Mixes

Mixe
Ayüükjä'äy

Bandera dels mixes
Tipus	ètnia
Població total	168.935 (2000)[1]
Llengua	mixe, Espanyol
Religió	Cristianisme
Grups relacionats	zoques, popoluques, zapoteques
Geografia
Estat	Canadà
Regions amb poblacions significatives
Oaxaca

Els mixe són un dels pobles indígenes de Mèxic que pertany a la família lingüística mixe-zoque (mikse-soke). Els zapoteques els anomenen wichikovi.

Localització

Viuen a l'Est d'Oaxaca en tres zones de 45 municipis, entre ells Cacalotepec (5-8.000 h), San Juan Guichicovi (40.000 h, dels quals el 90% són mixe i el 10% zapoteca) i uns 60.000 més repartits en tres zones:

• Baixa, a San Juan Guichicovi, San Juan Mazatlan, Xaltepec i part d'Itzcuintepec.
• Mitjana, a San Juan Cotzocon, Zacatepec (Mɨɨygɨxy), Alotepec i Quetzaltepec.
• Alta, a Tamazulapa, Ayucla, Cacalutepec i Mitzeplan.

Demografia

La seva llengua era parlada per unes 130.000 persones el 1997. Segons el cens mexicà del 2000, hi havia 168.935 mixes, dels quals el 80,1% parlava la llengua ameríndia. Lingüísticament es poden distingir diversos grups:

• Coatlán, a Centre i Est Oaxaca. 5.000 parlants
• Guichicovi, al NE Oaxaca, al municipi de San Juan Guichicovi. Entre 15.000 i 18.000 parlants.
• Juquila, a Centre i Est Oaxaca. 8.500 parlants
• Mazatlán, a Oaxaca, 25.000 parlants
• Quetzaltepec, al NE Oaxaca. 25.000 parlants
• Tlahuitoltepec, al NE d'Oaxaca. 5.000 parlants
• Totontepec, al NE Oaxaca. 6.000 parlants

Denominació

La paraula "mixe" és una derivació de mixy ("home"), però l'autònim mixe és Ayuukjä'äy, compost per les arrels a ("idioma", "paraula"), yuuk ("muntanya", "florit") i yä'äy ("gent"), és a dir, els mixes s'anomenen en mixe), poble de la llengua florida (una denominació similar a la dels pobles nahua). Aquest nom té variants, segons el dialecte de la llengua mixe de què es tracti: [ʔajɤːkʰ], [ʔajuːhkʰ] o [ʔajuːkʰ].

Costums

Són els habitants més antics d'Oaxaca, molt barrejats culturalment amb els zapoteca. La seva principal comunitat és San Juan Guichicovi, a Tehuantepec, i també seu de la secció mixe d'UCIZONI i del Centro Cultural Mixe, dirigit per Albino Pedro Jacinto, un dels caps d'UCIZONI, i Darío Ramón.

A la zona més alta són més organitzats, mantenen més viva la cultura pròpia, no hi ha arribat els partits polítics, conserven la forma organitzativa comunitarista, i els autoritats s'escullen per mèrit, i si no compleixen, els sancionen. A la zona mitjana i baixa, però, han de formar part dels partits. Encara hi ha endevinadors del temps, i els consells d'ancians que fan d'assessors, i mantenen molts dels antics rites. Mantenen el tequio o treball comunitari per aixecar una casa. També s'ha donat alguns casos de poligàmia.

Tot i que des del 1940 s'hi ha introduït amb força sectes protestants, encara mantenen rituals respecte a la terra en el conreu del cafè o del moresc. A San Juan la terra municipal és repartida entre 36 ejidos on també es practica el tequio social en el conreu de cafè.

Història

Pels anys 50, en plena efervescència de la reforma agrària, els donaren a unes 40 famílies 30.000 hectàrees, i fundaren la comunitat Benito Juárez, vora la vial de Matías Romero. Les treballaren i plantaren moresc i cafè. A començaments dels 80 els soldats arribaren i els expropiaren els terres en nom d'uns suposats propietaris. Només els deixaren 100 hectàrees, i la resta, la donaren a la indústria fustera.

El 1991 estaven elaborant un mètode d'ensenyament en mixe, amb un vocabulari temàtic i quaderns de treball. També reclamen l'autodeterminació índia i autonomia territorial.

Radio Jën Poj

A Santa María Tlahuitoltepec es localitza la radioemisora Radio Jën Poj, que va sorgir a l'agost de 2001 per iniciativa d'un grup de joves estudiants, professionals i comuners mixes.

La ràdio Jën Poj s'ha convertit en un mitjà important de la regió, una manera més fàcil de comunicar-se en cas d'emergències o algun assumpte important; al pas dels anys ha crescut una gran quantitat d'oïdores, abastant la zona zapotecs i mixe baixa. La radiodifussora emet diàriament diferents tipus de programes.

Referències

Bibliografia

• Tenenbaum, Barbara ed. (1992) Encyclopaedia of Latin American History and Culture Mac Millan-Simon & Schuster, New York.

Enllaços externs

• Servicios del Pueblo Mixe – SER Mixe Arxivat 2006-09-03 a Wayback Machine.
• Catholic Encyclopediae
• Curta descripció de la cultura mixe
• Informació sobre els mixes Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine.

Viccionari