Els elefants marins (gènere Mirounga ) inclouen dues espècies de pinnípeds (M. angustirostris i M. leonina). Els dos foren caçats gairebé fins a l'extinció durant el segle xix, però les seves poblacions s'han recuperat posteriorment.
Els elefants marins prenen el seu nom de la gran probòscide dels mascles adults que fan que recordin la trompa dels elefants.[6] Amb aquesta «trompa» emeten sorolls molt forts especialment durant la temporada d'aparellament. Encara més important és la funció que té aquesta probòscide de reabsorbir la humitat de les exhalacions d'aquests animals i així conservar-les humides, ja que en l'època d'aparellament els mascles no abandonen la platja.
Els mascles de les dues espècies d'elefants marins fan uns 5 m de llargada i pesen uns 2.700 kg i són molt més grossos que les femelles les quals fan uns 3 m de llargada i pesen uns 900 kg.[7][8] L'elefant marí més gros que es coneix pesava 5.000 kg i feia 6,9 m de llargada. Aquestes mides fan que l'elefant marí sigui el més gros d'entre l'ordre dels carnívors.
Reproducció
L'època de reproducció té lloc entre el desembre i el gener per a l'elefant marí septentrional, i del setembre a l'octubre per a l'elefant marí meridional. Durant la temporada d'aparellament, l'acció combinada de la pressió arterial i dels músculs infla les trompes erèctils dels mascles fins a una longitud aproximada de 30-45 cm. Fent gala d'aquesta exhibició sexual, els mascles arriben a les zones de reproducció per delimitar els seus territoris mitjançant lluites i desafiaments. Les femelles arriben a les colònies algunes setmanes més tard i pareixen un únic cadell.[9]
Durant el segle xix, les diverses poblacions d'elefants marins foren caçades gairebé fins a l'extinció a causa del seu greix corporal. Vers l'any 1892, només 50-100 elefants marins septentrionals romanien encara vius agrupats a l'entorn de l'illa Guadalupe (Península de Baixa Califòrnia). Pel que fa a les tres poblacions d'elefants marins meridionals també van minvar considerablement. Des de llavors, les dues espècies han estat protegides pels diferents governs que tenen jurisdicció sobre les aigües on viuen i, com a resultat, han experimentat una remuntada espectacular.[9]
Bryden, M. M., 1968. Control of growth in two populations of elephant seals. Nature 217: 1106-1108.
Campagna, C., Rivas, A. i Marin, M. R., 2000. Temperature and depth profiles recorded during dives of elephant seals reflect distinct ocean environments. Journal of Marine Systems 24(3-4): 299-312.
Hoelzel, A. R., Halley, J., O'Brien, S. J., Campagna, C., Arnbom, T., Le Boeuf, B. J., Ralls, K. i Dover, G. A., 1993. Elephant seal genetic variation and the use of simulation models to investigate historical population bottlenecks. Journal of Heredity 84: 443-449.
Hoelzel, A. R., Le Boeuf, B. J., Reiter, J. i Campagna, C., 1999. Alpha-male paternity in elephant seals. Behavioral Ecology and Sociobiology 46: 298-306.
Learmonth, J. A., Macleod, C. D., Santos, M. B., Pierce, G. J., Crick, H. Q. P. i Robinson, R. A., 2006. Potential effects of climate change on marine mammals. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review 44: 431-464.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
