La geneta rubiginosa (Genetta maculata), també coneguda com a geneta pantera, és un mamífer de l'ordre Carnivora, relacionat amb els linsangs i les civetes. Està molt estesa per una gran part de l'Àfrica Oriental, l'Àfrica Central i l'Àfrica Austral.
Anatomia
Té una longitud entre 40 i 50 cm, una cua d'uns 40 cm i un pes entre 1 i 2,3 quilos. La coloració del pelatge és suau i curt i varia del gris al marró pàl·lid, i presenta més taques que la geneta comuna. La cua té 3 o 4 anells clars a la base i és gairebé tan llarga com la resta del cos. Té el cap petit i les potes curtes.
A la part del darrere té una banda dorsal fosca. A cada costat d'aquesta banda presenta diverses bandes grans fosques que van del color vermellós al marró fosc. La banda dorsal i les taques més grosses tenen el mateix color. El llavi inferior, la part superior de les galtes i el voltant del musell presenta unes taques blanques. Les extremitats no presenten taques. Els ulls són de color de mel. Les orelles són triangulars, lleugerament arrodonides i no tenen pèl. Les potes tenen fortes urpes retràctils, que fan servir per a enfilar-se hàbilment als arbres. Els animals joves són més grisos que els adults i presenten unes taques més difuminades.
Distribució i hàbitat
La geneta rubiginosa es troba a l'Àfrica al sud del Sàhara, en una àmplia varietat d'hàbitats: boscos humits, boscos oberts, zones arbustives i sabanes obertes. Generalment viu prop de l'aigua. Els límits exactes entre l'hàbitat de la geneta rubiginosa i altres genetes no està clar. A l'Àfrica Occidental, probablement a l'oest del riu Volta a Togo substitueix a la geneta pardina, i la frontera amb la geneta tacada és probablement a KwaZulu-Natal, a Sud-àfrica.
Comportament
La geneta rubiginosa és un animal nocturn, que viu tant als arbres com a terra. És un escalador molt àgil i que sovint es troba als arbres, però caça principalment a terra. Durant el dia, resideix a forats als arbres o a caus subterranis.
Dieta
La geneta rubiginosa menja una gran varietat d'animals més petits, incloent rosegadors, aviram i ocells, lacertilis, serps, anurs i insectes, com les llagostes i els grills, així com diverses fruites silvestres. En comparació amb la geneta comuna, menja més invertebrats i fruites, però en ambdós casos, els rosegadors són l'aliment principal de la seva dieta.
Reproducció
La geneta rubiginosa pareix dues o tres cries per ventrada. Les cries comencen a caçar als tres mesos del naixement i són independents a sis mesos.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
