Nadëb
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 370 (2011 ) |
| Autòcton de | Estat de l'Amazones |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües nadahup | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mbj |
| Glottolog | nade1244 |
| Ethnologue | mbj |
| UNESCO | 1839 |
| IETF | mbj |
| Endangered languages | 3966 |
El nadëb o kaburi[1] és una de les llengües nadahup de l'Amazònia brasilera, al llarg dels rius Uneiuxi, Japura, and Negro rivers. També rep altres noms com Nadöbö, Xïriwai, Hahöb, Guariba/Wariwa, Kaborí, Anodöub, de vegades compost amb el terme macú, com a Maku do Paraná Boá-Boá per un dels rius del territori dels nadëb. El 2011 la llengua era parlada per 370 dels 850 membres del grup[2] i més d'ells són bilingües amb el tucano, la lingua franca, del Vaupés.[3]
Fonologia
| Frontal | Posterior | ||
|---|---|---|---|
| no arrodonida | Arrodonida | ||
| Tancada | i | ɯ | u |
| Semitancada | e | ɤ | o |
| Semioberta | ɛ | ʌ | ɔ |
| Oberta | a | ||
Totes les vocals llevat /e, ɤ, o/ tenen contraparts nasalitzades.[4]
Consonants
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | sorda | p | t | k | ʔ | |
| sonora | b | d | ɟ | g | ||
| Fricatives | ʃ | h | ||||
| Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||
| Aproximants | j | w | ||||
| Bategant | ɾ | |||||
Referències
- ↑ Es parla una llengua kaburi completament diferent a Papua Occidental
- ↑ Nadëb a Ethnologue (18th ed., 2015)
- ↑ Martins, 2004, art. citat.
- ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès).
Bibliografia
- (portuguès) Andrade Martins, Silvana, Fonologia e gramática dâw, Utrecht, LOT Publications, 2004 ISBN 90-76864-65-9.
Enllaços externs
- Lèxic bàsic Nadëb al Global Lexicostatistical Database
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||
