Gaucher III de Châtillon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1166 (Gregorià)  |
| Mort | 1219 (Gregorià) (52/53 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Senyors de Châtillon-sur-Marne |
| Cònjuge | Elisabet Candavène (1196 (Gregorià)–) |
| Fills | Hug I de Châtillon, Guiu II de Saint Pol, Eustachie de Châtillon |
| Pares | Guy II de Châtillon (en)  i Adèle of Dreux (en) |
| Germans | Guido III. von Châtillon, Robert of Châtillon (en) i Gertrude de Nesle-Soissons (en) |
 | |
Gaucher III de Châtillon (c. 1162-1219) va ser un noble francès. Va acompanyar Felip August a Terra Santa i es va distingir al setge d'Acre i a la batalla de Bouvines.
Biografia
Era fill de Gui II de Châtillon i d'Alix de Dreux, vídua de Valéran III.[1] També va ser comte de Saint Pol, senyor de Crécy, de Châtillon, de Troissy, de Montjay i de Pierrefonds. Gaucher III va rebre en apanatge reial la senyoria de Clichy el 1193 a canvi del castell de Pierrefonds, que Felip August volia.[2]
El 1209, Gaucher va ser un dels grans barons francesos que va participar en els inicis de la croada albigesa i va lluitar als setges de Besiers i Carcassona. El 1214 va lluitar pel rei de França a la victoriosa batalla de Bouvines. El 1219 prengué de nou la creu a la croada albigesa amb el príncep Lluís de França i participà en la massacre de Marmanda.[3] Va morir poc després.
Núpcies i descendència
El 1196 es va casar amb Elisabet de Saint-Pol, filla d'Hug IV, comte de Saint-Pol, i el 1205 va succeir al seu sogre com a comte de Saint-Pol. Gaucher i Elisabeth van tenir 5 fills:[1][4]
- Gui IV, senyor de Chatillon (-1226) i de Saint Pol (Gui II)
- Hug I, comte de Blois (-1248)
- Elisabet, es va casar amb Raül II, senyor de Coucy (-1250)
- Eustàquia, el 1215 es va casar amb Daniel de Bethune, i després es amb Robrecht II de Wavrin, mariscal del comtat de Flandes
- Beatriu, es va casar amb Aubert de Hangest, senyor de Senlis
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Pollock, 2015, p. 184.
- ↑ Delisle, 1856, p. 95.
- ↑ Roquebert, 1986, p. 211.
- ↑ «COMTES de SAINT-POL (CHÂTILLON)» (en anglès). Medieval Lands, Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 23 març 2020].
Vegeu també
Bibliografia
- Delisle, Léopold. Catalogue des actes de Philippe Auguste (en francès). París: Auguste Durand, 1856. ark:/12148/bpt6k515567.
- Pollock, M. A.. Scotland, England and France After the Loss of Normandy, 1204-1296 (en anglès). The Boydell Press, 2015 (St Andrews Studies in Scottish History). ISBN 978-1843839927.
- Roquebert, Michel. L'épopée cathare: Le lys et la croix (1216-1229) (llibre) (en francès). 3. Tolosa de Llenguadoc: Perrin, 1986. ISBN 978-2-262-02652-3.
| Origens | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Croada dels barons (1209) | Besiers (7-1209) · 1r Carcassona (8-1209) | ||||||||
| Guerra del Llenguadoc (1209-1213) | |||||||||
| Revolta del Llenguadoc (1216-1223) | |||||||||
| Intervenció reial (1226-1229) | Avinyó (6-1226) · Tractat de Meaux (4-1229) | ||||||||
| Prolongació de la croada | 2n Carcassona (1240) · Avinhonet (5-1242) · Montsegur (5-1243) · Querbús (5-1255) · Castell de Niòrt (8-1255) | ||||||||
| Participants |
| ||||||||
| Concilis | Concili de La Vaur (1213) · Concili de Montpeller (1-1215) · Concili del Laterà IV (11-1215) · Concili de Bourges (11-1225) · Concili de Narbona (3-1227) | ||||||||
| Cròniques | |||||||||
Vegeu també: Camí dels bons homes · Catarisme · Castells càtars · Consolamentum · Croades · Llenguadoc · Estatuts de Pàmies | |||||||||
