Filioque

Part d'una sèrie sobre
Cristianisme oriental
Pantocràtor (detall d'una deisi en mosaic)
Principals comunions
Comunions independents
Protestantisme oriental
  • Església Evangèlica Armènia
  • Església Evangèlica Assíria
  • Església Pentecostal Assíria
  • Església Oriental dels Creients (Índia)
  • Comunitat de Ritu Oriental a Alemanya i la República Txeca
  • Església Evangèlica Baptista de Geòrgia
  • Església Evangèlica d'Egipte (Sínode del Nil)
  • Església Evangèlica de Romania
  • Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia
  • Església Evangèlica Ortodoxa
  • Església Protestant Evangèlica de Kosovo
  • Església Siríaca de Mar Thoma
  • P'ent'ay - Esglésies Evangèliques Etíop o Eritrea
  • Església Evangèlica Russa
  • Societat per l'Anglicanisme de Ritu Oriental
  • Església Evangèlica de Sant Tomàs de l'Índia
  • Confraria de Sant Valentí
  • Església Luterana Ucraïnesa
Ritus litúrgics orientals
  • alexandrí
    • copte
    • ge'ez
  • antioquè
    • siríac occidental
    • malankar
  • armeni
  • bizantí
  • siríac oriental
    • malabar
  • Litúrgia catòlica oriental
Controvèrsies principals
Tradicions
Altres aspectes
  • Portal del Cristianisme
  • Vegeu aquesta plantilla

Filioque, mot llatí que literalment vol dir ‘i del Fill’, és una expressió utilitzada per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l'Església Catòlica Romana i les esglésies ortodoxes orientals.

Branques del cristianisme

Es fa servir perquè en general l'Església catòlica romana, en la seua proclamació de fe o credo, en la part que diu: «Crec en l'Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare», hi afegeix sempre «i del Fill» (filioque, en llatí), mot que no apareix en la versió original acceptada per l'església universal abans del cisma de l'any 1031 entre l'Església Catòlica Romana i l'Església Ortodoxa. Això es deu al fet que les esglésies ortodoxes, a diferència de l'Església Catòlica Romana, creuen que l'Esperit Sant, d'acord amb la redacció original del Credo de Nicea de l'any 381, sols procedeix de Déu Pare, però no de Déu Fill, en el context de la fórmula teològica trinitària de gran part de les esglésies cristianes.[1]

Referències

  1. Reformed Church in America. Commission on Theology. «The Nicene Creed and the Procession of the Spirit». A: Cook, James I.. The Church speaks: papers of the Commission on Theology, Reformed Church in America, 1959–1984. Historical series of the Reformed Church in America (en anglès). Grand Rapids, MI: Eerdmans, 2002. ISBN 978-0-80280980-3. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació