Leandro Faggin

Infotaula de personaLeandro Faggin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1933 Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
Activitat
Ocupacióciclista de pista, ciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en pista Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1957. Lygie
1958. Lygie i Atala-Pirelli
1959. Atala-Pirelli
1960. Lygie i Atala
1961. Ignis i Fides
1962. Atala, Gazzola-Fiorelli i Philco
1963-1964. Termozeta Dei
1965-1967. G.B.C.
1968. Kelvinator
1969. Scic
Participà en
Principals triomfs
Curses d'un diaMaillot arc iris Campió del món de persecució
(1963, 1965, 1966)
Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia de persecució
(1957 a 1968)
Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia d'omnium (1959)

Olympics.com: leandro-faggin Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Itàlia Itàlia
Ciclisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or Melbourne 1956 Quilòmetre contrarellotge
Or Melbourne 1956 Persecució per equips
Campionat del Món en pista Maillot arc iris
Or Colònia 1954 Persecució indiv. amat.
Bronze Milà 1955 Persecució indiv. amat.
Plata Copenhaguen 1956 Persecució indiv. amat.
Plata París 1958 Persecució individual
Bronze Zuric 1961 Persecució individual
Plata Milà 1962 Persecució individual
Or Rocourt 1963 Persecució individual
Plata París 1964 Persecució individual
Or Sant Sebastià 1965 Persecució individual
Or Frankfurt 1966 Persecució individual
Bronze Amsterdam 1967 Persecució individual
Bronze Roma 1968 Persecució individual

Leandro Faggin (Pàdua, 18 de juliol de 1933 - Pàdua, 6 de desembre de 1970) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1957 i 1969.

Especialista en el ciclisme en pista, fou doble campió olímpic als Jocs Olímpics de Melbourne de 1956, en el quilòmetre contrarellotge i en la persecució per equips, junt amb Valentino Gasparella, Antonio Domenicali i Franco Gandini; tres vegades campió del món de persecució individual i tretze vegades campió d'Itàlia, dotze d'elles en persecució de manera consecutiva entre 1957 i 1968.

Palmarès

Enllaços externs

  • Fitxa de Leandro Faggin a sitiodeciclismo.net
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot arc-iris Campions del món en persecució Ciclisme en pista
1946: Peters • 1947: Coppi • 1948: Schulte • 1949: Coppi • 1950-1951: Bevilacqua • 1952-1953: Patterson • 1954-1955-1956: Messina • 1957-1958-1959: Rivière • 1960-1961: Altig • 1962: Nijdam • 1963: Faggin • 1964: Bracke • 1965-1966: Faggin • 1967: Groen • 1968: Porter • 1969: Bracke • 1970: Porter • 1971: Baert • 1972-1973: Porter • 1974-1975: Schuiten • 1976: Moser • 1977-1978: Braun • 1979: Oosterbosch • 1980: Doyle • 1981-1982: Bondue • 1983: Bishop • 1984-1985: Ørsted • 1986: Doyle • 1987: Ørsted • 1988: Piasecki • 1989: Sturgess • 1990: Iekímov • 1991: Moreau • 1992: McCarthy • 1993: Obree • 1994: Boardman • 1995: Obree • 1996: Boardman • 1997-1998: Ermenault • 1999: Bartko • 2000: Lehmann • 2001: Simonenko • 2002: McGee • 2003: Wiggins • 2004: Escobar • 2005-2006: Bartko • 2007-2008: Wiggins • 2009-2010: Phinney • 2011: Bobridge • 2012-2013: Hepburn • 2014: Edmondson • 2015: Küng • 2016: Ganna • 2017: Kerby
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot arc-iris Campions del món en persecució amateur Ciclisme en pista
1946: Rioland • 1947: Benfenati • 1948: Messina • 1949: Andersen • 1950: Patterson • 1951: De Rossi • 1952: van Heusden • 1953: Messina • 1954: Faggin • 1955: Sheil • 1956: Baldini • 1957: Simonigh • 1958: Sheil • 1959: Altig • 1960: Delattre • 1961: Nijdam • 1962: Jensen • 1963: Walschaerts • 1964-1965-1966: Groen • 1967: Bongers • 1968: Frey • 1969-1970: Kurmann • 1971: Rodríguez • 1972 • 1973: Knudsen • 1974: Lutz • 1975: Huschke • 1976 • 1977: Dürpisch • 1978: Macha • 1979: Makàrov • 1980 • 1981-1982: Macha • 1983: Kupovets • 1984 • 1985-1986: Iekímov • 1987: Umaras • 1988 • 1989: Iekímov • 1990: Berzin • 1991: Lehmann