Malacocephalus laevis
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 190093 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Gadiformes |
| Família | Macrouridae |
| Gènere | Malacocephalus |
| Espècie | Malacocephalus laevis (Lowe, 1843)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Malacocephalus laevis és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.
Morfologia
Depredadors
A Sud-àfrica és depredat per Merluccius capensis.[7][8][9]
Hàbitat
És un peix d'aigües profundes que viu entre 200-1000 m de fondària,[10] tot i que, normalment, ho fa entre 300-750.[11][5]
Distribució geogràfica
Es troba des de l'Estret de Florida fins al Brasil, el Golf de Mèxic i el Carib, i des d'Islàndia[12] i les illes Fèroe fins a Sud-àfrica. També és present a la Mar d'Aràbia, la Badia de Bengala, les Maldives, la costa de l'Àfrica Oriental, Indonèsia i Austràlia.[5]
Interès comercial
En el passat, els pescadors de l'Atlàntic Nord empraven l'excreció luminescent del seu òrgan lluminós ventral per a millorar els esquers utilitzats per a la pesca del bacallà. Avui dia, només és capturat per fabricar oli i farina de peix.[13]
Referències
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Günther A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4. i-xxi + 1-534.
- ↑ BioLib (castellà)
- ↑ «Malacocephalus laevis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ Iwamoto, T., 1986. Macrouridae. p. 330-341. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Meyer, M. i M.J. Smale, 1991. Predation patterns of demersal teleosts from the Cape south and west coasts of South Africa. 2. Benthic and epibenthic predators. S. Afr. J. mar. Sci. 11:409-442.
- ↑ Punt, A.E. i R.W. Leslie, 1995. The effects of future consumption by the cape fur seal on catches and cath rates of the cape hakes. 1. Feeding and diet of the cape hakes Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. S. Afr. J. Mar. Sci. 16:37-55.
- ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
- ↑ Geistdoerfer, P. 1990. Macrouridae. p. 541-563. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
- ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba 1990.
