Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC)

Infotaula de personaGai Fanni Estrabó
Nom original(la) C. Fannius M.f. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 165 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 122 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
122 aC – 122 aC
Juntament amb: Gneu Domici Ahenobarb
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític de l'antiga Roma, historiador de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
cercle dels Escipions Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLaelia Minor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Fanni (tribú el 59 aC) Modifica el valor a Wikidata
ParesMarcus Fannius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gai Fanni Estrabó (en llatí Caius Fannius Strabo) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era fill de Gai Fanni, que va ser cònsol l'any 161 aC. Formava part de la gens Fànnia, una gens romana d'origen plebeu.

Va ser tribú de la plebs i després cònsol l'any 122 aC junt amb Gneu Domici Aenobarb. Va deure la seva elecció al consolat a Gai Semproni Grac que va decantar al poble al seu favor per impedir l'elecció de Luci Opimi, enemic seu. Però en ser elegit va donar suport a l'aristocràcia i es va oposar a les mesures de Grac. Va ordenar als aliats italians sortir de Roma i es va oposar en un discurs famós a la pretensió de Grac de donar-los-hi la ciutadania romana.

Aquest discurs es va preservar i va ser considerat una obra mestra en època de Ciceró. Molts van dubtar de què el discurs fos escrit per ell, ja que tenia fama de ser un orador mediocre, però Ciceró li atribueix. El discurs va ser llegit durant temps pels gramàtics, com a exemple d'oratòria.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 922. 
  • Vegeu aquesta plantilla
125: Marc Fulvi Flac, Marc Plauci Hipseu — 124: Gai Cassi Longí, Gai Sexti Calví — 123: Tit Quinti Flaminí, Quint Cecili Metel Baleàric — 122: Gneu Domici Ahenobarb, Gai Fanni Estrabó — 121: Quint Fabi Màxim Al·lobrògic, Luci Opimi — 120: Gai Papiri Carbó, Publi Manili — 119: Luci Aureli Cota, Luci Cecili Metel Dalmàtic — 118: Quint Marci Rex, Marc Porci Cató — 117: Luci Cecili Metel Diademat, Quint Muci Escèvola — 116: Quint Fabi Màxim Eburne, Gai Licini Geta — 115: Marc Emili Escaure, Marc Cecili Metel — 114: Mani Acili Balb, Gai Porci Cató — 113: Gneu Papiri Carbó, Gai Cecili Metel Caprari — 112: Luci Calpurni Pisó Cesoní, Marc Livi Drus — 111: Publi Corneli Escipió Nasica, Luci Calpurni Bèstia — 110: Espuri Postumi Albí, Quint Minuci Rufus — 109: Quint Cecili Metel Numídic, Marc Juni Silà — 108: Servi Sulpici Servi Servi Galba, Quint Hortensi; sufecte: Marc Aureli Escaure — 107: Luci Cassi Longí, Gai Màrius I — 106: Quint Servili Cepió, Gai Atili Serrà — 105: Gneu Mal·li Màxim, Publi Rutili Rufus — 104: Gai Flavi Fímbria, Gai Màrius II  — 103: Luci Aureli Orestes, Gai Màrius (III) — 102: Quint Lutaci Càtul, Gai Màrius IV — 101: Mani Aquil·li el Jove, Gai Màrius (V)
Registres d'autoritat