Eximén Pérez de Tarazona

Infotaula de personaEximén Pérez de Tarazona
Biografia
Mortsegle XIII (<1266 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBlasco Eximénez d'Arenós Modifica el valor a Wikidata
GermansPero Pérez de Tarazona Modifica el valor a Wikidata
Segell d'Eximén Pérez d'Arenós

Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - abans 30 juny del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.

Orígens familiars

Net de Sancho Sánchez Zapata de Valtorres

Fill de Blasco Sánchez Zapata i de NN de Castro

Germà de Pero Pérez de Tarazona, Antonio Pérez de Tarazona i de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud

Matrimoni i descendents

Es casà amb Elpha Pérez. Fills:[1]

  • Ruy Eximénez d'Arenós, senyor de Borriol
  • Pero Eximénez d'Arenós, senyor de Montornés, Tornesa
  • García Eximénez d'Arenós,
  • Johan Eximénez d'Arenós,
  • Teresa Eximénez d'Arenós, casada amb Fernando Pérez Aba-Omahet, fill de Zayd Abu Zayd
  • Martín Garcés
  • Eximén d'Arenós
  • Blasco Eximénez d'Arenós "el Major" casat el 1242 amb Alda Ferrandis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd

Biografia

Conquesta de València

Va participar en la Conquesta de València lluitant al Setge de Borriana del 1233.[2] Retornà al Regne d'Aragó i hi restà fins al 1237. Lluità a la Batalla del Puig i després de la caiguda de Balansiya el rei el nomenà executor del Repartiment de València; en agraïment li donà el castell i la vila d'Andilla. Fou nomenat Lloctinent del Regne de València. (?-1251-?)

La Baronia d'Arenós

El 1241 el rei el nomenà ric-homen, categoria següent a la del mateix rei i els infants. Per raó del casament del seu fill Blasco Eximénis d'Arenós amb Alda Ferrándis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd, rebé la Baronia d'Arenós i les alqueries de Massarrojos i Benifaraig en dot compartit amb el seu fill. A partir d'aleshores canvià el seu cognom pel d'Arenós.

Tractat d'Almizra

El 1244 estigué present en la signatura del Tractat d'Almizra entre Jaume I d'Aragó i Alfons X de Castella, participant després en el Setge de Xàtiva (1244). Després intercanvià amb el rei els castells de Castalla i Onil, per les alqueries de Xest i Vilamarxant.

Segona revolta dels sarraïns valencians

Lluità durant la segona revolta mudèjar i matà al cabdill sarraí Aben Bazel, liquidant tot el seu exèrcit. Aquesta victòria obligà a al-Azraq a refugiar-se amb el rei Alfons X de Castella, que es declarà el seu protector. El 18 de febrer del 1254 el rei Jaume I d'Aragó li donà el castell i la vila de Borriol, amb les seues alqueries i jurisdicció civil i criminal.

Tercera revolta dels sarraïns valencians

Morí el 3 d'octubre del 1266 lluitant contra els sarraïns a les fronteres del Regne de Múrcia.

Arbre dels Tarazona i Arenós

Possessions territorials


Eximén Pérez de Tarazona
Llinatge de Tarazona / Llinatge d'Arenós
Càrrec de govern
Precedit per:
?
Procurador General del
Regne de València

(1244-1258)
Succeït per:
Eximen I de Foces

Referències[3]

  1. (castellà) Árbol genealógico de la familia Arenós Arxivat 2009-01-29 a Wayback Machine.
  2. Zurita y Castro, Jerónimo. «Llibre III». A: Anales de Aragón. Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero. Institución Fernando el Católico, 2003, p.238. 
  3. «Arbre genealógic». Arxivat de l'original el 2015-06-14. [Consulta: 12 juny 2015].

Bibliografia

  • (castellà) Jerónimo Zurita: Anales de la Corona de Aragón (Ed. 1562-1580)
  • Arxiu Jaume I: Eiximén Pérez es declara vassall d'Abu Said
  • Arxiu Jaume I: Carta de confraternitat entre Abu Said i Eiximén Pérez d'Arenós
  • Diplomatari dels Arenós
  • http://www.uiquipedia.org/Archiu:ARBOL_aRENOS.jpg Arxivat 2015-06-14 a Wayback Machine.

Vegeu també

Bases d'informació