Català pallarès

Infotaula de llenguaPallarès
Tipusdialectes del català Modifica el valor a Wikidata
Dialecte decatalà nord-occidental Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlat aPallars Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Principals isoglosses del subdialecte pallarès segons Pep Coll (1991). Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
català
català occidental
català nord-occidental Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologpall1245 Modifica el valor a Wikidata

El català pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat pel despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic.

Característiques

Característiques principals del pallarès:

Fonètica

Vocalisme

  • Existeixen casos en què hi ha e oberta quan en català general hi ha e tancada:
    • En paraules que tenien e curta en : herba.
    • En possessius: meu, teu, seu
    • En mots que tenien E llarga o I curta en llatí: cera, neu (en Sort, Senet, Esterri, Cardós, Vallferrera).
    • En paraules que tenien A en llatí: lleit, i formes del verb fer.
    • Sufix -er < -ARIUS, igual que en català ribagorçà.
    • Palatalització de la -l- en els grups consonàntics BL, CL, PL: bllanc, cllau, pllaça

Consonantisme

  • Coincideix amb el ribagorçà en el fet que hi ha casos en què els grups llatins: -DY-, -GY- i -Y- han evolucionat a -i- (pronunciat [j]) (com en aragonès), i no pas a -j-, -tj-, -ig- com en el català general: mai (maig), pui (puig), maior (major), goi (goig)...
  • Evolució del grup N'R> nr, sense la -d- epentètica: divenres (divendres)...
  • En el conjunt de la llengua és el dialecte on es concentren més casos d'evolució de -NN- llatina a -n- simple i no pas a -ny-: cabana (cabanya), cana (canya), canaula (canyaula)...

Morfologia

  • Els demostratius presenten formes sonoritzades: aguet (aquest), aguestos (aquests), "aquella" (aquella).
  • Utilitza l'article lo alternant amb el i les per al plural masculí: les cotxes (els cotxes).
  • Combina els pronoms febles li + en > li'n, en compte de "n'hi".
  • Convivència en present d'indicatiu de 1a conjugació de les formes: -am (4ª), -au (5ª) / -em, -eu.
  • Els imperfets d'Indicatiu acaben en -eva o -iva: feva (feia), voleva o voliva (volia), sentiva (sentia).
  • Es conjuguen de forma incoativa tots els verbs de la tercera conjugació i, com és propi del bloc occidental, l'incoatiu és "ix", però amb la particularitat que "ix" es pronuncia despalatalitzat [is] i no pas [iʃ]: "ell repetís" (ell repeteix/repetix).
  • El verb ser, fa el present d'indicatiu amb les formes: és (2ª), é (3ª).
  • No diferencia per i per a.
  • Utilitza la partícula cap per a negar: é cap veritat (no és veritat).
  • Conservació de la -n en el plural dels proparoxítons llatins acabats en nasal ("hòmens" en comptes de "homes" com en la resta dels dialectes occidentals).

Lèxic

El lèxic pallarès té una forta personalitat i presenta nombrosos mots específics o compartits amb alguna altra variant del català. Entre d'altres, hi trobem:

'antosta' (envà), 'aguest, aguell' (demostratius), 'astí/ací' (aquí), 'baürta' (brossa, plantes de bosc baix), 'carrereta' (cama-sec), 'cascarres' (boletes d'excrement enganxades a la pell o als pèls d'alguns animals), 'cauba' (balma), 'eixir/ixir' (sortir), 'fato' (beneit), 'fraga' (maduixa o fraula bosquetana), 'goiat' (noi, minyó, xicot), 'potxó' (petó, bes), 'popa' (pit, sina), 'sarnalla' (sargantana), 'sirro' (llana bruta tal com surt de l'ovella tot just havent-la xollada), 'supo-supo (fer)' (sortir al pas, seguir de prop), 'xolís' (embotit fet amb la millor carn del porc).

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Aïna: vocabulari temàtic del dialecte pallarès, Rosa M. Anglada Bespín, Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, 2007.
  • El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis, Ramon Sistac, Esterri d'Àneu, Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1998.

Enllaços externs

  • Parla pallarès
  • Vocabulari pallarès
  • Lo pallarès de la Vall Fosca, Estudi dialectològic sobre la parla pallaresa, Laura Martínez i Martín
  • Vegeu aquesta plantilla
Lingüística catalana
Dialectes
Bloc
occidental
Transició
Bloc
oriental
Al septentrional
Al nord-occidental
  • Pollencí
  • Solleric
  • Felanitxer
  • Sineuer
  • Parlar de Palma
  • Parlar dels botifarres
  • Oriental
  • Occidental
 
No classificats
Història
Influència en
Diacronia
Gramàtica
Entitats
1En cursives, parlars locals i particularismes