Ceràmica incisa

Cassola del conjunt de Ciempozuelos. Elaborada en argila negra, polida amb una capa de fang fi i decorada amb motius geomètrics incisos farcits de pasta blanca

La ceràmica incisa al·ludeix al conjunt de peces de terrissa que mostren exemples de tècniques decoratives fetes amb incisions al fang encara tendre. Provenen de la prehistòria, i formen conjunts tan representatius del neolític com la ceràmica campaniforme o la cordada,[1] i objectes com l'“olla de Bronocice”. Pot aparèixer barrejada o complementada amb altres processos de decoració terrissera, com la incrustació, la ceràmica excisa i semiexcisa, la decoració impresa, en relleu, i fins a la ceràmica pintada.[1]

Tècnica

La tècnica d'incisió inclou talls efectuats pressionant o esquerdant el fang abans de coure'l, quan encara està bla.[3][2] S'hi utilitzen punxons i altres eines primitives, a més dels dits. La incisió es pot diferenciar en V (incisa) o en O (acanalada), segons siga la punta del punxó afilada o camussa.[4]

Al manual sobre Terrisseria popular, Natacha Seseña descriu aquesta tècnica decorativa realitzada inicialment amb les ungles o objectes punxants (ossos, canyes, furgadents) i eines posteriorment més sofisticades encara que elementals, com «pintes, espàtules o rodetes». Seseña la considera una tècnica comuna a tots els terrissers del món, per la seua simplicitat, que evolucionà des de temes senzills i irregulars a composicions rítmiques imaginatives.[3] Per a Lluviá també és la decoració obtinguda com a resultat de ratllar la peça engalbada o pintada.[4]

Tipus

  • Ceràmica negra incisa egípcia del període predinàstic
    Ceràmica negra incisa egípcia del període predinàstic
  • Ceràmica auarita berber de la Palma (Canàries)
    Ceràmica auarita berber de la Palma (Canàries)
  • Terracota tailandesa datada del s. XXIV ae
    Terracota tailandesa datada del s. XXIV ae
  • Detall de decoració incisa i en relleu, en un pithos ciclàdic del segle vii aC
    Detall de decoració incisa i en relleu, en un pithos ciclàdic del segle vii aC

(Per a un glossari tipològic més detallat podeu veure ceràmica impresa.)

Referències

  1. ↑ Anthony, David A. The horse, the wheel, and language: how Bronze-Age riders from the Eurasian steppes shaped the modern world (en anglès). Princeton, N.J.: Princeton University Press, 2010, p. 68 y ss. ISBN 0-691-05887-3. 
  2. ↑ Caro Bellido, 2005, p. 145.
  3. ↑ Seseña, 1997, p. 68.
  4. ↑ Fatás Cabeza i Borrás, 1993, p. 181.

Bibliografia

  • Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9. 
  • Castillo, Alberto del. Horta. La cerámica incisa de la cultura de las cuevas de la Península Ibérica y el problema de origen de la especie del vaso campaniforme (en castellà), 1922. 
  • Cooper, Emmanuel. Historia de la cerámica. Madrid: Ceac, 1999. ISBN 84-329-8562-7. 
  • Fatás Cabeza, Guillermo; Borrás. Diccionario de Términos de Arte. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3. 
  • Morena López, José Antonio. Ayuntamiento de Nueva Carteya. Las cerámicas tartésicas con decoración incisa y digitada del Monte Horquera (Nueva Carteya, Córdoba) (en castellà), 2000. ISBN 9788460629887. 
  • Seseña, Natacha. Cacharrería popular (en castellà). 1997. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 84-206-4255-X. 
  • Carmen Padilla Montoya, Equipo Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionario de materiales cerámicos. Madrid: Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, 2002. ISBN 84-36936-388.