Ritu

Un ritu^[1] (del llatí ritus, "costum") és un conjunt de cerimònies presents en qualsevol tipus de culte, que indiquen la manera de celebrar un acte o festa. És ritus tota activitat quotidiana quan és "sagrada" per a la persona que la fa, en el sentit que li dona importància i presència mental o plena consciència. Per extensió, ho és en certes activitats de cultes; religiosos, màgics o d'altre tipus; que impliquen presència mental i, si hi ha públic, física, i que amb el temps han acabat acumulant tradicions i normes, escrites o no, que poden incloure un cert tipus d'actitud, de vestuari, ornamentació, disposició de les persones, moviments, algunes accions, el seu ordre i la manera d'executar-les, per exemple. És a dir, una certa dramatúrgia i una posada en escena. Es considera els ritus més antics com les primeres arts escèniques, predecessors del teatre i la dansa actuals.^[2][3][4][5]

Pot tractar-se d'un acte religiós o cerimonial repetit invariablement, d'acord amb unes normes estrictes. Els ritus són les celebracions dels mites, i per tant no es poden entendre separadament. Tenen un caràcter simbòlic, expressió del contingut dels mites. La celebració dels ritus (ritual) pot consistir en festes i cerimònies, de caràcter més o menys solemne, segons pautes que estableix, per exemple, la tradició o l'autoritat religiosa.

Etimologia

La paraula prové del terme llatí ritus,-us que significa "costum", execució ordenada d'una acció complexa que hom considera sagrada, que s'efectua segons un conjunt de normes.

Principals tipus

• D'iniciació: fa públic que un individu és admès com a membre en una societat o que ha assolit la maduresa social.^[2]
• De trànsit o de pas, es donen en moments de canvi al Cicle biològic d'una persona (naixement, pubertat, aparellament, mort), com per exemple:
  • Matrimoni: per anunciar públicament que dues persones es fan parella.
  • Funeral: per acomiadar a algú que mor.
• De gratitud: per agrair una persona o grup, un esdeveniment positiu o un no-esdeveniment negatiu, un concepte (la vida, la natura, etc.)
• D'expiació: per demanar perdó i superar la culpabilitat.
• De purificació: treuen les impureses i dignifiquen davant la divinitat.
• Exorcismes: per allunyar els mals esperits.
• De consagració: de persones (reis, sacerdots), animals, objectes o llocs (temples).
• I, en general, relatius a fenòmens naturals, com els solsticis o la pluja, i de commemoració d'esdeveniments, com l'aniversari d'un naixement o d'un fet fundacional.

Ritu religiós

En algunes religions, els ritus pot dur-los a terme qualsevol creient, mentre que en d'altres es necessita la mediació d'una persona o institució especial: l'oficiant. Aquesta és la diferència que existeix entre les religions individualistes com, per exemple, la religió dels esquimals, i les religions comunitàries i eclesiàstiques, com la cristiana o la islàmica, que pressuposen la tasca d'un sacerdot o mediador.

Referències

Vegeu també

• Jurament de fidelitat

Viccionari