Simeó II de Bulgària
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 16 juny 1937 (86 anys) Sofia (Regne de Bulgària) | ||||||||||||||||
47è Primer ministre de Bulgària | |||||||||||||||||
24 de juliol de 2001 – 17 d'agost de 2005 | |||||||||||||||||
← Ivan Kostov | |||||||||||||||||
Tsar de Bulgària | |||||||||||||||||
28 d'agost de 1943 – 15 de setembre de 1946 | |||||||||||||||||
Vasil Kolarov (President de la presidència provisional) → | |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Religió | Església Ortodoxa Búlgara i cristianisme ortodox | ||||||||||||||||
Formació | Valley Forge Military Academy and College Victoria College | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||||
Partit | Moviment Nacional per l'Estabilitat i el Progrés | ||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||
21 gener 2004 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 | ||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||
Títol | Príncep Prince of Tarnovo (en) Duke in Saxony (en) Prince of Saxe-Coburg and Gotha-Koháry (en) Tsar de Bulgària | ||||||||||||||||
Família | Casa de Saxònia-Coburg i Gotha-Koháry i casa de Saxònia-Coburg i Gotha-Koháry | ||||||||||||||||
Cònjuge | Margarita Gómez-Acebo | ||||||||||||||||
Fills | Kardam de Bulgarie, Konstantin-Assen, Prince of Vidin, Kubrat de Sajonia-Coburgo-Gotha, Kyril, Prince of Preslav (en) , Kalina de Bulgaria | ||||||||||||||||
Pares | Borís III i Joana d'Itàlia | ||||||||||||||||
Germans | Maria Lluïsa de Bulgària | ||||||||||||||||
Premis
| |||||||||||||||||
Signatura | |||||||||||||||||
Lloc web | kingsimeon.bg | ||||||||||||||||
|
Simeó Borisov Sakskoburggotski (en búlgar: Симеон Борисов Сакскобургготски) o Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha, anomenat també Simeó de Bulgària o Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica, nascut a Sofia el 16 de juny de 1937.
Biografia
Fill del tsar Boris III i de la reina Joana de Savoia, com a hereu al tron i príncep de Tirnovo, va passar la seva infància amb els seus pares i la seva germana gran, la princesa Maria Lluïsa de Bulgària, al palau de Vrana, prop de Sofia. Va accedir al tron a l'edat de sis anys, després de la sobtada mort del seu pare després d'una entrevista amb Hitler, el 28 d'agost de 1943. El seu oncle el príncep Ciril va ser nomenat regent i, posteriorment, va ser assassinat pels comunistes.
Llavors la família reial (La Reina Joana, Simeó II i sa germana Maria Lluïsa) van romandre sota arrest al palau de Vrana. A les seves Memòries, la Reina Joana recorda que els soldats soviètics solien entretenir-se disparant a l'atzar en la direcció en què es passejaven els seus fills. El[Cal aclariment] es va celebrar un referèndum tutelat per la presència de l'exèrcit i va declarar un 95% a favor de la creació d'una república comunista i l'abolició de la monarquia. Així que el 16 de setembre de 1946 la família va ser exiliada de Bulgària. No obstant això, Simeó II mai va signar cap document d'abdicació. La família reial va viatjar primer a Alexandria, a Egipte, on el pare de la Reina Joana, Víctor Manuel III d'Itàlia també vivia a l'exili. Allà Simeó va assistir al Victoria College amb el també exiliat Príncep Leka d'Albània.
Exili i casament a Espanya
Al juliol de 1951 el govern espanyol del General Franco li va oferir lloc a la família reial búlgara. Va estudiar a Espanya i als EUA i es va convertir en un home de negocis, directiu de la filial espanyola de Thomson. A més, es casà amb una aristòcrata espanyola, Margarita Gómez-Acebo, i van tenir cinc fills: Kardam, Kyril, Kubrat, Kostatin i Kalina.
Política
Des d'Espanya, Simeó va mantenir relacions amb els exiliats búlgars i després de la caiguda del teló d'acer va incrementar els seus contactes amb tots els sectors de la vida política del seu país. No obstant això, no va tornar a Bulgària fins al 1996. Després de recuperar la ciutadania búlgara amb el nom de Simeó Boríssov Saxkoburggotski, va tornar a Bulgària definitivament el 2001 com a líder i candidat del partit Moviment Nacional Simeó II. A les eleccions parlamentàries del 24 de juliol d'aquell any el MNS obtingué 119 dels 240 escons i Simeó va ser nomenat Primer Ministre, essent l'únic cas en la història en què un rei destronat recupera el poder polític de manera republicana. Simeó no ha renunciat mai al tron. No obstant això, ha afirmat diverses vegades no pretendre la restauració de la monarquia.
Simeó Boríssov va perdre les eleccions legislatives següents, el 2005, sota un clima de qüestionament del seu govern de corrupció d'alguns dels seus ministres, on va resultar vencedor el Partit Socialista per majoria simple. Però la seva influència política és encara considerable i el seu partit és la segona força política del país i forma part de l'actual coalició de govern.
Enllaços externs
- Biografia en Fundació CIDOB Arxivat 2013-04-24 a Wayback Machine. (castellà)
Precedit per: Boris III | Tsar de Bulgària 1943-1946 | Succeït per: Vasil Kolarov (President de la presidència provisional) |
Precedit per: Ivan Kostov | Primer ministre de Bulgària 2001-2005 | Succeït per: Serguei Staníxev |