Manuel Serra i Moret

Infotaula de personaManuel Serra i Moret
Biografia
Naixement9 maig 1884 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1963 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de l'Alt Vernet (Perpinyà) 
President del Parlament de Catalunya
5 desembre 1949 – 5 agost 1954
← Antoni Rovira i VirgiliFrancesc Farreras i Duran →
Ministre sense cartera de la República espanyola en l'exili
febrer 1949 – juliol 1951
Diputat a les Corts republicanes
7 febrer 1934 – 7 gener 1936
Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola

Circumscripció electoral: Girona
Conseller d'Economia
3 octubre 1932 – 20 novembre 1932
← cap valor – Antoni Xirau i Palau →
Diputat a les Corts republicanes
9 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona (província)
Conseller d'Economia i Treball
28 abril 1931 – 3 octubre 1932
← cap valor – Francesc Xavier Casals i Vidal →
Alcalde de Pineda de Mar
1914 – 1923
Diputat al Parlament de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, escriptor, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Socialista de Catalunya (1945–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936–dècada del 1940)
Unió Socialista de Catalunya (1923–1936)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1916–1923)
Unió Catalanista (dècada del 1910–dècada del 1910) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSara Llorens Carreres Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Serra i Campdelacreu Modifica el valor a Wikidata

Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963)[1] fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Biografia

Fill de l'historiador Josep Serra i Campdelacreu, estudià economia, sociologia i història als Estats Units d'Amèrica i a Anglaterra i visqué a l'Argentina entre 1908 i 1912 i durant la dictadura de Primo de Rivera, entre el 1925 i 1928. Morí el 1963 a l'exili. L'any 1908 es va casar amb la folklorista catalana Sara Llorens Carreres a Trenque Luquén (Buenos Aires) on la seva família tenia propietats.[2]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència rebuda o/i escrita per Manuel Serra i Moret, postals, documentació personal, escrits inèdits, materials per a llibres, articles diversos, discursos, conferències i retalls de premsa.

Trajectòria política

L'any 1914 fou elegit alcalde de Pineda de Mar, càrrec que ocupà fins al 1923, com a militant de la Unió Catalanista i de la Federació Catalana del PSOE a partir de 1916. L'any 1923, però, deixà el PSOE per fundar la Unió Socialista de Catalunya.

L'any 1931 va ser elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya per Mataró i Arenys de Mar, diputat a les Corts Constituents, i d'ençà del 14 d'abril fins a les eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932 fou ministre de l'efímera República Catalana i formà part del Govern Provisional de la Generalitat, presidit per Francesc Macià, primer a la Conselleria d'Economia i Treball i, posteriorment, a la Conselleria d'Economia.

L'any 1932 fou elegit Diputat del Parlament de Catalunya, del que esdevingué membre de la Diputació Permanent, de les Comissions permanents de Finances i de Presidència, així com de les Comissions de Constitució, de Llei Municipal i de Finances Municipals; el 14 de novembre de l'any 1933 també fou designat Diputat al Parlament de la República.

A la darrera reunió que tingué el Parlament, l'1 d'octubre de 1938 fou elegit Vicepresident Segon del Parlament, la qual cosa comportà, a la mort d'Antoni Rovira i Virgili, que ocupés interinament la Presidència del Parlament de Catalunya a l'exili, fins a l'any 1954, i el mateix any, després de la dimissió de Josep Irla per motius d'edat, va optar a la Presidència de la Generalitat, en votació dels diputats exiliats a Mèxic, que va perdre davant Josep Tarradellas.

Premi

Hi ha un premi que porta el seu nom. El Premi Serra i Moret fou creat el 1982 amb la intencionalitat d'honorar la memòria de Manuel Serra. L'objectiu del premi és estimular la recerca i el tractament del civisme. Té l'antecedent històric en el Premi Prat de la Riba, que la Generalitat de Catalunya va instituir l'any 1935 per guardonar el millor llibre sobre formació i educació cívica. El premi és per a les obres d'assaig, treballs pedagògics, còmics i guions de curtmetratge realitzats en llengua catalana i que descriguin, analitzin o tractin aspectes de civisme.[3]

Publicacions

Al llarg de la seva vida es distingí per ser autor de nombroses publicacions, articles i com a conferenciant. Aquestes són algunes de les seves obres de temàtica social i política:

  • 1912: “La socialització de la terra”
  • 1934: “Socialisme”
  • 1944: “Reflexions sobre el demà de Catalunya” (editada a Xile)
  • 1957: “Crida a la joventut catalana” (editada a París)
  • 1957: “Ciutadania catalana. Breviari de cogitacions, remarques i orientacions per als catalans” (editada a Buenos Aires)

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i està format per correspondència rebuda o/i escrita per Manuel Serra i Moret, postals, documentació personal, escrits inèdits, materials per a llibres, articles diversos, discursos, conferències i retalls de premsa.

Referències

  1. «Manuel Serra i Moret». Fundació Campalans. [Consulta: 4 març 2015].
  2. «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats. Arxivat de l'original el 2020-01-27. [Consulta: 1r maig 2020].
  3. «Història dels Premis». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 febrer 2023].

Enllaços externs

  • Biografia del Parlament de Catalunya
  • Fitxa del Congrés dels Diputats
  • Inventari del Fons FP Subsèrie Manuel Serra i Moret del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.


Càrrecs públics
Precedit per:
Nou càrrec
Conseller d'Economia i Treball
19311932
Succeït per:
L'àrea de Treball a: Francesc Xavier Casals
Precedit per:
Conseller d'Economia
1932
Succeït per:
Antoni Xirau i Palau
Precedit per:
Antoni Rovira i Virgili
President del Parlament de Catalunya
19491954
Succeït per:
Francesc Farreres i Duran
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans del Bienni Azanyista (1931 - 1933)
Barcelona
Barcelona ciutat
Tarragona
Lleida
Girona
•••• 1933-1936 →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans del Bienni Cedista (1933 - 1936)
Barcelona
Barcelona ciutat
Tarragona
Lleida
Girona
← 1931-1933 •••• ← 1936-1939
  • Vegeu aquesta plantilla
   

1932–1933Lluís Companys
1933–1938Joan Casanovas
1938–1940Josep Irla
1940–1949Antoni Rovira

1949–1954 • Manuel Serra
1954–1980Francesc Farreras
1980–1984Heribert Barrera
1984–1988Miquel Coll

1988–1995Joaquim Xicoy
1995–1999Joan Reventós
1999–2003Joan Rigol
2003–2010Ernest Benach

2010–2015Núria de Gispert
2015–2017Carme Forcadell
2018-2021Roger Torrent
2021-2022Laura Borràs
2023-actualitatAnna Erra

  • Vegeu aquesta plantilla
Primer govern de Francesc Macià (15 d'abril de 1931 - 20 de novembre de 1932)
President
Conseller de la Vicepresidència
Consellers
Joan Casanovas i Maristany/Josep Tarradellas i Joan (Governació) • Ventura Gassol i Rovira (Instrucció Pública) • Manuel Serra i Moret (Economia i Treball) • Salvador Vidal i Rosell/Josep Jové i Surroca (Foment i Agricultura) • Manuel Carrasco i Formiguera/Josep Jové i Surroca/Antoni Xirau i Palau (Sanitat i Beneficència) • Casimir Giralt i Bullich (Finances) • Pere Comas i Calvet (Justícia i Dret)
  • Vegeu aquesta plantilla
Sisè Govern de la República espanyola en l'exili (febrer de 1949 – juliol de 1951)
President de la República
President de govern
Ministres
Álvaro de Albornoz (IR) estatJosé Maldonado González (IR) justíciaFernando Valera Aparicio (UR) vicepresidència i hisendaEugenio Arauz Pallardó secretari amb consellFélix Gordón Ordás, General José Asensio Torrado i Vicente Sol Sánchez sense cartera amb missió a Amèrica • Manuel Serra i Moret i José María Semprún Gurrea sense cartera amb missió a Europa
(← V EXILI) Govern anterior •••• Govern següent (← VII EXILI)
Registres d'autoritat
Bases d'informació