Névome

Infotaula de llenguaNévome
oob no'ok
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants651 (2000),[1]
Autòcton deChihuahua, Sonora
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües uto-asteques
llengües tepimanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióSecretaría de Educación Pública
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever i 3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pia Modifica el valor a Wikidata
Glottologpima1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepia Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1481 Modifica el valor a Wikidata
IETFpia Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4967 Modifica el valor a Wikidata
Distribució de grups ètnics a l'estat de Chihuahua el 2005

El névome (també: pima bajo, pima de la muntanya; en névome: oob no'ok) és una llengua uto-asteca parlada per indígenes dels estats de Sonora i Chihuahua, a Mèxic. Té menys de mil parlants al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció.

Variants

Conforme a l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI), el névome es divideix en tres variants:[1]

  • Pima de l'est. Compta amb 337 parlants aproximadament.
  • Pima del nord. Compta amb 155 parlants aproximadament.
  • Pima del sud. Compta amb 159 parlants aproximadament.

El névome té dues variants segons l'Ethnologue:

  • Pima bajo o névome de Chihuahua
  • Pima bajo o névome de Sonora

El pima bajo de Sonora té una intel·ligibilitat mútua de 85% amb l'o'odham i el tepehuan del nord.

Fonologia

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ ɨː u
Mitjana o
Oberta a

Consonants

    Bilabial Dental Alveolar Velar Glotal
Oclusives Sordrs p t k ʔ
Sonores b d g
Fricatives v s h
Nasals m n  
Vibrant r
Lateral l

Estatut oficial

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Instituto Nacional de Lenguas Indígenas [INALI]. «Población de 5 años y más hablante de alguna lengua indígena por variante lingüística según bilingüismo lengua indígena-español. Localidades con asentamientos históricos, 2000». Estadística básica de la población hablante de lenguas indígenas nacionales, 2010.
  2. Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [México], 13-03-2003. Arxivat de l'original el 2008-06-11 [Consulta: 2 desembre 2013]. Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.

Bibliografia

  • Francisco Kino, Eusebio; Smith, Buckingham. Arte de la lengua névome: que se dice pima, pròpia de Sonora: con la Doctrina cristiana y Confesionario añadidos. San Agustín de la Florida, 1862. OCLC 26293649. 

Enllaços externs

  • Tepiman family en ILV
  • Vegeu aquesta plantilla
Família uto-asteca
Aïllades
Llengües numic
Numic central
Numic meridional
Numic occidental
Llengües takic
Asteca
Corachol
Taracahita
Tepiman
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
Espanyol  · Mexicà  · Yucatec  · Mixteca  · Zapoteca  · Tzeltal  · Tzotzil  · Otomí  · Totonaca  · Mazateca  · Ch'ol  · Huastec  · Chinanteca  · Mixe  · me'phaa  · Mazahua  · Purépetxa  · Rarámuri  · Zoque  · Amuzgo  · Chatino  · Chontal de Tabasco  · Tojolabal  · Mayo  · Triqui  · Tepehuan  · Huichol  · Kekchi  · Tepehua  · Yaqui  · Popoloca  · Quitxé  · Txitximeca Jonaz  · Cora  · Guarijío  · Lacandó  · Chocho  · Seri  · Pima Bajo  · Chuj  · Cocopa  · Paipai  · Matlatzinca  · Mam  · Mocho'  · Pame  · Kickapoo  · Huave  · Cuicatec  · Tlahuica  · Tacuate  · Papago  · Tiipai  · Ixil  · Chontal d'Oaxaca  · Kiliwa  · kumiai  · Awakatek  · Ixcateca  · Papabuco  · Solteco
Altres llengües parlades a Mèxic
Plautdietsch  · Chipileño  · Mascogo  · Anglès  · Francès  · Basc  · Català  · Molokà  · Hebreu  · Àrab  · Xinès  · Cantonès  · Caló  · Ídix
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants.