Antoni Olibà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1534 (Gregorià)  |
| Mort | 1604 (69/70 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat |
Antoni Olibà (Porta, 1534 - Barcelona, 1604) va ser un advocat i doctor en lleis, autor d'alguns llibres fonamentals per al coneixement del dret català.
Biografia
Després d'estudiar dret a Perpinyà, amplià la seva formació a Tolosa i Lleida, i es doctorà a Perpinyà el 1580. Després d'exercir durant un temps a Barcelona, anà a Salamanca a perfeccionar-hi els seus coneixements de jurisprudència i retòrica. Ocupà la càtedra de dret romà a Lleida abans de tornar a exercir a Barcelona, ja amb 50 anys. El 1584 va ser nomenat auditor a l'Audiència Reial; i posteriorment esdevingué[1] advocat fiscal.
Fou autor de llibres de gran importància pel coneixement de les lleis i les constitucions catalanes. Tingué fama especial "La gran obra indispensable pera estudiar l'origen y la naturalesa de las institucions civils de Catalunya", segons Guillem de Brocà [2] pel Comentarium de actionibus, que el seu gendre li publicà pòstumament; l'obra va ser àmpliament utilitzada pels juristes catalans en els segles XVII al XX.
Obres
- Commentarius, ad usat. Alium namque de Iure fisci libri 10 constitutionis Cathaloniae Barcinone: ex typographia Gabrielis Graells & Geraldi Dotil : expensis Michaelis Menescal, 1600
- Commentariorum de actionibus : in duas summas partes concinnè distributorum Barcinonae: apud Gabrielem Graëllium & Gerardum Dotilium, 1606 (edició moderna Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998 ISBN 8439345321)
Referències
Bibliografia
- De Brocà, Guillem «Juristes y jurisconsults catalans dels segles XIV-XVII». Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1909-1910, pàg. 501.
- Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpinyà: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1910. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- Torres i Amat de Palou, Félix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, 1836.
