
Occidental
Paresí-Waurá
Piro
Paraná-Mamoré
Campa
No classificades
Macro-Arawakan
  • Arauán
  • Guahiban
  • Candoshi-Shapra
  • Munichi
  • Puquina