Dos sonats i un difunt

Infotaula de pel·lículaDos sonats i un difunt
Men at Work Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEmilio Estevez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Charlie Sheen
Leslie Hope
Keith David
Dean Cameron
John Getz
Emilio Estevez
Cameron Dye
Carol Vorderman
Geoffrey Blake
Troy Evans
John Putch
Sy Richardson
Cathy Cavadini Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCassian Elwes Modifica el valor a Wikidata
GuióEmilio Estevez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStewart Copeland Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTim Suhrstedt Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTriumph Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció, buddy film, thriller còmic i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0100135 Filmaffinity: 909624 Allocine: 54947 Rottentomatoes: m/men_at_work_1990 Letterboxd: men-at-work Mojo: menatwork Allmovie: v32178 TCM: 21785 Metacritic: movie/men-at-work TV.com: movies/men-at-work-1990 AFI: 58611 TMDB.org: 10169 Modifica el valor a Wikidata

Dos sonats i un difunt (títol original: Men at Work) és una pel·lícula estatunidenca de 1990. És una comèdia d'acció escrita, dirigida i protagonitzada per Emilio Estevez i el seu germà Charlie Sheen. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Carl Taylor (Charlie Sheen) i James St. James (Emilio Estévez) són un parell de revoltosos escombriaires que somien amb muntar una tenda de surf. Descobreixen una operació il·legal d'abocament de deixalles tòxiques a la seva ciutat, Les Platges. La pel·lícula comença amb tots dos recollint escombraries com ho fan normalment, llançant pots d'escombraries al carrer i fent soroll; molestant als veïns. Un parell de policies locals els molesten amb freqüència, però Carl i James sembla que s'han acostumat a aquest tracte.

Després del treball, espien a una dona que viu davant amb un telescopi, però descobreixen que està sent maltractada per un home que està amb ella. Decidits a fer allò que és correcte, s'amaguen i riuen. Poc després, l'home - un polític local, candidat a l'alcaldia, anomenat Jack Berger - és escanyat i el troben l'endemà Carl i James en un cridaner bocoi groc. Decideixen desfer-se del cos; cosa que els podria implicar, ja que li havien disparat abans i els policies no creurien la seva versió.[2]

Repartiment

  • Charlie Sheen: Carl Taylor
  • Emilio Estévez: James St. James
  • Keith David: Louis Fedders
  • Leslie Hope: Susan Wilkins
  • Dean Cameron: Repartidor de pizza
  • John Getz: Maxwell Potterdam III
  • Hawk Wolinski: Biff
  • John Lavachielli: Mario
  • Geoffrey Blake: Frost
  • Cameron Dye: Luzinski
  • John Putch: Mike
  • Tommy Hinkley: Jake
  • Darrell Larson: Jack Berger
  • Sy Richardson: Walt Richarson
  • Troy Evans: Capità Dalton
  • Jim "Poorman" Trenton: Narrador

Producció

El guió original va ser titulat Clear Intent i pensat per iniciar un altre Packer Brat al costat d'Estévez. La majoria de la pel·lícula va ser rodada en Rodó Beach i Bella Beach, a Califòrnia.

Rebuda

La pel·lícula no va ser ben rebuda per la crítica, obtenint una qualificació de només el 35% en Rotten Tomatoes. Tenint en compte que el seu pressupost de producció era reduït, a la pel·lícula li va anar bé als cinemes, recaptant 16.247.964 dòlars, 3.184.311 d'ells en la primera setmana.

Música

Men at Work (Rhino/Wea, 18 de juliol de 1990)

  1. "Wear You to the Ball" - UB40
  2. "Super Cool" - Sly & Robbie
  3. "Big Pink House" - Tyrants in Therapy
  4. "Feeling Good" - Pressure Drop
  5. "Back to Back" - Blood Brothers
  6. "Take Heed" - Black Uhuru
  7. "Here and Beyond" - Sly & Robbie
  8. "Truthful" - Blood Brothers
  9. "Reggae Ambassador" - Third World
  10. "Give a Little Love" - Ziggy Marley & the Melody Makers
  11. "Platges Dawn" - Stewart Copeland
  12. "Pink Panther No. 23" - Stewart Copeland

Referències

  1. «Dos sonats i un difunt». esadir.cat.
  2. «Men at Work». The New York Times.