Maximiano García Venero

Infotaula de personaMaximiano García Venero
Biografia
Naixement22 juliol 1907 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1974 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaFalangista
Activitat
Ocupacióperiodista, biògraf, escriptor, polític Modifica el valor a Wikidata
Interessat enCatalanisme, nacionalisme basc, moviment obrer a Espanya i història contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Signatura

Maximiano García Venero (Santander, 22 de juliol de 1907 - Madrid, 1974) va ser biògraf, assagista, historiador i periodista.

Biografia

Va néixer a el 22 de juliol de 1907 a Santander, i va excercir de periodista des del 1924.[1]

Políticament, des del diari santanderí La Región, en García Venero va defensar cap al 1927 la formació d'un «Partit Provincialista», sense èxit. Posteriorment va treballar en altres diaris,[1] com ara a Arriba,[2] òrgan oficial del partit falangista, al costat del José Antonio Primo de Rivera, durant la Segona República[1]. Al juny de 1936 va estar al capdavant de la publicació clandestina Solidaridad Nacional, editada a Barcelona.[3] Després de l'esclat de la Guerra Civil, va passar a dirigir durant algun temps el diari falangista Amanecer de Saragossa,[4] i amb el pseudònim Tresgallo de Souza va contribuir a difondre l'expressió «rojo-separatista»[5].

Segons en Paul Preston hauria tingut intenció de muntar una campanya internacional per impedir l'execució de José Antonio Primo de Rivera, a la qual Francisco Franco suposadament s'hauria negat.[6]

En García Venero va ser admirador de l'Azorín[7] i va escriure biografies de Víctor Pradera,[8] Francisco de Paula Rius i Taulet,[9] Francisco Cambó,[10] Santiago Alba,[11] Melquíades Álvarez,[12] Alfonso XII,[13] Joaquín Fanjul,[14] Eduardo Dato[15] o Torcuato Luca de Tena,[16] entre unes altres. La seva obra Falange a la guerra d'Espanya: La Unificació i Hedilla, sobre el falangista Manuel Hedilla, es va veure acompanyada d'una rèplica de l'Herbert Rutledge Southworth titulada Anti-Falange. Estudi crític de Falange a la guerra d'Espanya de M. García Venero, que pretenia refutar alguns punts de vista. Ambdós treballs van ser publicats el 1967 per l'editorial Ruedo Ibérico.[17] [18]

Ideològicament ha estat descrit com a feixista,[19] falangista[19] i franquista,[1] si bé en els tres casos caldria afegir «crític», «dissident» o «heterodox». Potser en aquest sentit es pot entendre l'astorament davant la campanya de Catalunya: [20]

"Podia escoltar-se amb freqüència en uns certs mitjans l'afirmació que Catalunya hauria de ser sembrada de sal. S'arriba a uns nivells tan alts de xenofòbia que ha de ser el propi general Franco qui emeti una ordre per a atallar el genocidi que s'estava cometent"[21]

Valorat per autors coetanis com l'Azorín,[22] el Melcior Fernández Almagro,[9] o en Gonzalo Fernández de la Mora, [24] altres autors més contemporànies es mostren més crítics: José Manuel Cuenca Toribio afirma que va ser un prolífic escriptor, però «poca cosa veritablement útil s'extraurà dels seus animosos llibres»;[25] Ignacio Olábarri Gortázar el descriu com un escriptor del règim «no professional de la Història»,[26] i segons el Diccionari Akal d'Historiadors espanyols contemporanis, de Gonzalo Pasamar i Ignacio Peiró, les seves obres estaven caracteritzades per una «gran debilitat de l'aparell crític i per la imprecisió».[27]

García Venero morí a Madrid el 12 de febrer de 1975.[1]

Obres

  • Víctor Pradera, guerriller de la unitat, Editora Nacional (1943).[28]
  • Rius i Taulet, 20 anys de Barcelona, Editora Nacional, Madrid (1943).[9]
  • Història del nacionalisme català, 1793–1936, Editora Nacional, Madrid (1944).[16]
  • Història del nacionalisme basc, 1793–1936, Editora Nacional, Madrid (1945).[16]
  • Història del parlamentarisme espanyol (1946).[29]
  • Vida de Cambó, prologat per Gregorio Marañón (1952).[30]
  • Antonio Maura (1907-1909) (1953).[16]
  • Melquíades Álvarez: Història d'un liberal, Editorial Alhambra (1954).[31]
  • Història de les Internacionals a Espanya (1958).[32]
  • Testimoni a Algèria, Edicions del Moviment (1958).[33]
  • Alfons dotze. El Rei sense ventura, Edicions SCL, Madrid (1960).[13]
  • Història dels moviments sindicalistes espanyols, Edicions del Moviment, Madrid (1961).[34]
  • Torcuato Luce de Tena i Álvarez-Ossorio, una vida al servei d'Espanya (1961).[16]
  • Canàries. Biografia de la regió atlàntica (1962).[35]
  • Santiago Alba, monàrquic de raó, Aguilar, Madrid (1963).[11]
  • El general Fanjul, Madrid a l'Alçament nacional, Edicions Cid, Madrid (1967).[14]
  • Falange a la guerra d'Espanya: La Unificació i Hedilla, Rodo Ibèric (1967).[36] [18]
  • Història del nacionalisme basc (Edició definitiva), Editora Nacional, Madrid (1968).[37]
  • Eduardo Dato. Vida i sacrifici d'un governant conservador, Diputació Foral d'Àlaba, Vitòria (1969).[15]
  • Història de la unificació, Distribucions Madrilenyes, Madrid (1970).[38]
  • Testimoniatge de Manuel Hedilla, Edicions Acervo (1972).[39]
  • Madrid, juliol de 1936, Edicions Tebes, Madrid (1973).[40]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 284-285.
  2. ↑ González Calleja, 2012.
  3. ↑ Garitaonaindía Garnacho et al., 1990, p. 496.
  4. ↑ Sepúlveda Sauras, 2005, p. 296.
  5. ↑ Vilanova i Vila-Abadal, 1998, p. 139-141.
  6. ↑ Preston, 2007, p. 188.
  7. ↑ Llorens García, 1999, p. 54, 94-95.
  8. ↑ Fernández Almagro 1943 ; Azorín 1943.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Fernández Almagro, 1944, p. 33.
  10. ↑ Fernández Almagro, 1952, p. 21.
  11. ↑ 11,0 11,1 Fernández Almagro, 1963, p. 33.
  12. ↑ ABC 1954 ; Riquer i Permanyer 2012.
  13. ↑ 13,0 13,1 Mercader Riba, 1962, p. 457.
  14. ↑ 14,0 14,1 Fernández de la Mora, 1967, p. 23, 25.
  15. ↑ 15,0 15,1 Alzaga Villaamil, 1980, p. 277.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Altabella, 1988, p. 38.
  17. ↑ Payne 2014 ; Southworth 1967.
  18. ↑ 18,0 18,1 Entrevista de Julián Antonio Ramírez Hernando a Herbert Rutledge Southworth. «Entrevista a Herbert R. Southworth sobre el libro La falange en la guerra de España. La unificación y Hedilla». Radio París, 1967.
  19. ↑ 19,0 19,1 Rodríguez Puértolas, 2008, p. 132-495.
  20. ↑ Lorenzo Lacruz, Juan. «Las masacres de la guerra civil española y su tratamiento historiográfico» (en castellà). [Consulta: 2022].
  21. ↑ Podía oírse con frecuencia en ciertos medios la afirmación de que Cataluña debería ser sembrada de sal. Se llega a unos niveles tan altos de xenofobia que ha de ser el propio general Franco quien emita una orden para atajar el genocidio que se estaba cometiendo.
  22. ↑ Azorín, 1943, p. 3.
  23. ↑ Fernández de la Mora, 1967, p. 25.
  24. ↑ En una crítica a su biografía del general Fanjul.[23]
  25. ↑ Cuenca Toribio, 2003, p. 263-264.
  26. ↑ Olábarri Gortázar, 1986, p. 34-35.
  27. ↑ Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 285.
  28. ↑ Fernández Almagro 1943, p. 11 ; Azorín 1943, p. 3; ABC 1943, p. 13.
  29. ↑ Fernández Almagro, 1946, p. 31.
  30. ↑ Fernández Almagro 1952, p. 21 ; Riquer i Permanyer 2012.
  31. ↑ ABC, 1954, p. 53.
  32. ↑ Roberts 1958 ; Olábarri Gortázar 1986, pp. 34-35.
  33. ↑ ABC, 1958, p. 105.
  34. ↑ ABC 1962, p. 64 ; Olábarri Gortázar 1986, pp. 34-35.
  35. ↑ Álvarez, 1962, p. 83.
  36. ↑ Altabella 1988 ; Southworth 1967; Ruipérez 1980, p. 257;Payne 2014.
  37. ↑ ABC, 1968, p. 74.
  38. ↑ Ruipérez, 1980, p. 257.
  39. ↑ González Calleja 2012 ; Vázquez Dodero 1976, p. 67.
  40. ↑ Ruipérez, 1980, p. 255.

Bibliografia

  • ABC «Noticias de libros. Una biografía de Víctor Pradera». ABC, 07-07-1943, pàg. 13.
  • ABC «García Venero, Maximiano: Melquiades Álvarez.». ABC, 23-05-1954, pàg. 53.
  • ABC «García Venero, Maximiano: Testigo en Argelia. Ediciones del Movimiento.». ABC, 19-10-1958, pàg. 105.
  • ABC «García Venero, Maximiano: Historia de los movimientos sindicalistas españoles. Ediciones del Movimiento, Madrid.». ABC, 13-07-1962, pàg. 64.
  • ABC «García Venero, Maximiano: "Historia del nacionalismo vasco" (Edición definitiva)». ABC, 03-04-1968, pàg. 74.
  • Altabella, José «Historia del Periodismo español. Programas y fuentes». Documentación de las ciencias de la información. Universidad Complutense de Madrid, 11, 1988, pàg. 11-52. ISSN: 0210-4210.
  • Álvarez, Carlos Luis «Canarias, por Maximiano Venero. Editora Nacional, Madrid, 1962.». Blanco y Negro, 17-11-1962, pàg. 83.
  • Alzaga Villaamil, Óscar «Repertorio bibliográfico sobre derecho electoral y elecciones en España (1810-1936)». Revista de Derecho Político. Universidad Nacional de Educación a Distancia [Madrid], 6, 1980, pàg. 271-286. ISSN: 0210-7562.
  • Azorín «Víctor Pradera». ABC, 08-07-1943, pàg. 3.
  • Cuenca Toribio, José Manuel. «La historiografía española sobre la Edad Contemporánea». A: José Andrés Gallego. Historia de la historiografía española: Nueva edición revisada y aumentada. Ediciones Encuentro, 2003, p. 189-326. ISBN 9788474907094. 
  • Fernández Almagro, Melchor «"Víctor Pradera", por Maximiano García Venero. — "1894", por Agustín de Figueroa». ABC, 04-09-1943, pàg. 11.
  • Fernández Almagro, Melchor «Crítica y noticias de libros». ABC, 30-01-1944, pàg. 33.
  • Fernández Almagro, Melchor «Crítica y noticias de libros». ABC, 29-12-1946, pàg. 31.
  • Fernández Almagro, Melchor «Crítica glosa. "Vida de Cambó", por M. García Venero.— "Los canes andan sueltos", por Ángel Oliver». ABC, 03-08-1952, pàg. 21.
  • Fernández Almagro, Melchor «Santiago Alba, monárquico de razón. Por M. García Venero». ABC, 29-09-1963, pàg. 33.
  • Fernández de la Mora, Gonzalo «"El general Fanjul". De M. García Venero». ABC, 02-03-1967, pàg. 23, 25.
  • Forcadell Álvarez, Carlos; Romeo Mateo. Provincia y nación, los territorios del liberalismo. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2006. ISBN 84-7820-875-5. 
  • Garitaonaindía Garnacho, Carmelo; Granja Sáinz; Pablo; Tuñón de Lara. Comunicación, cultura y política durante la II República y la Guerra Civil: País Vasco (1931-1939). Universidad del País Vasco, 1990. 
  • González Calleja, Eduardo «La prensa carlista y falangista durante la Segunda República y la Guerra Civil (1931-1937)». El Argonauta español. Imageson.org, 9, 2012. ISSN: 1765-2901.
  • Llorens García, Ramón F. El último Azorín (1936-1967). Publicaciones de la Universidad de Alicante, 1999. ISBN 84-7908-504-5.  Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
  • Mercader Riba, Juan «[http://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/viewFile/2587/2727 46661. García Venero, Maximiano: Alfonso doce. El Rey sin ventura. - Ediciones

S.C.L. - Madrid, 1960. - 282 p. (21 x 15,5). 100 ptas]». Índice Histórico Español. Universitat de Barcelona, 8, 35, 1962, pàg. 457. ISSN: 0537-3522.

  • Olábarri Gortázar, Ignacio «Las relaciones de trabajo en la España Contemporánea: Historiografía y perspectivas de Investigación». Anales de Historia Contemporánea. Universidad de Murcia, 5, 1986, pàg. 27-47. Arxivat de l'original el 2016-03-23. ISSN: 0212-6559 [Consulta: 9 juliol 2022].
  • ; Peiró Martín «García Venero, Maximiano». A: Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal, 2002, p. 284-285. ISBN 9788446014898. 
  • Payne, Stanley George «El "caso Hedilla"». Revista de Libros. Fundación Caja Madrid, 30-04-2014. ISSN: 1137-2249.
  • Preston, Paul. The Spanish Civil War: Reaction, Revolution, and Revenge (Revised and Expanded Edition) (en anglès). W. W. Norton & Company, 2007. ISBN 9780393345827. 
  • Riquer i Permanyer, Borja de «Francesc Cambó: una biografía necesaria y compleja». Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 8, 2012. DOI: 10.4000/ccec.3769. ISSN: 1957-7761.
  • Roberts, Henry L. «Historia De Las Internacionales En España. By Maximiano García Venero» (en anglès). Foreign Affairs. Council on Foreign Relations, abril 1958.
  • Rodríguez Puértolas, Julio. Historia de la literatura fascista española. 1. Ediciones Akal, 2008. ISBN 9788446029540. 
  • Ruipérez, María «Bibliografía». Tiempo de Historia, 62, 01-01-1980, pàg. 254-258.
  • Sepúlveda Sauras, María Isabel. Tradición y modernidad: arte en Zaragoza en la década de los años cincuenta. Prensas Universitarias de Zaragoza, 2005. 
  • Southworth, Herbert Rutledge. Antifalange. Estudio crítico de Falange en la guerra de España: la Unificación y Hedilla, de Maximiano García Venero. París: Ruedo Ibérico, 1967. 
  • Suárez Cortina, Manuel. Casonas, hidalgos y linajes: la invención de la tradición cántabra. Universidad de Cantabria, 1994. ISBN 9788481020816. 
  • Vázquez Dodero, José Luis «Testimonio de Manuel Hedilla». Blanco y Negro, 29-05-1976, pàg. 67.
  • Vilanova i Vila-Abadal, Francesc «Imagen y represión del rojo-separatista. Algunos ejemplos de la izquierda catalana de 1939». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea. Universidad Nacional de Educación a Distancia, 11, 1998, pàg. 139-158. ISSN: 1130-0124.


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Maximiano García Venero
Registres d'autoritat
Bases d'informació