Malaltia de Legg-Calvé-Perthes

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Legg-Calvé-Perthes
Radiografia de pelvis d'una dona que mostra una coxa plana per malaltia de Perthes del costat dret (esquerra en la imatge) modifica
Tipusosteocondrosi, osteonecrosi del cap femoral, trastorn ossi relacionat amb el col·lagen tipus 2, osteocondrosi d'origen genètic i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimGeorg Clemens Perthes, Arthur Thornton Legg i Jacques Calvé Modifica el valor a Wikidata
Especialitatreumatologia i ortopèdia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaCOL2A1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10M91.2, M91.3 i M91.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9732.1 Modifica el valor a Wikidata
CIAPL94 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM150600 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB9891 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001264 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine410482 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007873 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet2380 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0022441 i C0023234 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:14415 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Legg-Calvé-Perthes (o, senzillament, malaltia de Perthes), és un trastorn de maluc infantil iniciat per una interrupció del flux sanguini al cap del fèmur. A causa de la manca de flux sanguini, l'os mor (osteonecrosi o necrosi avascular) i deixa de créixer. Amb el pas del temps, la curació es produeix mitjançant nous vasos sanguinis que infiltren l'os mort i que l'eliminen, la qual cosa provoca una pèrdua de massa òssia i un debilitament del cap femoral que condueix a una coxa plana.

La malaltia es troba més freqüentment en nens d'entre 4 i 8 anys, però pot ocórrer en nens d'entre 2 i 15 anys. Pot produir una deformitat permanent del cap femoral, que augmenta el risc de desenvolupar artrosi en adults. El Perthes és una forma d'osteocondritis que afecta només el maluc. En un Perthes bilateral, que significa que els dos malucs estan afectats, sempre s'ha d'investigar per descartar una displàsia epifisària múltiple.

Referències