Entropia lliure

Termodinàmica
Branques
Clàssica · Estadística · Química
Equilibri / No-equilibri
Estat:
Equació d'estat
Gas ideal · Gas real
Estat de la matèria · Equilibri
Volum de control · Instruments
Processos:
Isobàric · Isocor · Isotèrmic
Adiabàtic · Isentròpic · Isentàlpic
Quasiestàtic · Politròpic
Expansió lliure
Reversible · Irreversible
Endoreversibilitat
Cicles:
Màquina tèrmica · Bomba de calor · Rendiment tèrmic
Propietats dels materials
Capacitat tèrmica específica  c = {\displaystyle c=}
T {\displaystyle T} S {\displaystyle \partial S}
N {\displaystyle N} T {\displaystyle \partial T}
Compressibilitat  β = {\displaystyle \beta =-}
1 {\displaystyle 1} V {\displaystyle \partial V}
V {\displaystyle V} p {\displaystyle \partial p}
Dilatació tèrmica  α = {\displaystyle \alpha =}
1 {\displaystyle 1} V {\displaystyle \partial V}
V {\displaystyle V} T {\displaystyle \partial T}
Bases de dades termodinàmiques per substàncies pures
Equacions
Teorema de Carnot · Teorema de Clausius · Relació fonamental · Llei dels gasos ideals · Relacions de Maxwell
Taula d'equacions termodinàmiques
Energia lliure · Entropia lliure
Energia interna U ( S , V ) {\displaystyle U(S,V)}
Entalpia H ( S , p ) = U + p V {\displaystyle H(S,p)=U+pV}
Energia lliure de Helmholtz A ( T , V ) = U T S {\displaystyle A(T,V)=U-TS}
Energia lliure de Gibbs G ( T , p ) = H T S {\displaystyle G(T,p)=H-TS}
  • Vegeu aquesta plantilla

En termodinàmica, l'entropia lliure és un potencial termodinàmic entròpic anàleg a l'energia lliure. També es coneix com a potencial de Massieu, de Planck o de Massieu-Planck. En mecànica estadística, les entropies lliures solen aparèixer com el logaritme d'una funció de partició. D'altra banda, en matemàtiques, l'entropia lliure és una generalització de l'entropia definida sota el concepte de probabilitat lliure.

L'entropia lliure es genera a partir d'una transformada de Legendre de l'entropia. Els diferents potencials corresponen a les diferents restriccions a les quals es pot sotmetre el sistema.

Exemples

Els exemples més comuns en són:

Nom Funció Funció alt. Variables naturals
Entropia S = 1 T U + P T V i = 1 s μ i T N i {\displaystyle S={\frac {1}{T}}U+{\frac {P}{T}}V-\sum _{i=1}^{s}{\frac {\mu _{i}}{T}}N_{i}\,}           U , V , { N i } {\displaystyle ~~~~~U,V,\{N_{i}\}\,}
Potencial de Massieu \ Entropia lliure de Helmholtz Φ = S 1 T U {\displaystyle \Phi =S-{\frac {1}{T}}U} = A T {\displaystyle =-{\frac {A}{T}}}           1 T , V , { N i } {\displaystyle ~~~~~{\frac {1}{T}},V,\{N_{i}\}\,}
Potencial de Planck \ Entropia lliure de Gibbs Ξ = Φ P T V {\displaystyle \Xi =\Phi -{\frac {P}{T}}V} = G T {\displaystyle =-{\frac {G}{T}}}           1 T , P T , { N i } {\displaystyle ~~~~~{\frac {1}{T}},{\frac {P}{T}},\{N_{i}\}\,}

On:

S {\displaystyle S} és l'entropia
Φ {\displaystyle \Phi } és el potencial de Massieu[1][2]
Ξ {\displaystyle \Xi } és el potencial de Planck[1]
U {\displaystyle U} és l'energia interna
T {\displaystyle T} és la temperatura
P {\displaystyle P} és la pressió
V {\displaystyle V} és el volum
A {\displaystyle A} és l'energia lliure de Helmholtz
G {\displaystyle G} és l'energia lliure de Gibbs
N i {\displaystyle N_{i}} és el nombre de partícules (o nombre de mols) que componen el component químic i
μ i {\displaystyle \mu _{i}} és el potencial químic del component químic i
s {\displaystyle s} és el nombre total de components
i {\displaystyle i} és el component número i

La notació estàndard per un potencial entròpic és ψ {\displaystyle \psi } (cal notar que Gibbs també usava ψ {\displaystyle \psi } per a denotar l'energia lliure).

Dependència dels potencials de les variables naturals

Entropia

S = S ( U , V , { N i } ) {\displaystyle S=S(U,V,\{N_{i}\})}

Per la definició de diferencial total,

d S = S U d U + S V d V + i = 1 s S N i d N i {\displaystyle dS={\frac {\partial S}{\partial U}}dU+{\frac {\partial S}{\partial V}}dV+\sum _{i=1}^{s}{\frac {\partial S}{\partial N_{i}}}dN_{i}} .

De les equacions d'estat,

d S = 1 T d U + P T d V + i = 1 s ( μ i T ) d N i {\displaystyle dS={\frac {1}{T}}dU+{\frac {P}{T}}dV+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}} .

Els diferencials en totes les equacions anteriors són de variables extensives, per la qual cosa es poden integrar per donar:

S = U T + p V T + i = 1 s ( μ i N T ) {\displaystyle S={\frac {U}{T}}+{\frac {pV}{T}}+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}N}{T}})} .

Potencial de Massieu / entropia lliure de Helmholtz

Φ = S U T {\displaystyle \Phi =S-{\frac {U}{T}}}
Φ = U T + P V T + i = 1 s ( μ i N T ) U T {\displaystyle \Phi ={\frac {U}{T}}+{\frac {PV}{T}}+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}N}{T}})-{\frac {U}{T}}}
Φ = P V T + i = 1 s ( μ i N T ) {\displaystyle \Phi ={\frac {PV}{T}}+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}N}{T}})}

Començant en la definició de Φ {\displaystyle \Phi } i prenent el diferencial total, s'obté mitjançant una transformada de Legendre (i regla de la cadena):

d Φ = d S 1 T d U U d 1 T {\displaystyle d\Phi =dS-{\frac {1}{T}}dU-Ud{\frac {1}{T}}} ,
d Φ = 1 T d U + P T d V + i = 1 s ( μ i T ) d N i 1 T d U U d 1 T {\displaystyle d\Phi ={\frac {1}{T}}dU+{\frac {P}{T}}dV+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}-{\frac {1}{T}}dU-Ud{\frac {1}{T}}} ,
d Φ = U d 1 T + P T d V + i = 1 s ( μ i T ) d N i {\displaystyle d\Phi =-Ud{\frac {1}{T}}+{\frac {P}{T}}dV+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}} .

Els diferencials anteriors no són tots de variables extensives, així que l'equació no es pot integrar directament. De d Φ {\displaystyle d\Phi } es pot veure que:

Φ = Φ ( 1 T , V , { N i } ) {\displaystyle \Phi =\Phi ({\frac {1}{T}},V,\{N_{i}\})}

Si no es desitgen variables recíproques:[3]:222

d Φ = d S T d U U d T T 2 {\displaystyle d\Phi =dS-{\frac {TdU-UdT}{T^{2}}}} ,
d Φ = d S 1 T d U + U T 2 d T {\displaystyle d\Phi =dS-{\frac {1}{T}}dU+{\frac {U}{T^{2}}}dT} ,
d Φ = 1 T d U + P T d V + i = 1 s ( μ i T ) d N i 1 T d U + U T 2 d T {\displaystyle d\Phi ={\frac {1}{T}}dU+{\frac {P}{T}}dV+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}-{\frac {1}{T}}dU+{\frac {U}{T^{2}}}dT} ,
d Φ = U T 2 d T + P T d V + i = 1 s ( μ i T ) d N i {\displaystyle d\Phi ={\frac {U}{T^{2}}}dT+{\frac {P}{T}}dV+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}} ,
Φ = Φ ( T , V , { N i } ) {\displaystyle \Phi =\Phi (T,V,\{N_{i}\})} .

Potencial de Planck / entropia lliure de Gibbs

Ξ = Φ P V T {\displaystyle \Xi =\Phi -{\frac {PV}{T}}}
Ξ = P V T + i = 1 s ( μ i N T ) P V T {\displaystyle \Xi ={\frac {PV}{T}}+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}N}{T}})-{\frac {PV}{T}}}
Ξ = i = 1 s ( μ i N T ) {\displaystyle \Xi =\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}N}{T}})}

Començant en la definició de Ξ {\displaystyle \Xi } i prenent el diferencial total, s'obté mitjançant una transformada de Legendre (i regla de la cadena):

d Ξ = d Φ P T d V V d P T {\displaystyle d\Xi =d\Phi -{\frac {P}{T}}dV-Vd{\frac {P}{T}}}
d Ξ = U d 1 T + P T d V + i = 1 s ( μ i T ) d N i P T d V V d P T {\displaystyle d\Xi =-Ud{\frac {1}{T}}+{\frac {P}{T}}dV+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}-{\frac {P}{T}}dV-Vd{\frac {P}{T}}}
d Ξ = U d 1 T V d P T + i = 1 s ( μ i T ) d N i {\displaystyle d\Xi =-Ud{\frac {1}{T}}-Vd{\frac {P}{T}}+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}} .

Els diferencials anteriors no són tots de variables extensives, així que l'equació no es pot integrar directament. De d Ξ {\displaystyle d\Xi } es pot veure que:

Ξ = Ξ ( 1 T , P T , { N i } ) {\displaystyle \Xi =\Xi ({\frac {1}{T}},{\frac {P}{T}},\{N_{i}\})} .

Si no es desitgen variables recíproques:[3]:222

d Ξ = d Φ T ( P d V + V d P ) P V d T T 2 {\displaystyle d\Xi =d\Phi -{\frac {T(PdV+VdP)-PVdT}{T^{2}}}} ,
d Ξ = d Φ P T d V V T d P + P V T 2 d T {\displaystyle d\Xi =d\Phi -{\frac {P}{T}}dV-{\frac {V}{T}}dP+{\frac {PV}{T^{2}}}dT} ,
d Ξ = U T 2 d T + P T d V + i = 1 s ( μ i T ) d N i P T d V V T d P + P V T 2 d T {\displaystyle d\Xi ={\frac {U}{T^{2}}}dT+{\frac {P}{T}}dV+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}-{\frac {P}{T}}dV-{\frac {V}{T}}dP+{\frac {PV}{T^{2}}}dT} ,
d Ξ = U + P V T 2 d T V T d P + i = 1 s ( μ i T ) d N i {\displaystyle d\Xi ={\frac {U+PV}{T^{2}}}dT-{\frac {V}{T}}dP+\sum _{i=1}^{s}(-{\frac {\mu _{i}}{T}})dN_{i}} ,
Ξ = Ξ ( T , P , { N i } ) {\displaystyle \Xi =\Xi (T,P,\{N_{i}\})} .

Referències

  1. 1,0 1,1 Antoni Planes; Eduard Vives. «Entropic variables and Massieu-Planck functions». Entropic Formulation of Statistical Mechanics. Universitat de Barcelona, 24-10-2000. Arxivat de l'original el 2008-10-11. [Consulta: 28 agost 2012].
  2. T. Wada; A.M. Scarfone «Connections between Tsallis' formalisms employing the standard linear average energy and ones employing the normalized q-average energy». Physics Letters A, 335, 5–6, 12 2004, pàg. 351–362. arXiv: cond-mat/0410527. Bibcode: 2005PhLA..335..351W. DOI: 10.1016/j.physleta.2004.12.054.
  3. 3,0 3,1 The Collected Papers of Peter J. W. Debye. New York, New York: Interscience Publishers, Inc., 1954. 

Bibliografia

  • Massieu, M.F.. Compt. Rend. 69, 1869, p. 1057. 
  • Callen, Herbert B. Thermodynamics and an Introduction to Themostatistics. 2nd. Nova York: John Wiley & Sons, 1985. ISBN 0-471-86256-8.