Apel·lació a l'autoritat

L'apel·lació a l'autoritat o Argumentum ex auctoritate o sovint abreujat com ex auctoritate és una locució llatina que significa «argument per autoritat». Es tracta d'un fenomen discursiu[1] en la retòrica i en discussions jurídiques quan la persona pretén tenir raó, per l'ofici de la seva autoritat o de la seva funció, com ex auctoritate imperatoris (per autoritat de l'emperador) sense haver-hi cap obligació de donar arguments o ex auctoritate legis («per autoritat de la llei»).[2] En lloc de desenvolupar una motivació pròpia per una opinió o una tesi, s'apel·la a un autor o publicació respectada per l'assistència o el lectorat que defensa la mateixa idea.[3][4] En la retòrica, el problema rau en l'acceptança, o no, pel públic de l'autor de l'argument d'autoritat citat, un risc que ja palesa en l'obra de Ciceró.[5] Era un element clau en la filosofia escolàstica i neotomista i ensenya els seus límits quan es troben texts contradictoris d'autoritats aleshores reconegudes com la bíblia o l'obra d'Agustí d'Hipona, una font inexhaurible de discussions bizantines.[6]

Referències

  1. ↑ Calaforra i Castellano, Guillem. «2. Arguments d'autoritat i noms «científics»». A: Paraules, idees i accions: reflexions "sociològiques" per a lingüistes. volum 48 de la Biblioteca Sanchis Guarner. València: Universitat de València, 1999. ISBN 9788484151050. 
  2. ↑ No Bustamante Bustamante. Locuciones Latinas En Materia Juridica. Palibrio, 21 novembre 2012, p. 75–. ISBN 978-1-4633-4183-1 [Consulta: 16 maig 2013]. 
  3. ↑ Egli, Christoph. «Typen der argumentation» (en alemany). Deutsch als Fremdsprache — Wirtschaftsdeutsch p. 1.
  4. ↑ «Die zentralen Propositionen des Textes». A: Argumentationsanalyse textlinguistisch: Argumentative Figuren für und wider den Golfkrieg (en alemany). volum 268 de Reihe Germanistische Linguistik, 2006, p. 319. ISBN 9783110936070. 
  5. ↑ Tahin, Gabor. «Pro Sex. Roscio Amerino». A: Heuristic Strategies in the Speeches of Cicero (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013, p. 113 ss. ISBN 9783319017990. 
  6. ↑ Blakeley, J.E.. Soviet Scholasticism (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012, p. 76-78. ISBN 9789401036702. 

Vegeu també

Enllaços externs

  • Fal·làcia lògica
  • Vegeu aquesta plantilla
Fal·làcies de rellevància
General
Absurditat · Accident · Ad nauseam · Argument d'ignorància · Argument per silenci · Argument per moderació · Argumentum ad populum · Freqüència base · Qüestió composta · Evidència de l'absència · Ignorància invencible · Moltes preguntes · Moralista · Naturalista · Non sequitur · Prova per afirmació · Conclusió irrellevant · Defensa especial · Home de palla · Dues falsedats són una veritat
Apel·lació a les emocions
Por · Adulació · Natura · Novetat · Pena · Ridícul · Interessos dels xiquets · Inventat Ací · Mentalitat d'illa · No Inventat Ací · Repugnància · Ressentiment
Fal·làcies genètiques
Ad feminam  · Ad hominem (Ad hominem tu quoque) · Apel·lació a l'èxit · Apel·lació a l'autoritat · Apel·lació a l'etimologia · Apel·lació a l'emoció · Apel·lació a la novetat · Apel·lació a la pobresa · Apel·lació a la psicologia · Apel·lació a la pedra · Apel·lació a la tradició · Apel·lació a la riquesa · Associació · Bulverisme · Esnobisme cronològic · Ipse dixit (Ipse-dixitisme) · Enverinament del pou · Pro hominem · Reductio ad Hitlerum
Apel·lació a les conseqüències
Generalització errònia
Secundum quid · Mostra esbiaixada · Excepció aclaparadora · Al·legat d'estadística especial · Fal·làcia de la causa simple