Söl'ring
| Tipus | dialecte  |
|---|---|
| Dialecte de | frisó septentrional |
| Ús | |
| Parlants nadius | 500 |
| Autòcton de | Sylt |
| Estat | Alemanya |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones frisó frisó septentrional frisó septentrional insular | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| Glottolog | solr1238 |
| Linguasphere | 52-ACA-da |
| Linguist List | frr-sol |
Söl'ring és el dialecte del frisó septentrional parlat a l'illa de Sylt, al districte de Nordfriesland (Slesvig-Holstein). Söl'ring prové de Sol', nom frisó de l'illa de Sylt.[1]
Juntament amb els dialectes fering, öömrang, i l'helgolandès forma part del grup insular de dialectes frisó septentrional.[2] Es diferencia dels altres dialectes, causa de la seva influència danesa relativament forta. A causa del turisme de masses a Sylt, el dialecte s'ha desplaçat en gran manera per les varietats de l'alemany i el söl'ring només el parlen alguns centenars de persones, moltes de les quals ja no resideixen a Sylt. Encara que s'ensenya a diverses escoles primàries, les seves perspectives de supervivència són desfavorables en comparació amb altres dialectes insulars.
Literatura
Aquest dialecte ha tingut una posició destacada entre els dialectes nord frisons en el camp de la literatura. La literatura söl'ring és considerada la més completa i extensa literatura dialectal nord frisona. L'aparició de la comèdia mar Di Söl'ring Pir'rersdei (El dia de Sant Pere a Sylt, 1809) pel mariner Peter Hansen (1767-1855)[3] es considera el punt de partida de la literatura frisona moderna. També és de Hansen l'única novel·la llarga mai escrita a Frísia Septentrional, Di lekkelk Stjüürman ("El pilot que té sort"), que es va publicar el 1833 com a seqüela de Di Söl'ring Pir'rersdei.
El seu fill, el mestre Christian Peter Hansen (1803-1879), va compondre el treball Werk Ualð Sölðring Tialen (Antigues històries de Sylt), tresor de llegendes insulars que permetrà la interpretació i l'edició d'un mite nacional frisó.[4] De Hansen és una balada marítima ben coneguda, Di Brirfiarhooger. De particular importància és la traducció del Nou Testament i els Salms pel pare Peter Michael Clemens (1804-1870) en la parla de Sylt. El treball, però, no es va detectar durant molt de temps i mai no va ser imprès.
En el segle XX destacaren el comerciant Andreas Hübbe (Di Önergang fan Söl) i l'editor Christian Peter Christiansen, autor de l'himne Üüs Sölring Lön (El nostre país Sylt).
De vital importància per a la literatura de Sylt i la literatura nord frisona sencera va ser Jens Emil Mungard.[5] Va escriure prop de 800 poemes, a més d'una mica de la prosa i obres de teatre. La seva obra més famosa és el poema Di Hiir es Brir ("la fotografia"). Mungard va morir el 1940 al camp de concentració de Sachsenhausen.
Referències
- ↑ Collinson, W. E. «Notes on North Frisian (Sylt) Etymology». The Modern Language Review, 17, 4, 1922, pàg. 392–402. DOI: 10.2307/3714279. ISSN: 0026-7937.
- ↑ Laker, Stephen «The Downfall of Dental Fricatives: Frisian Perspectives on a Wider Germanic Trend» (en anglès). Amsterdamer Beiträge zur älteren Germanistik, 73, 1, 01-01-2014, pàg. 261–300. DOI: 10.1163/9789401211918_011. ISSN: 1875-6719.
- ↑ Russi, Cinzia. Current Trends in Historical Sociolinguistics (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2016, p. 99. ISBN 978-3-11-048840-1.
- ↑ Bremmer Jr, Rolf H. «Reading Old Frisian laws as literature» (en anglès). Studia Neophilologica, 95, 2, 04-05-2023, pàg. 281–306. DOI: 10.1080/00393274.2022.2077830. ISSN: 0039-3274.
- ↑ Steensen, Thomas «What is a Frisian and how to become one? An inclusive approach to minority affiliation». AEMI, 2020, pàg. 7-13.
