Pierre Laval
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 juny 1883 Casteldon (França) |
Mort | 15 octubre 1945 (62 anys) Fresnes (França) |
Causa de mort | Ferida per arma de foc |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse (1945–) cementiri parisenc de Thiais (–1945) |
Cap de Govern de França | |
18 abril 1942 – 20 agost 1944 ← François Darlan – Charles de Gaulle → | |
Viceprimer ministre de França | |
11 juliol 1940 – 13 desembre 1940 ← Henri Philippe Pétain – Pierre-Étienne Flandin → | |
President del Consell de França | |
7 juny 1935 – 24 gener 1936 ← Fernand Bouisson – Albert Sarraut → | |
President del Consell de França | |
27 gener 1931 – 20 febrer 1932 ← Théodore Steeg – André Tardieu → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Alcalde d'Aubervilliers | |
Senador de la Tercera República Francesa | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, advocat |
Partit | independent (1923–1945) Secció Francesa de la Internacional Obrera (1903–1922) |
Membre de | |
Participà en | |
1940 | Col·laboracionisme a França |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Altres | |
Fills | Josée Laval |
Parents | René de Chambrun () |
Condemnat per | traïció → (pena de mort) |
Cronologia | |
15 octubre 1945 | intent de suïcidi |
Premis
| |
Signatura | |
Pierre Laval (Châteldon, Puèi Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un polític francès d'origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Sena pel Partit socialista (1914-1919), però en acabar la guerra abandonà el partit i tornà a l'Assemblea Nacional com a independent (1923-44), tot i que simpatitzà amb Charles Maurras i l'Action Française.[1]
Ocupà diverses carteres ministerials fins al 1931, quan li encarregaren formar govern. La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i la connivència amb Benito Mussolini provocà la seva caiguda després de la victòria del Front Popular.
Després de la capitulació de França el 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy. Accentuà la seva política col·laboracionista i d'adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern (1942-44). Quan els aliats envaïren França, va fugir a Belfort i d'ací a Sigmaringen. El 1945 intentà de cercar refugi a Barcelona, però el govern espanyol l'obligà a tornar a Àustria, d'on procedia. Lliurat pels nord-americans a les autoritats franceses, fou condemnat a mort per alta traïció i afusellat a Fresnes.
Referències
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
- ↑ «Pierre Laval». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.