Santa Brígida de Suècia
 Pintura de Hermann Rode, ca. 1480 (església de Salem, Södermanland, Suècia)  | |
| Nom original | (la) Birgitta de Suecia |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Birgitta Birgersdotter 1303 Finsta (Suècia) |
| Mort | 23 juliol 1373 (69/70 anys) Roma |
| Sepultura | Abadia de Valdstena (Linköpping, Suècia) (fins a 1394 a San Lorenzo in Panisperma (Roma)) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Religió |
| Ocupació | escriptora, teòloga, memorialista, política, filòsofa, mística |
| Orde religiós | Orde del Santíssim Salvador |
| vídua i fundadora | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, esglésies luteranes |
| Canonització | 7 d'octubre de 1391 , Roma nomenat per Bonifaci IX |
| Pelegrinatge | Vadstena |
| Festivitat | 23 de juliol (8 d'octubre fins a 1969) |
| Iconografia | Hàbit de monja, amb llibre |
| Patrona de | Suècia, copatrona d'Europa |
| Família | |
| Cònjuge | Ulf Gudmarsson (en)  |
| Fills | Märta Ulfsdotter, Caterina de Suècia, Birger Ulfsson, Karl Ulfsson (en) , Cecilia Ulvsdotter |
| Pares | Birger Persson i Ingeborg Bengtsdotter |
| Germans | Katarina Birgersdotter i Israel Birgersson |
| Lloc web | birgitta.vadstena.se |
   | |
Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador. Va ser proclamada santa per Bonifaci IX el 1391. El 1999, Joan Pau II la va declarar copatrona d'Europa,[1] juntament amb santa Caterina de Siena i santa Teresa Beneta de la Creu.[2]
Vida
Joventut i vida de casada
Brígida nasqué a Finsta, ciutat sueca de la regió d'Uppland, en el si d'una família aristocràtica. Era filla del governador Birgeri, i d'Ingerborg, filla del governador de Gotlàndia oriental.[3]
La primera part de la seva vida va ser la d'una laica feliçment casada: del seu matrimoni van néixer vuit fills, dels quals la segona va ser Caterina de Suècia. Va quedar vídua el 1344.[2]
Juntament amb el seu espòs, el noble Ulf Gudmarsson, havia estudiat les Sagrades Escriptures, va fundar un petit hospital i ajudava els necessitats. Va ser molt apreciada per la seva capacitat pedagògica: el seu servei va ser demanat a la cort d'Estocolm. Finalment, va fer el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.
Pelegrinatges
Després de la mort del seu marit, Brígida va marxar del seu país nadiu. Deixà Suècia el 1349 i s'establí a Roma. Des d'allí visità altres llocs d'Itàlia, sobretot els que conservaven relíquies de sants, com Milà, Pavia, Assís, Bari, Ortona, Benevento, Arielli, Pozzuoli, Nàpols, Salern, Amalfi, o San Michele Arcangelo a Gargano. L'últim pelegrinatge la portà a Terra Santa, entre els anys 1371 - 1372, on va visitar els llocs en què havia viscut Crist.
-
Escultura a l'església de Kungs-Husby -
Escultura de fusta, ca. 1470, pel Mestre de Soeterbeeck (Nova York, Metropolitan Museum of Art) -
La santa en un breviari del seu orde de 1476 -
Gravat xilogràfic imprès en un llibre de 1496
Personalitat
Brígida va revelar el que, al seu parer, era el projecte que Déu tenia per a la humanitat i per als papes, en forma de profecies. També va advertir seriosament sobre els vicis del moment i sobre la necessitat d'una reforma moral i espiritual al cristianisme.
Sostenia que estava en contacte permanent amb Crist, que se li apareixia en visions i amb qui parlava. D'una d'aquestes visites van sorgir les oracions de Santa Brígida, molt populars des de llavors.
-
Santa Brigida a Campo de'Fiori (Roma), església i convent, on la santa va viure i va morir -
Fresc de la volta de S. Birgitta (Roma), de Biagio Puccini, s. XVIII -
Interior del monestir de Valdstena -
Sepulcre de la santa a Valdstena -
Capella a San Lorenzo in Panisperma, on va ser enterrada en 1391
Bibliografia
- Le Rivelazioni Celesti di Santa Brigida di Svezia - www.saintbirgitta.com/italian Arxivat 2008-06-02 a Wayback Machine.
- Paola Giovetti, Brigida di Svezia. Una santa europea. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4767-1
- Luigi Borriello, Carolina M. Campone Brigida di Svezia: tra profezia e mistica. Libreria Editrice Vaticana, 2002
- Brigida di Svezia, Ciò che disse Cristo a santa Brigida. Le rivelazioni. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4718-3
- Brigida di Svezia, Le preghiere di santa Brigida. Da recitarsi per 12 anni e le quindici orazioni da recitarsi per 1 anno. Ancilla, 2003. ISBN 88-88609-11-3
- Esch Arnold, Tre sante ed il loro ambiente sociale a Roma: s. Francesca Romana, s. Brigida di Svezia e s. Caterina da Siena. Roma nel Rinascimento, 2001. ISBN 88-85913-27-X
- Joan Pau II, Spes aedificandi.Lettera Apostolica in forma di Motu proprio per la proclamazione di Santa Brigida di Svezia, Santa Caterina da Siena e Santa Teresa Benedetta della Croce a Compatrone d'Europa. Libreria Editrice Vaticana, 1999. ISBN 88-209-2824-8.
- Lino Cignelli, "La Grazia dei Luoghi Santi", Franciscan Printing Press, 2005
