Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago Anthocharis cardamines Aurora[2] Europa , Orient Mitjà i Àsia temperada fins al Japó .[3] Absent en parts del sud-oest i a Balears .[3] Prats humits, clarianes de bosc, zones amb vegetació ruderal …[3] Anthocharis cardamines Anthocharis euphenoides Aurora groga[2] Sud-oest d'Europa .[3] Arreu excepte nord-oest de Portugal i Balears .[3] Zones seques i càlides amb flors, marges de cultius...[3] Anthocharis euphenoides Aporia crataegi Blanca de l'arç[2] Nord-oest d'Àfrica , Europa , Orient Mitjà i Àsia temperada fins al Japó . Absent a les illes Balears .[3] Arreu.[3] Àrees arbustives, prats, zones agrícoles...[3] Aporia crataegi Colotis evagore Blanqueta de la taperera[2] Nord-oest d'Àfrica , sud-est de la península Ibèrica , sud-oest de l'Aràbia Saudita , Etiòpia i Somàlia .[3] Costa mediterrània del sud-oest peninsular.[3] barrancs i pendents rocosos secs i càlids i marges de camps de cultiu. Colotis evagore Euchloe bazae Grogueta del desert[2] Endemisme ibèric.[3] Punts concrets de la Osca i Granada . Extingida a Lleida .[3] Pendents rocosos càlids i secs, valls àrides i oasis.[3] Euchloe bazae Euchloe belemia Marbrada zebrada[2] Sud-oest d'Europa , nord d'Àfrica i Orient Mitjà .[3] Sud i zona central.[3] Zones rocoses, seques i amb flors, cultius abandonats...[3] Euchloe belemia Euchloe crameri Marbrada comuna[2] Nord d'Àfrica i sud-oest d'Europa .[3] Arreu excepte Illes Balears .[3] Zones obertes, càlides i seques i àrees amb vegetació ruderal .[3] Euchloe crameri Euchloe simplonia Marbrada alpina[2] Pirineus , Serralada Cantàbrica i Alps .[3] Pirineus i Serralada Cantàbrica .[3] prats alpins i subalpins amb flors i pendents rocosos i herbosos.[3] Euchloe simplonia Euchloe tagis Marbrada de ponent[2] Sud-oest d'Europa i zones del Marroc i del nord d'Algèria .[3] Sud peninsular i colònies disperses pel centre i nord.[3] pendents i barrancs rocosos, secs i càlids.[3] Euchloe tagis Pieris brassicae Blanca de la col[2] Nord, d'Àfrica , Europa i des de l'Orient Mitjà fins a l'Himàlaia . Possiblement també zones dels EUA , Xile i Sud-àfrica , entre d'altres.[3] Arreu.[3] Qualsevol. Pieris brassicae Pieris ergane Blanqueta de la pedrosa[2] Sud d'Europa i Orient Mitjà .[3] Rara i local, es pot trobar en zones de Castella i Lleó , província de Conca , Aragó , Lleida i Girona .[3] Zones rocoses i arbustives, càlides i seques.[3] Pieris ergane Pieris mannii Blanqueta de la mitja lluna[2] Marroc i des del sud d'Europa fins a Turquia i Síria .[3] Costa sud-oest peninsular, Madrid , Osca i Catalunya .[3] Zones rocoses, seques i càlides, entre arbustos i arbres dispersos.[3] Pieris mannii Pieris napi Blanqueta perfumada[2] Nord-oest d'Àfrica , Europa , Orient Mitjà , Àsia temperada i Nord-amèrica .[3] Arreu excepte Balears .[3] Preferentment zones humides, herboses i amb flors.[3] Pieris napi Pieris rapae Blanqueta de la col[2] Nord d'Àfrica , Europa i Àsia . Introduïda a Nord-amèrica i Austràlia .[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3] Pieris rapae Pontia callidice Pòntia dels cims[2] Pirineus , Alps , Orient Mitjà fins a Mongòlia i Nord-amèrica .[3] Pirineus .[3] Pendents alpins oberts, rocosos i herbosos.[3] Pontia callidice Pontia daplidice Pòntia comuna[2] Nord d'Àfrica , sud-oest d'Europa i Orient Mitjà .[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3] Pontia daplidice Zegris eupheme Aurora dels guarets[2] Marroc , Península Ibèrica i Orient Mitjà .[3] Present en zones localitzades del centre i est (excepte alguna regió septentrional).[3] Zones rocoses seques amb flors, marges de cultiu i cultius abandonats.[3] Zegris eupheme