Heinrich Emil Albert Knoevenagel
  | |
| Nom original | (de) Emil Knoevenagel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 juny 1865 Hannover |
| Mort | 11 agost 1921 (56 anys) Berlín |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Director de tesi | Viktor Meyer |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química orgànica i compost heterocíclic |
| Lloc de treball | Heidelberg |
| Ocupació | químic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Heidelberg |
| Interessat en | Química orgànica |
| Influències | Hermann Ost, Wilhelm Friedrich Kohlrausch i Karl Kraut |
| Família | |
| Pare | Julius Knoevenagel (en)  |
Heinrich Emil Albert Knoevenagel, conegut com a Emil Knoevenagel (18 de juny de 1865, Hannover, Regne de Hannover - 11 d'agost de 1921, Berlín, Alemanya) fou un químic alemany que establí la reacció de condensació Knoevenagel.[1][2]
Biografia
Knoevenagel estudià química a la Universitat de Hannover, a continuació, fou assistent de Viktor Meyer primer a la Universitat de Göttingen i després a la Universitat de Heidelberg, on completà la seva formació el 1892. Fou professor a Heidelberg des de 1896.[1]
Obra
Estudià la síntesi de compostos heterocíclics nitrogenats. La reacció de condensació Knoevenagel del benzaldehid amb nitroalcans esdevingué un mètode clàssic per a la preparació de nitroalquens, que són uns intermedis de síntesi molt valuosos.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Heinrich Emil Albert Knoevenagel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Becke-Göhring, Margot. Freunde in der Zeit des Aufbruchs der Chemie: Der Briefwechsel zwischen Theodor Curtius und Carl Duisberg. Springer-Verlag, 17 d'abril de 2013, p. 15. ISBN 978-3-642-86777-4.
