La civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha) és una civeta del gènere Viverra del vivèrrids.
Descripció
La civeta grossa de l'Índia té un cos allargat i un pelatge de color gris o marró. La longitud del cos i del cap és al voltant dels 86 centímetres, i la de la cua és d'uns 33 centímetres. Té taques negres pel cos, així com franges blanques i negres als costats del coll, que generalment són dues blanques i 3 negres. La cua té una sèrie d'anells negres que l'envolten. Les potes del darrere són negres, i les del davant tenen unes membranes en el tercer i quart dits, que protegeixen les urpes retràctils. Els mascles són lleugerament més grans que les femelles.
Viuen entre les pastures, els matolls i zones densament arbrades. Generalment, es troben a prop de poblacions humanes.
Comportament
La civeta grossa de l'Índia és un animal solitari i nocturn. Passen la major part del seu temps a terra, encara que són àgils escaladors. Passen la major part del dia dormint en caus a terra, que han estat excavats per altres animals i abandonats. Són territorials i marquen el seu territori amb excrecions de les seves glàndules anals. L'extensió del seu territori pot variar entre 1,7 i 5,4 quilòmetres quadrats.
Dieta
La civeta grossa de l'Índia és principalment carnívora. S'alimenta d'ocells, granotes, serps, petits mamífers, ous, crancs i peixos. També s'alimenten de fruita i arrels.
Reproducció
Les femelles es reprodueixen durant tot l'any, encara que generalment només tenen dues ventrades per any, formades per quatre cries, les quals neixen en un forat a terra o en mig de vegetació densa. Als 10 dies, les cries obren els ulls i són deslletades al cap d'un mes. Al néixer només pesen 100 grams, pes que doblen només en 12 dies. Al final del primer mes, el seu pes ha augmentat quatre vegades.
Les femelles crien els seus cadells per si mateixes.
V. z. hainana, descrita just el 1983 per Wang and Xu
V. z. pruinosus
El 1997, Sokolov, Rozhnov i Pham Trong Anh, va catalogar com Viverra tainguensis noves espècies trobades a l'altipla de Tainguen, a la provincia de Gialai, al Vietnam. Les investigacions d'ADN actuals, confirmen que pertànyen al cataleg de gens de la subespecie Viverra zibetha picta.
Conservació
A Hong Kong, es tracta d'una espècie protegida per la Wild Animals Protection Ordinance Cap 170.
Referències
↑(anglès) IUCN Red List of Threatened Species: Viverra zibetha:Distribution
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
