Anatole Abragam
(1939) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 desembre 1914 Grīva (Letònia) |
Mort | 8 juny 2011 (96 anys) Vitry-sur-Seine (França) |
Dades personals | |
Formació | Jesus College - Philosophiæ doctor (–1950) Facultat de Ciències de París École supérieure d'électricité |
Director de tesi | Maurice Pryce |
Activitat | |
Camp de treball | Física i física nuclear |
Ocupació | físic, catedràtic, professor d'universitat, físic teòric, enginyer, físic nuclear |
Ocupador | Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1979–) Collège de France, catedràtic (1960–1985) Universitat de Leiden |
Membre de | Acadèmia de Ciències de Rússia (membre estranger) (1999–) Academia Europaea (1990–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1983–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1977–) Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Premis
|
Anatole Abragam (15 de desembre de 1914 - 8 de juny de 2011) fou un físic francès que escrigué Principis del magnetisme nuclear, i que ha fet contribucions significatives en el camp de la ressonància magnètica nuclear.[1] És originari de Rússia, tot i que la seva família emigrà a França el 1925.
Després d'haver estudiat a la Universitat de París (1933-1936), lluità a la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, reprengué els seus estudis a l'École supérieure d'électricité i posteriorment obtingué el seu Ph.D. a la Universitat d'Oxford el 1950 sota la supervisió de Maurice Pryce. El 1976 fou nomenat membre honorari dels col·legis Merton i Jesus de la Universitat d'Oxford. Des del 1960 al 1985 treballà com a professor al Collège de France.[2] Fou premiat amb la Medalla Lorentz el 1982.