Cronaca di un amore

Cronaca di un amore

Fitxa
Direcció	Michelangelo Antonioni
Protagonistes	Massimo Girotti Lucia Bosè Rubi Dalma Franco Fabrizi Anita Farra Gino Cervi Gino Rossi
Producció	Stefano Caretta i Franco Villani
Dissenyador de producció	Piero Filippone
Guió	Piero Tellini, Michelangelo Antonioni, Daniele D'Anza i Francesco Maselli
Música	Giovanni Fusco
Fotografia	Enzo Serafin
Muntatge	Eraldo Da Roma
Vestuari	Ferdinando Sarmi
Productora	Villani Film
Distribuïdor	Les Acacias
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1950
Durada	98 min
Idioma original	italià
Rodatge	Milà
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Itàlia

Cronaca di un amore és una pel·lícula italiana de 1950 dirigida per Michelangelo Antonioni i és seu primer llargmetratge.

Argument

A Milà, una agència de detectius privats rep la visita d'Enrico Fontana, un ric industrial de la ciutat que l'encarrega d'efectuar una investigació sobre Paola, jove i bonica noia de 27 anys i la seva esposa des de fa un any, de la qual ignora el passat.

Carloni, l'investigador, investiga a Ferrara on Paola ha viscut i ha seguit els seus estudis fins als 17 anys, abans d'instal·lar-se a la capital llombarda. S'assabenta que va marxar després de la defunció accidental de l'una de les seves 2 millors amigues, Giovanna, promesa amb Guido, l'antic amant de Paola.

Matilde, l'altra amiga de Paola, és interrogada per Carloni i, immediatament després de l'interrogatori, escriu una carta a Guido per tal d'advertir-lo que ell i Paola són l'objecte d'una investigació.

Guido va llavors a Milà, entra en contacte amb Paola i els examants decideixen trobar-se l'endemà. En aquesta cita, Paola s'assabenta dels termes de la carta de Matilde, després evoquen aquest tràgic accident d'ascensor del qual va estar víctima Giovanna i reviuen els remordiments per no fer res per tal de potser salvar-la. Paola, suposant que la investigació actual és relativa a aquest accident i desitjosa de reprendre la relació amb Guido, el convenç de quedar-se a Milà, després, molt ràpidament, reprenen la seva antiga relació amorosa. Fontana, que ha reconegut ser l'origen de la investigació, és des d'aleshores un obstacle a la seva nova felicitat i Paola empeny Guido a matar-lo. L'amant acaba acceptant i prepara un crim, fàcilment maquillable com a accident de cotxe, en el trajecte que fa diàriament Fontana.

El dia i el lloc previstos, Guido, ser feble i indecís, està a punt de renunciar a aquest projecte diabòlic però Enrico perd el control del seu cotxe sobre el paviment moll i es mata. Carloni l'havia advertit abans de la relació de la seva dona. Llavors, accident o suïcidi? Guido, sentint-se culpable, marxa de Milà i Paola...^[1]

Premis

• 1951: Ruban d'argent a la millor música, per Giovanni Fusco^[2]
• 1951: Ruban d'argent especial per Michelangelo Antonioni per als valors humans i estilístics en la realització del film^[2]

Repartiment

• Lucia Bosè: Paola Molon Fontana
• Massimo Girotti: Guido
• Ferdinando Sarmi: Enrico Fontana
• Gino Rossi: Carloni, el detectiu
• Marika Rowsky: Joy, una model
• Rosi Mirafiore
• Franco Fabrizi: el presentador de la desfilada de moda
• Vittoria Mondello: Matilde
• Gino Cervi
• Anita Farra
• Carlo Gazzabini
• Nardo Rimediotti
• Renato Burrini
• Vittorio Manfrino

Referències