Iàmbol
Ямбол (bg)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| País | Bulgària | |||
| Província | província de Iambol | |||
| Municipi | Iambol | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 69.664 (2024) (767,87 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 90,724 km² | |||
| Banyat per | Tundža | |||
| Altitud | 114 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 8600 | |||
| Fus horari | UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu | |||
| Prefix telefònic | 046 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | yambol.bg | |||
Iàmbol (búlgar Ямбол) és una ciutat del sud-est de Bulgària. Està a les dues ribes del riu Tundja, a la regió històrica de la Tràcia. Al febrer del 2011, la ciutat tenia una població de 72,843 habitants.[1] També s'anomena Yambol o Jambol.
A la ciutat de Iambol hi ha els centres administratius de dos municipis. Un és la zona rural del municipi de Tundzha i l'altre és el municipi homònim de Iambol.
El Pic Iambol, a l'Illa Livingston, a les Illes Shetland del Sud, l'Antàrtida es diu així degut a la ciutat de Iambol.
Història
Les terres riques de la riba del Toundja, a les planes de l'actual Iambol, foren habitades des de la Prehistòria. S'ha descobert més de 30 montícles de llogarets a les proximitats. S'han estudiat els de Vessélino, Ratcheva i Martchéva; aquests han rebel·lat hàbitats del neolític (6000 a 4000 aC), del Calcolític (4000 a 2700 aC) i de l'edat del bronze (2700 a 900 aC).
Fou la localització de la ciutat reial de l'antiga Tràcia. Fou fundada o refundada per Filip II de Macedònia com una polis de l'Antiga Grècia.[2][3][4] Fou conquerida pels romans però va ser destruïda pels àvars el 583. Durant un viatge a Tràcia l'emperador romà Dioclecià s'aturà de camí entre Adrianàpolis i Augusta Trajana, en una petita localitat situada a la riba esquerra (est) d'un meandre del riu Toundja. Allà decidí fundar una vil·la dedicada a Zeus: Diòspolis. Així, el nom de la ciutat es va transformar en Dampolis, Diampolis (nom romà d'Orient dels segles X al XIV), Dianpolis, Khiampolis, Grenboel (nom utilitzat pels cristians occidentals a l'edat mitjana), Babilin (nom búlgar del S. XIV), Doubilin, Dinibouli, Diamboli, Yanbolou, Yambol, Yamboli i altra vegada Yambol. La primera menció escrita de la ciutat data del segle vi aC.
Quan els eslaus i els búlgars van arribar als Balcans, a l'edat mitjana, la fortalesa fou impugnada pel Primer Imperi Búlgar i es va construir una nova fortalesa. Durant el regnat de Boris I i el Tsar Simeo s'hi van establir els primers centres literaris, la majoria com a part de llibres eclesiàstics que van ser importats des de Preslav.
Durant el regnat del Tsar Kaloian I la ciutat va tornar a guanyar importància, sobretot al conflicte entre Bulgària i els Croats. Una batalla major entre el Tsar i els creauts va succeir el 1204 a uns 80 km al sud-oest de la ciutat, en què Bulgària va guanyar els croats a la batalla d'Adrianopole el 4 d'abril del 1205.
Amb la conquesta dels Balcans per part del l'Imperi Otomà, la ciutat va oposar una forta resistència als conqueridors, però fou presa, el 1373, després d'un setge. Una part dels murs i les torres de la ciutat fortificada de l'Edat mitjana encara són visibles avui en dia.
El 1830, després de la Guerra russoturca (1828-1829), una gran part de la població búlgara de Iambol i dels seus voltants fou presa pels turcs i es van establir a Dobrudja i Bessaràbia. Per això la regió es va despoblar i va conèixer un declivi econòmic. Després de la Guerra russoturca (1877-1878), els exèrcits russos van alliberar la ciutat el gener del 1878 de la dominació turca.
La transferència de les poblacions després de la Segona Guerra Balcànica i la Primera Guerra Mundial van canviar radicalment la situació demogràfica dels voltants de Iambol: s'hi van instal·lar molts refugiats búlgars de la Tràcia Oriental, la Tràcia Occidental i d'altres regions.
La ciutat fou afectada pels disturbis de principis del s. XX. La seva població grega (unes vint famílies) la van abandonar durant l'intercanvi de pobladors entre Grècia i Bulgària i van rebre búlgars de Grècia. També van rebre refugiats Búlgars macedonis el 1903. Durant la Primera Guerra Mundial Iambol va tenir una base de l'exèrcit de l'aire alemany.
A principis del S. XXI la ciutat fou la primera de Bulgària que va tenir gas natural per a usos domèstics.
Demografia
Durant la primera dècada posterior a l'alliberació de Bulgària, ja hi havia més de 10000 habitants a Iambol. El 1887 n'eren 11,241. Des de llavors va començar a créixer dècada a dècada, sobretot degut a l'arribada de gent de zones rurals i de petites ciutats del voltant. Va assolir la seva màxima població entre el 1985-92, quan va passar dels 90,000 habitants.[5] Després, va començar a decaure la seva demografia degut a la situació econòmica de les províncies búlgares que van provocar un moviment migratori cap a Sofia
Plantilla:Table BG town population
Cultura
La ciutat té un Teatre Dramàtic.
L'esport més popular de la ciutat és el bàsquetbol.
Personalitats notables
- Dimcho Roshmanov, compositor
- George Papazov, pintor
- Nikola Abràmov, artista
- Georgi Gospodinov, autor
- Volen Siderov, periodista i polític
- Radoy Ralin, poeta
- Ivan Gazdov, artista, autor, pedagoc, actual rector de l'Acadèmia Nacional d'Arts de Bulgària
- Plamen Ivanov Zhelev, Vet. Dr., Wotupro tutor
- Peter Noikov, pedagog
- Encho Keryazov, artista
Ciutats agermanades
Târgu-Jiu, Romania
Villejuif, París, France
Sieradz, Polònia[6] (Des de maig del 2002)
Ijevsk, Rússia[7] (Des de juny de 1999)
Berdiansk, Ucraïna[8] (Des de juny del 2003)
Edirne, Turquia[9] (Des del 26 d'octubre del 2005)
Imatges
-
Casa de la Vila, iambol -
Jardí davant de l'edifici de correus -
Torre Campanar de l'església de Sant Jordi 1893 -
Teater de Iambol -
Església de Sant Jordi, edifici del 1737 -
Centre esportiu "Diana", Iambol -
Ajuntament -
Vista panoràmica des de Borovets -
Parc Ormana -
Parc Ormana -
Parc de la ciutat -
-
estació de tren -
El Teatre -
Antic edifici, C. "G.Papazov" / C. "A.Stamboliiski". -
C. "G.Papazov". -
Església de St. Nikola -
Església catòlica -
Camp d'aviació
Referències
- ↑ (búlgar)National Statistical Institute - Main Towns Census 2011 Arxivat 2011-04-08 a Wayback Machine.
- ↑ An Inventory of Archaic and Classical Poleis: An Investigation Conducted by The Copenhagen Polis Centre for the Danish National Research Foundation by Mogens Herman Hansen,2005,Index - Founded by Phillip II
- ↑ Fol, Aleksandar. The Thracian Royal city of Kabyle. - In: Settlement Life in Ancient Thrace. IIIrd International Symposium “Cabyle”, 17–21 May 1993 Jambol. Jambol, 53-55.
- ↑ "The Thracian Royal City of Cabyle" in A. Poulter (ed.), Ancient Bulgaria: Papers presented to the International Symposium on the Ancient History and Archaeology of Bulgaria, University of Nottingham, 1983, pp. 233–238.
- ↑ (anglès) „WorldCityPopulation“
- ↑ [enllaç sense format] http://www.obshtinayambol.org/pobratpolsha.html Arxivat 2012-03-09 a Wayback Machine. (en búlgar)
- ↑ [enllaç sense format] http://www.obshtinayambol.org/pobratrusiq.html Arxivat 2012-03-09 a Wayback Machine. (en búlgar)
- ↑ [enllaç sense format] http://www.obshtinayambol.org/pobratukraina.html Arxivat 2012-03-09 a Wayback Machine. en búlgar)
- ↑ [enllaç sense format] http://www.yambol-edirne.org/main.php?lang=en[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
- Pàgina web oficial de la ciutat de Iambol Arxivat 2017-09-19 a Wayback Machine.
