Regla del quocient

A càlcul, la regla del quocient és un mètode per a calcular la derivada d'una funció que consisteix en el quocient d'altres dues per a les quals la derivada existeix.

Si la funció que es vol derivar, f ( x ) {\displaystyle f(x)} , es pot escriure com

f ( x ) = g ( x ) h ( x ) {\displaystyle f(x)={\frac {g(x)}{h(x)}}}

i h ( x ) {\displaystyle h(x)} 0 {\displaystyle 0} , llavors la regla diu que la derivada de g ( x ) / h ( x ) {\displaystyle g(x)/h(x)} és igual a:

d d x f ( x ) = f ( x ) = g ( x ) h ( x ) g ( x ) h ( x ) [ h ( x ) ] 2 . {\displaystyle {\frac {d}{dx}}f(x)=f'(x)={\frac {g'(x)h(x)-g(x)h'(x)}{[h(x)]^{2}}}.}

O de forma més precisa, per a tot x {\displaystyle x} que pertany a algun conjunt obert que conté el nombre a {\displaystyle a} , amb h ( a ) {\displaystyle h(a)} 0 {\displaystyle 0} ; i, tal que g ( a ) {\displaystyle g'(a)} i h ( a ) {\displaystyle h'(a)} existeixen totes dues; llavors, f ( a ) {\displaystyle f'(a)} també existeix:

f ( a ) = g ( a ) h ( a ) g ( a ) h ( a ) [ h ( a ) ] 2 . {\displaystyle f'(a)={\frac {g'(a)h(a)-g(a)h'(a)}{[h(a)]^{2}}}.}

Exemples

La derivada de ( 4 x 2 ) / ( x 2 + 1 ) {\displaystyle (4x-2)/(x^{2}+1)} és

d d x ( 4 x 2 ) x 2 + 1 {\displaystyle {\frac {d}{dx}}{\frac {(4x-2)}{x^{2}+1}}} = ( x 2 + 1 ) ( 4 ) ( 4 x 2 ) ( 2 x ) ( x 2 + 1 ) 2 {\displaystyle ={\frac {(x^{2}+1)(4)-(4x-2)(2x)}{(x^{2}+1)^{2}}}}
= ( 4 x 2 + 4 ) ( 8 x 2 4 x ) ( x 2 + 1 ) 2 {\displaystyle ={\frac {(4x^{2}+4)-(8x^{2}-4x)}{(x^{2}+1)^{2}}}}
= 4 x 2 + 4 x + 4 ( x 2 + 1 ) 2 {\displaystyle ={\frac {-4x^{2}+4x+4}{(x^{2}+1)^{2}}}}

A l'exemple de dalt, s'ha triat:

g ( x ) = 4 x 2 {\displaystyle g(x)=4x-2}
h ( x ) = x 2 + 1 {\displaystyle h(x)=x^{2}+1}

De forma anàloga, la derivada de sin ( x ) / x 2 {\displaystyle \sin(x)/x^{2}} (quan x {\displaystyle x} ≠ 0) és:

cos ( x ) x 2 sin ( x ) 2 x x 4 {\displaystyle {\frac {\cos(x)x^{2}-\sin(x)2x}{x^{4}}}}

Per a més informació referent a les derivades de les funcions trigonomètriques vegeu: derivada.

Un altre exemple és:

f ( x ) = 2 x 2 x 3 {\displaystyle f(x)={\frac {2x^{2}}{x^{3}}}}

on g ( x ) = 2 x 2 {\displaystyle g(x)=2x^{2}} i h ( x ) = x 3 {\displaystyle h(x)=x^{3}} , i g ( x ) = 4 x {\displaystyle g'(x)=4x} i h ( x ) = 3 x 2 {\displaystyle h'(x)=3x^{2}} .

La derivada de f ( x ) {\displaystyle f(x)} es determina tal com segueix:

f ( x ) {\displaystyle f'(x)\,} = ( 4 x x 3 ) ( 2 x 2 3 x 2 ) ( x 3 ) 2 {\displaystyle ={\frac {\left(4x\cdot x^{3}\right)-\left(2x^{2}\cdot 3x^{2}\right)}{\left(x^{3}\right)^{2}}}}
= 4 x 4 6 x 4 x 6 {\displaystyle ={\frac {4x^{4}-6x^{4}}{x^{6}}}}
= 2 x 4 x 6 {\displaystyle ={\frac {-2x^{4}}{x^{6}}}}
= 2 x 2 {\displaystyle =-{\frac {2}{x^{2}}}}

Demostracions

A partir de la definició de derivada

Suposant que f ( x ) = g ( x ) / h ( x ) {\displaystyle f(x)=g(x)/h(x)}
on h ( x ) {\displaystyle h(x)} ≠ 0 i g {\displaystyle g} i h {\displaystyle h} són derivables.
f ( x ) = lim Δ x 0 f ( x + Δ x ) f ( x ) Δ x = lim Δ x 0 g ( x + Δ x ) h ( x + Δ x ) g ( x ) h ( x ) Δ x {\displaystyle f'(x)=\lim _{\Delta x\to 0}{\frac {f(x+\Delta x)-f(x)}{\Delta x}}=\lim _{\Delta x\to 0}{\frac {{\frac {g(x+\Delta x)}{h(x+\Delta x)}}-{\frac {g(x)}{h(x)}}}{\Delta x}}}
= lim Δ x 0 1 Δ x ( g ( x + Δ x ) h ( x ) g ( x ) h ( x + Δ x ) h ( x ) h ( x + Δ x ) ) {\displaystyle =\lim _{\Delta x\to 0}{\frac {1}{\Delta x}}\left({\frac {g(x+\Delta x)h(x)-g(x)h(x+\Delta x)}{h(x)h(x+\Delta x)}}\right)}
= lim Δ x 0 1 Δ x ( ( g ( x + Δ x ) h ( x ) g ( x ) h ( x ) ) ( g ( x ) h ( x + Δ x ) g ( x ) h ( x ) ) h ( x ) h ( x + Δ x ) ) {\displaystyle =\lim _{\Delta x\to 0}{\frac {1}{\Delta x}}\left({\frac {(g(x+\Delta x)h(x)-g(x)h(x))-(g(x)h(x+\Delta x)-g(x)h(x))}{h(x)h(x+\Delta x)}}\right)}
= lim Δ x 0 1 Δ x ( h ( x ) ( g ( x + Δ x ) g ( x ) ) g ( x ) ( h ( x + Δ x ) h ( x ) ) h ( x ) h ( x + Δ x ) ) {\displaystyle =\lim _{\Delta x\to 0}{\frac {1}{\Delta x}}\left({\frac {h(x)(g(x+\Delta x)-g(x))-g(x)(h(x+\Delta x)-h(x))}{h(x)h(x+\Delta x)}}\right)}
= lim Δ x 0 g ( x + Δ x ) g ( x ) Δ x h ( x ) g ( x ) h ( x + Δ x ) h ( x ) Δ x h ( x ) h ( x + Δ x ) {\displaystyle =\lim _{\Delta x\to 0}{\frac {{\frac {g(x+\Delta x)-g(x)}{\Delta x}}h(x)-g(x){\frac {h(x+\Delta x)-h(x)}{\Delta x}}}{h(x)h(x+\Delta x)}}}
= lim Δ x 0 ( g ( x + Δ x ) g ( x ) Δ x ) h ( x ) g ( x ) lim Δ x 0 ( h ( x + Δ x ) h ( x ) Δ x ) h ( x ) h ( lim Δ x 0 ( x + Δ x ) ) {\displaystyle ={\frac {\lim _{\Delta x\to 0}\left({\frac {g(x+\Delta x)-g(x)}{\Delta x}}\right)h(x)-g(x)\lim _{\Delta x\to 0}\left({\frac {h(x+\Delta x)-h(x)}{\Delta x}}\right)}{h(x)h(\lim _{\Delta x\to 0}(x+\Delta x))}}}
= g ( x ) h ( x ) g ( x ) h ( x ) [ h ( x ) ] 2 {\displaystyle ={\frac {g'(x)h(x)-g(x)h'(x)}{[h(x)]^{2}}}}

A partir de la regla del producte

Suposant que f ( x ) = g ( x ) h ( x ) {\displaystyle f(x)={\frac {g(x)}{h(x)}}}
g ( x ) = f ( x ) h ( x )   {\displaystyle g(x)=f(x)h(x){\mbox{ }}\,}
g ( x ) = f ( x ) h ( x ) + f ( x ) h ( x )   {\displaystyle g'(x)=f'(x)h(x)+f(x)h'(x){\mbox{ }}\,}

La resta consisteix en aplicar les regles de l'àlgebra per a fer que f ( x ) {\displaystyle f'(x)} sigui l'únic terme del cantó esquerre de l'equació i per a eliminar f ( x ) {\displaystyle f(x)} del cantó dret de l'equació.

f ( x ) = g ( x ) f ( x ) h ( x ) h ( x ) = g ( x ) g ( x ) h ( x ) h ( x ) h ( x ) {\displaystyle f'(x)={\frac {g'(x)-f(x)h'(x)}{h(x)}}={\frac {g'(x)-{\frac {g(x)}{h(x)}}\cdot h'(x)}{h(x)}}}
f ( x ) = g ( x ) h ( x ) g ( x ) h ( x ) ( h ( x ) ) 2 {\displaystyle f'(x)={\frac {g'(x)h(x)-g(x)h'(x)}{\left(h(x)\right)^{2}}}}

De forma alternativa, es pot aplicar la regla del producte directament, sense haver de fer ús de la substitució:

f ( x ) = g ( x ) h ( x ) = g ( x ) [ h ( x ) ] 1 {\displaystyle f(x)={\frac {g(x)}{h(x)}}=g(x)[h(x)]^{-1}}

I tot seguit aplicar la regla de la cadena per a derivar h ( x ) 1 {\displaystyle h(x)^{-1}} :

f ( x ) = g ( x ) [ h ( x ) ] 1 + g ( x ) ( 1 ) [ h ( x ) ] 2 h ( x ) = g ( x ) h ( x ) g ( x ) h ( x ) [ h ( x ) ] 2 {\displaystyle f'(x)=g'(x)[h(x)]^{-1}+g(x)(-1)[h(x)]^{-2}h'(x)={\frac {g'(x)h(x)-g(x)h'(x)}{[h(x)]^{2}}}}

A partir de la regla de la cadena

Es considera la identitat

u v = 1 4 [ ( u + 1 v ) 2 ( u 1 v ) 2 ] {\displaystyle {\frac {u}{v}}\;=\;{\frac {1}{4}}\left[\left(u+{\frac {1}{v}}\right)^{2}-\;\left(u-{\frac {1}{v}}\right)^{2}\right]}

Llavors

d ( u v ) d x = d d x 1 4 [ ( u + 1 v ) 2 ( u 1 v ) 2 ] {\displaystyle {\frac {d\left({\frac {u}{v}}\right)}{dx}}\;=\;{\frac {d}{dx}}{\frac {1}{4}}\left[\left(u+{\frac {1}{v}}\right)^{2}-\;\left(u-{\frac {1}{v}}\right)^{2}\right]}

Porta a

d ( u v ) d x = 1 4 [ 2 ( u + 1 v ) ( d u d x d v v 2 d x ) 2 ( u 1 v ) ( d u d x + d v v 2 d x ) ] {\displaystyle {\frac {d\left({\frac {u}{v}}\right)}{dx}}\;=\;{\frac {1}{4}}\left[2\left(u+{\frac {1}{v}}\right)\left({\frac {du}{dx}}-{\frac {dv}{v^{2}dx}}\right)-\;2\left(u-{\frac {1}{v}}\right)\left({\frac {du}{dx}}+{\frac {dv}{v^{2}dx}}\right)\right]}

Operant s'obté

d ( u v ) d x = 1 4 [ 4 v d u d x 4 u v 2 d v d x ] {\displaystyle {\frac {d\left({\frac {u}{v}}\right)}{dx}}\;=\;{\frac {1}{4}}\left[{\frac {4}{v}}{\frac {du}{dx}}-{\frac {4u}{v^{2}}}{\frac {dv}{dx}}\right]}

Per acabar, es treu comú denominador i en queda el resultat esperat

d ( u v ) d x = [ v d u d x u d v d x ] v 2 {\displaystyle {\frac {d\left({\frac {u}{v}}\right)}{dx}}\;=\;{\frac {\left[v{\frac {du}{dx}}-u{\frac {dv}{dx}}\right]}{v^{2}}}}

Emprant diferencials totals

Una demostració fins i tot més elegant és conseqüència de la llei referent als diferencials totals, que diu que el diferencial total,

d F = F x d x + F y d y + F z d z + . . . {\displaystyle dF={\frac {\partial F}{\partial x}}dx+{\frac {\partial F}{\partial y}}dy+{\frac {\partial F}{\partial z}}dz+...}

De qualsevol funció a qualsevol conjunt de quantitats es pot descompondre de la següent forma, sense importat quines variables independents hi hagi a la funció (és a dir no importa quines variables es prenguin, ja que no poden expressar-se com a funcions d'altres variables). Això vol dir que, si N i D són totes dues funcions d'una variable independent x, i F = N ( x ) / D ( x ) {\displaystyle F=N(x)/D(x)} , llavors han de ser veritat simultàniament que

(*) d F = F x d x {\displaystyle dF={\frac {\partial F}{\partial x}}dx}

I que

d F = F N d N + F D d D {\displaystyle dF={\frac {\partial F}{\partial N}}dN+{\frac {\partial F}{\partial D}}dD} .

Però sabent que d N = N ( x ) d x {\displaystyle dN=N'(x)dx} i d D = D ( x ) d x {\displaystyle dD=D'(x)dx} .

Substituint i fent aquests dos diferencials totals iguals a un tercer (donat que representen límits que es poden manipular), s'obté l'equació

F x d x = F N N ( x ) d x + F D D ( x ) d x {\displaystyle {\frac {\partial F}{\partial x}}dx={\frac {\partial F}{\partial N}}N'(x)dx+{\frac {\partial F}{\partial D}}D'(x)dx}

La qual requereix que

(#) F x = F N N ( x ) + F D D ( x ) {\displaystyle {\frac {\partial F}{\partial x}}={\frac {\partial F}{\partial N}}N'(x)+{\frac {\partial F}{\partial D}}D'(x)} .

Calculant les parcials de la dreta:

F N = ( N / D ) N = 1 D {\displaystyle {\frac {\partial F}{\partial N}}={\frac {\partial (N/D)}{\partial N}}={\frac {1}{D}}} ;
F D = ( N / D ) D = N D 2 {\displaystyle {\frac {\partial F}{\partial D}}={\frac {\partial (N/D)}{\partial D}}=-{\frac {N}{D^{2}}}} .

Si se substitueixen dins de (#),

F x = N ( x ) D ( x ) N ( x ) D ( x ) D ( x ) 2 {\displaystyle {\frac {\partial F}{\partial x}}={\frac {N'(x)}{D(x)}}-{\frac {N(x)D'(x)}{D(x)^{2}}}}
F x = D ( x ) N ( x ) D ( x ) 2 N ( x ) D ( x ) D ( x ) 2 {\displaystyle {\frac {\partial F}{\partial x}}={\frac {D(x)N'(x)}{D(x)^{2}}}-{\frac {N(x)D'(x)}{D(x)^{2}}}}

La qual dona la regla del quocient, donat que, per a (*),

d F d x = F x {\displaystyle {\frac {dF}{dx}}={\frac {\partial F}{\partial x}}} .

Aquesta demostració és forma més sistemàtica de demostrar el teorema en termes de límits, i per tant, és equivalent a la primera demostració – i fins i tot es redueix a ella si es fan les substitucions adequades als llocs adequats.

Vegeu també