Ivan Vidav
 Ivan Vidav el 1963  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1918 Trieste (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 6 octubre 2015 (97 anys) Ljubljana (Eslovènia) |
| Sepultura | Cementiri Central de Žale, Sect. V7D1, Fila 2, Num. 3 46° 04′ 23″ N, 14° 31′ 43″ E / 46.073129°N,14.528703°E / 46.073129; 14.528703 |
| President Societat de matemàtics, físics i astrònoms d'Eslovènia | |
| 1951 – 1954 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Ljubljana (1937–1941) Primer Institut de Maribor (1929–1937) |
| Tesi acadèmica | Kleinovi teoremi v teoriji linearnih diferencialnih enačb (1941 ) |
| Director de tesi | Josip Plemelj |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra, anàlisi funcional, teoria d'equacions diferencials i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Ljubljana (1943–1986) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Josip Globevnik, Matjaž Omladič, France Križanič, Gabrijel Tomšič, Rajko Jamnik, Jože Grasselli, Janez Grad, Edvard Kramar, Joso Vukman, Zvonimir Bohte, Niko Prijatelj, Anton Suhadolc, Pavlina Mizori-Oblak, Peter LegiÚa, Anton Cedilnik, Vito Lampret i Bojan Magajna |
| Família | |
| Pares | Ivan Vidav i Josipina Sosic |
Premis
| |
 | |
Ivan Vidav (Opicina, 17 de gener de 1918 - Ljubljana, 6 d'octubre de 2015) va ser un matemàtic eslovè.
Tot i haver nascut a tocar de Trieste (avui Italia, però aleshores Imperi Austrohongarès), va créixer a Maribor, al nord de l'actual Eslovènia, on va ser escolaritzat. En acabar els estudis secundaris el 1937, va ingressar a la universitat de Ljubljana,[1] en la qual es va obtenir el doctorat en matemàtiques el 1941 amb una tesi dirigida per Josip Plemelj.[2] El 1943 va començar la docència a la universitat de Ljubljana, que ja no va deixar fins a la seva retirada el 1986, quan va passar a ser professor emèrit.
Vidav va publicar una desena de llibres de text i monografies i un bon nombre d'articles científics.[3] Durant molts anys va ser l'ànima del departament de matemàtiques de la universitat.[4] Entre les seves aportacions més notables es troben el teorema de Palmer-Vidav[5] i les caracteritzacions geomètriques de les C*-àlgebres.[6]
Referències
- ↑ Globevnik, 2015, p. 180.
- ↑ Hladnik, 2015, p. 184.
- ↑ Hladnik, 2016, p. x.
- ↑ Matjaž et al., 2008, p. 1 i ss..
- ↑ Palmer, 2001, p. 950.
- ↑ Doran i Belfi, 1986, p. Cap. 8.
Bibliografia
- Doran, Robert S.; Belfi, Victor A. Characterizations of C*-Algebras (en anglès). Marcel Dekker, 1986. ISBN 0-8247-7569-4.
- Globevnik, Josip «V spomin akademiku Ivanu Vidavu (1918-2015)» (en eslovè). Obzornik za matematiko in fiziko, Vol. 62, Num. 5, 2015, pàg. 180-183. ISSN: 0473-7466.
- Hladnik, Milan «Razmišljanja o profesorju Ivanu Vidavu» (en eslovè). Obzornik za matematiko in fiziko, Vol. 62, Num. 5, 2015, pàg. 183-187. ISSN: 0473-7466.
- Matjaž, Omladič; Dobovišek, Mirko; Hladnik, Milan; Kramar, Edvard; Petkovšek, Marko; Strle, Sašo; Bensa, Vladimir. Ivan Vidav : 90 Let : Jubilejni Zbornik (en eslovè). DMFA - založništvo, 2008. ISBN 9789612122034.
- Palmer, Theodore. Banach Algebras and the General Theory of *-Algebras (en anglès). Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-36638-0.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ivan Vidav» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hladnik, Milan. «Selected bibliography for Ivan Vidav». MacTutor, 2016. [Consulta: 25 novembre 2022]. (anglès)
- Pirnat, Stanislav. «Ivan Vidav». Stanislav Pirnat, 2016. [Consulta: 25 novembre 2022]. (eslovè)
