Estació de Mataró

Infotaula estacióMataró
Informació general
Zona tarifària3E
AdreçaAvinguda del Maresme
MunicipiMataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstacció accessible Ascensor Aparcament Servei d'autobús urbà Guixeta Cafeteria
Propers trens79500 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies5 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1848 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers2.428.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Enllaços
Autobús urbàL1 L2 L3 L4 L5 L8 LP
Map
 41° 32′ 00″ N, 2° 26′ 44″ E / 41.53337°N,2.44546°E / 41.53337; 2.44546
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Data7 abril 2003
Id. IPAC8659 Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Mapa sinòptic Línia RG1
Llegenda
direcció Cerbère
Portbou Fi
Colera
Llançà
Vilajuïga
Figueres
Vilamalla
Sant Miquel de Fluvià
Riu Fluvià
Camallera
Sant Jordi Desvalls
Riu Ter
Flaçà
Bordils-Juià
Celrà
Riu Onyar
Gironaen obres
Fornells de la Selva
Riudellots
Caldes de Malavella
Sils
Maçanet-Massanes
direcció Estació de Sants per Granollers Centre
Tordera
Blanes
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Pineda de Mar
Calella
Sant Pol de Mar
Canet de Mar
Arenys de Mar
Caldes d'Estrac
Sant Andreu de Llavaneres
Mataró
Cabrera de Mar - Vilassar
Vilassar de Mar
Can Pou - Camp de Mar (fora de servei)
Premià de Mar
Ocata
El Masnou
Montgat Nord
Montgat
Badalona
Sant Adrià de Besos
direcció Granollers Centre
El Clot
direcció Estació de Sants per Passeig de Gràcia
direcció La Sagrera - Meridiana
Arc de Triomf
Barcelona Catalunya
direcció Passeig de Gràcia
Barcelona Sants
direcció Castelldefels
L'Hospitalet de Llobregat Fi
direcció Molins de Rei
  • Vegeu aquesta plantilla
Mapa sinòptic línia R1
Llegenda
  direcció Sant Vicenç de Calders
Molins de Rei Fi
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
  nova línia direcció Castelldefels
Cornellà Centre
L'Hospitalet de Llobregat
  direcció Bellvitge | Gornal
Torrassa (nova estació)
  LAV a Camp de Tarragona
 
Barcelona Sants
  LAV túnel de Provença
  direcció Provença
Barcelona Catalunya
Passeig de Gràcia
Arc de Triomf
Estació de França
  direcció Estació de França (ramal Glòries)
  LAV túnel de Provença
El Clot
La Sagrera - Meridiana
Sagrera | TAV (nova estació)
  direcció Montcada Bifurcació
  direcció Granollers Centre
  ramal Marina
Sant Adrià de Besos
Badalona
Montgat
Montgat Nord
El Masnou
Ocata
Premià de Mar
Can Pou - Camp de Mar (fora de servei)
Vilassar de Mar
Cabrera de Mar - Vilassar
  LOF direcció Vilanova i la Geltrú
Mataró Nord
Mataró Oest
Mataró Centre
Mataró
Mataró Est
  Connexió amb la LOF
Sant Andreu de Llavaneres
Caldes d'Estrac
Arenys de Mar
Canet de Mar
Sant Pol de Mar
Calella
Pineda de Mar
Santa Susanna
Malgrat de Mar
Blanes
Tordera
  direcció Sant Celoni
Maçanet-Massanes Fi
  direcció Girona

Mataró és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Mataró, a la comarca del Maresme. Es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, per on circulen trens de les línies de rodalia R1 i RG1 de Rodalies de Catalunya operades per Renfe Operadora.

És capçalera d'una part dels serveis de la línia, en concret de tots els que procedeixen i tenen com a destinació Molins de Rei, excepte un o dos que continuen cap a Calella, i també és capçalera de part dels trens que procedeixen de l'Hospitalet de Llobregat.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 2.428.000 passatgers.[1]

Història

Aquesta estació va entrar en servei el 28 d'octubre de 1848, quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica.[2][3] A Barcelona, es va construir la terminal entre la Barceloneta i la Ciutadella, a la vora del Torín, a l'inici de la desapareguda avinguda del Cementiri,[nota 1] que posteriorment va ser substituïda per l'Estació de les Rodalies. Miquel Biada i Bunyol va llençar la iniciativa de construir un ferrocarril per millorar les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[4]

El 1857 l'estació deixava de ser capçalera quan es va perllongar la línia ferroviària fins Arenys. El 1948 es va s'electrificar la línia entre Barcelona i Mataró.

L'accident del 9 de febrer de 2012 va deixar onze ferits, quan un tren va col·lidir amb el topall del final de la quarta via, per un error humà.[5]

Serveis ferroviaris

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia de Barcelona
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat
Cabrera de Mar - Vilassar de Mar Sant Andreu de Llavaneres terminal
Arenys de Mar
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes
Projectat
terminal obres Línia Orbital Mataró Est Vilanova i la Geltrú
Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Cabrera de Mar - Vilassar de Mar Sant Andreu de Llavaneres Figueres
Portbou

Futur

  • Vegeu aquesta plantilla
Mapa sinòptic de la línia orbital ferroviària (en projecte)
Llegenda
direcció Sant Vicenç de Calders
Connexió amb
Vilanova Oest
Vilanova i la Geltrú
Vilanova Centre
Connexió amb
Vilanova Est
Garraf Park and Ride
Sitges(soterrament de l'actual estació)
Sitges Llevant
Connexió amb
direcció Barcelona-Sants
Sant Pere de Ribes | Hospital de Sant Camil
Canyelles
Línia AVE (Camp de Tarragona - Barcelona)
direcció el Vendrell
Vilafranca del Penedès
Vilafranca-TAV
La Granada
Lavern-Subirats
Sant Sadurní d'Anoia
Línia AVE (Camp de Tarragona - Barcelona)
Gelida
direcció Martorell Central (es desviarà a Martorell Oest)
Martorell Oest direcció Martorell Central / Barcelona
Martorell Can Cases (Ramal de Martorell - Igualada de la Línia Llobregat - Anoia)
Martorell Polígon
Nou Ramal de Martorell - Abrera per l'antena de Ca n'Amat de la Línia Llobregat - Anoia
Abrera Centre
Esparreguera
Ramal de Martorell - Manresa de la Línia Llobregat - Anoia
Riu Llobregat
Viladecavalls Sud
direcció Manresa
Sant Miquel de Gonteres - Viladecavalls
Terrassa Can Boada
Terrassa Estació del Nord
Terrassa Est
Sabadell Can Llong
Sabadell Nord
Sabadell Centre
Sabadell Sud
direcció Barcelona
Can Llobet
Santiga
direcció Cerdanyola Universitat (Línia de Castellbisbal - Mollet)
Santa Perpètua de Mogoda Riera de Caldes
direcció Mollet - Sant Fost (Línia de Castellbisbal - Mollet)
direcció Barcelona
Mollet - Santa Rosa
Parets del Vallès
Montmeló Nord
direcció Vic
direcció Barcelona
Granollers
direcció Sant Celoni
Granollers Polígon | El Ramassà
La Roca del Vallès
Argentona
direcció Barcelona
Mataró Nord
Mataró OestConnexió amb
Mataró Centre
Mataró
Mataró Est
Connexió amb
direcció Maçanet-Massanes

Amb el projecte de la Línia Orbital Ferroviària l'actual estació serà remodelada i es crearán tres noves estacions a la població: Mataró Nord, Mataró Oest i Mataró Est. No hi ha data.[6]

Edifici

L'edifici de l'estació és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser inaugurada l'any 1905. Es va construir segons la línia de totes les estacions de les línies de l'Estat, a mitjan segle xix. No van fer servir materials de qualitat, està arrebossada imitant carreus cantoners, marcs i motllures de les portes i les finestres, i l'obra vista està pintada de color rogenc per donar més veracitat a la imitació.[7]

És l'estació de tren més important del Maresme i una de les més importants del Principat, ja que va ser la primera línia fèrria de tot l'Estat. Fou construïda l'any 1905 en substitució de l'antiga, neoclàssica, situada davant el carrer de Sant Agustí fins al 1957 en què fou enderrocada.[7] L'actual estació tenia molta anomenada els primers anys després de la inauguració per la sala d'espera i el cafè restaurant.[7]

  • L'estació entre 1848 i 1905
    L'estació entre 1848 i 1905
  • L'edifici de 1905
    L'edifici de 1905

Referències

  1. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 24 de març 2010. [Consulta: 13 agost 2010].
  3. «La línia Barcelona-Mataró fa 175 anys: una mirada al passat, present i futur d’aquesta línia». Promoció del Transport Públic (PTP), 28-10-2023. [Consulta: 20 febrer 2024].
  4. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  5. T.M. «El tren accidentat a Mataró viatja per carretera». El Punt Avui, 11-02-2012, pàg. 30.
  6. «Línia Orbital». IFERCAT, 2024. [Consulta: 20 febrer 2024].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Estació de Mataró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 abril 2015].

Notes

  1. On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i prosseguint per l'Avinguda d'Icària.

Vegeu també