Johannes Rehmke
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1848  Elmshorn |
| Mort | 23 desembre 1930 (82 anys) Marburg |
| Dades personals | |
| Formació | Christianeum Universitat de Zúric |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Greifswald |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Josef Drexler (en)  , Dorothea Klaje-Wenzel (en) , Helmuth Zitscher (en) i Mircea Florian |
Premis
| |
Johannes Rehmke (Elshorn, Schleswig-Holstein, 1848 -Greifswald, 1930) va ser un filòsof alemany.[1]La seva obra sobre l'epistemologia buscava superar els dualismes entre subjecte i objecte, típics d'aquesta disciplina, tot intentant desenvolupar un mètode que va anomenar "ciència fonamental". Va ser professor a la Universitat de Greifswald i va publicar obres crítiques amb Immanuel Kant. També es va ocupar d'altres camps com el subjectivisme i el fenomenalisme.
Obres
- Philosophie als Grundwissenschaft (‘Filosofia com a ciència fonamental', 1910)
- Logik oder Philosophie als Wissenlehre (‘Lògica o filosofia com a teoria del saber’, 1918)
- Grundlegung der Ethik als Wissenschaft (‘Fonaments de l'ètica com a ciència’, 1925)
Referències
- ↑ «Johannes Rehmke». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
