Llengües pama-nyunga
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Major part d'Austràlia, excepte el nord |
| Nadius | 25.000 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües australianes | |
Les llengües pama-nyunga són una família lingüística present a pràcticament arreu d'Austràlia, excepte a la costa nord del país. És la família lingüística, per tant, més estesa de les llengües aborígens, la que té més parlants, la que té més llengües i la més coneguda, fins al punt que de vegades es fa referència la resta de llengües australianes com a llengües no pama-nyunga, malgrat que és un terme poc concret científicament. Concretament, agrupa fins a 300 llengües.
El nom pama-nyunga fa referència a dues branques de la família, les llengües pama i les llengües nyunga. En cadascuna de les dues branques, el nom és la paraula que tenen per dir "home".
En general, hi ha consens entre els lingüistes sobre l'existència d'aquesta família, per bé que hi ha algunes veus que l'han posada en qüestió, notablement la del lingüista anglès Robert Malcolm Ward Dixon.[1]
Història
Hi ha la certesa que fa més de 45.000 anys que Austràlia està habitada. Tot i així, no se sap del cert encara com és que només una de les 28 famílies lingüístiques es va expandir com ho va fer la pama-nyunga. El primer a identificar aquesta família va ser el lingüista nord-americà Kenneth Locke Hale l'any 1964.[2] Entre diverses teories, la que més evidències reuneix és la publicada per Bouckaert, R.; Bowern C. i Atkinson Q.[3] que proposa la possibilitat que sigui una família originària del nord-est del continent, a l'anomenada Plana del Golf que es va expandir fa entre quatre i sis mil anys, relativament recentmentment, doncs. Per desenvolupar aquesta teoria fan servir mètodes genètics, la lingüística diacrònica, troballes arqueològiques i registres pre-històrics.
Altres teories proposen que aquesta expansió és molt més antiga, algunes fa quaranta mil anys o que en fa set mil.
Resseguir la història d'aquesta comunitat lingüística des de la perspectiva de la lingüística diacrònica és difícil perquè el global de les llengües australianes formen una àrea lingüística en què diversos trets lingüístics són comuns malgrat que no formin part d'una mateixa família lingüística: des de lèxic fins a altres aspectes. Aquest fet també complica la classificació interna dels grups i les llengües de la família lingüística.
Actualment la totalitat de les llengües de la família són llengües amenaçades o bé llengües mortes, i s'han desenvolupat diversos criolls i pidgins pel contacte amb l'anglès.[4] El declivi d'aquestes llengües s'inicia a finals del segle xviii, a causa de la colonització britànica.
Classificació
La gran diversitat de llengües de la família, a més de molts altres factors, fan difícil una classificació interna de la família lingüística. Generalment, se n'havien descrit desenes de branques amb graus de proximitat diversos. Recentment, però, a partir de mètodes computacionals se n'ha establert una classificació més estructurada.[5]
Altres autors, com Nicholas Evans (1997),[6] a més, han proposat una macro família que emparentaria les llengües pama-nyunga amb les de les famílies garawa i tàngkica. Aquesta és la teoria de l'anomenada família macro-pama-nyunga.
Classificació segons Bowern & Atkinson (2012)
| Pama-nyunga |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Morfosintaxi
Les llengües pama-nyunga són llengües analítiques i aglutinants, i per tant és molt rellevant el paper dels sufixos, que tendeixen a ser d'un sol morfema. Els verbs normalment inclouen flexió de temps, d'aspecte i mode, i una llarga llista d'altres tipus de flexió. Pel que fa a la flexió nominal, habitualment distingeixen entre singular, plural o dual, i no tenen gènere (amb l'excepció notable del minjangbal).[7]
Són llengües casuals, amb una quantitat considerable de casos (nominatiu, acusatiu, ergatiu, datiu, ablatiu, al·latiu, locatiu, instrumental, genitiu i comitatiu) i pràcticament totes les llengües són ergatives. L'ordre de la frase és generalment lliure.
Fonologia
El conjunt del grup lingüístic és prou homogeni, si el posem en relació a la diversitat lingüística que seria previsible en un nombre tan gran de llengües. En aquest sentit, pràcticament totes les llengües tenen un sistema vocàlic consistent en tres vocals, per bé que algunes només en tenen dues.[7]
Pel que fa a les consonants, les llengües pama-nyunga mostren una tendència a contrastar fonemes més pel punt d'articulació que no pas pel mode d'articulació. A continuació, un inventari de les consonants més freqüents en aquestes llengües, segons Stockigt:[7]
| Bilabial | Interdental | Dentoalveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | th | t | ʈ | c | k |
| Nasal | m | nh | n | ɳ | ɲ | ŋ |
| Lateral | - | lh | l | ɭ | ʎ | ʟ |
| Vibrant | - | - | r | - | - | - |
| Semivocal | w | - | ɹ | ɻ | j | ɰ |
Referències
- ↑ Dixon, R. M. W.. Australian Languages: Their nature and development (en anglès). Cambrigde: Cambridge University Press, 2002 [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ Hale, Kenneth L. Classification of Northen Paman Languages, Cape York Peninsula, Australia: A Research Report. (en anglès). Honolulu: University of Hawai'i Press, 1964 [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Bouckaert, Remco; Bowern, Claire; Atkinson, Quentin «The origin and expansion of Pama–Nyungan languages across Australia» (en anglès). Nature Ecology and Evolution. Nature Research Londres, 2, 2018, pàg. 741–749. DOI: 10.1038/s41559-018-0489-3 [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ O'Shannessy, Carmel; Meakins, Felicity «Australian language contact in historical and synchronic perspective» (en anglès). Loss and Renewal: Australian Languages Since Colonisation. De Gruyter Mouton Berlín, març 2016, pàg. 3. DOI: 10.1515/9781614518792-007 [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Bowern, Claire; Atkinson, Quentin «Computational phylogenetics and the internal structure of Pama-Nyungan» (en anglès). Language. Universitat Yale New Heaven, 88, 2012, pàg. 817–845. DOI: 10.1353/lan.2012.0081 [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ McConvell, Patrick; Evans, Nicholas. Archaeology and Linguistics: Aboriginal Australia in global perspective (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1997. ISBN 978-0195537284.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Stockigt, Clara-Anne «Pama-Nyungan morphosyntax: lineages of early description» (en anglès). School of Humanities. Universitat d'Adelaida Adelaida, 2017, pàg. 538. DOI: 10.4225/55/5926388950cdc [Consulta: 18 setembre 2021].
Bibliografia
- Dixon, Robert M. W. Australian Languages: Their nature and development. Cambridge: Cambridge University Press, 2002.
- Dixon, Robert M. W. The languages of Australia. Cambridge: Cambridge University Press, 1980.
- Koch, Harold & Nordlinger, Rachel. The Languages and Linguistics of Australia. De Gruyter Mouton, 2014.
