Thomas Guénolé

Infotaula de personaThomas Guénolé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Falaise (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEmlyon Business School - emprenedoria
Centre d'Estudi de la Vida Política Francesa
Institut d'Estudis Polítics de París - doctorat (–2013) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPascal Perrineau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències polítiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolitòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Polítics de París
Universitat de Panteó-Assas
Universitat París-Est-Créteil-Val-de-Marne
Emlyon Business School Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent (2019–)
França Insubmisa (2017–2019)
Unió dels Demòcrates i Independents (2011–2013)
Nou Acord Modifica el valor a Wikidata
Lloc webthomas-guenole.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6425743 Facebook: thomasguenoleb Twitter (X): thomas_guenole Modifica el valor a Wikidata

Thomas Guénolé, (París, 13 de setembre de 1982), és un politòleg francès i un intel·lectual compromès amb l'esquerra.[1] Va ser especialment assessor de Jean-Louis Borloo, assessor d'Arnaud Montebourg, director d'estudis de l'UDI, i codirector de l'escola de formació La France insoumise.[2][2]

Guénolé distingeix quatre tipus de corrents a la família d'extrema dreta francesa: l'extrema dreta poujadista, l'extrema dreta sobiranista, l'extrema dreta tradicionalista i l'extrema dreta racista. Aquestes quatre famílies es corresponen respectivament, sota forma radicalitzada, a les famílies de la dreta francesa que són la dreta liberal, la dreta gaullista, la dreta moral i la dreta securitària.[3]

Publicacions destacades

  • First. Nicolas Sarkozy, chronique d'un retour impossible ? (en francès), 2013, p. 304. Guénolé2013. ISBN 978-2-7540-5454-6. 
  • First. Petit guide du mensonge en politique (en francès), 2014, p. 157. Guénolé2014. ISBN 978-2-7540-5921-3. 
  • Le Bord de l'eau. Les jeunes de banlieue mangent-ils les enfants ? (en francès), 2015, p. 214. Guénolé2015. ISBN 978-2-35687-417-7. 
  • First. La Mondialisation malheureuse (en francès), 2016, p. 336. Guénolé2016. ISBN 978-2-7540-6884-0. 
  • Fayard. Islamopsychose (en francès), 2017, p. 288. Guénolé2017. ISBN 978-2-213-70188-2. 
  • Plon. Antisocial (en francès), 2018, p. 288. Guénolé2018. ISBN 978-2-259-26385-6. 
  • La Chute de la Maison Mélenchon : Une machine dictatoriale vue de l'intérieur, Paris, Albin Michel, 2019, 256 p.
  • Le livre noir de la mondialisation : 400 millions de morts, Plon, 2020.[4]

Referències

  1. ↑ «Thomas Guénolé, le politologue devenu éditorialiste « Insoumis »» (en francès). Le Monde.fr, 22-09-2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bouchet-Petersen, Jonathan. «Thomas Guénolé, politologue pressé» (en francès). [Consulta: 24 abril 2022].
  3. ↑ Thomas Guénolé. «Manif pour tous : l'UMP de Copé s'autodétruit en se rapprochant de la cathosphère». Le Nouvel Observateur.com. [Consulta: 14 maig014].
  4. ↑ «Thomas Guénolé, politologue, éditorialiste, analyste, militant, insoumis... “Tout ça à la fois”» (en francès). [Consulta: 24 abril 2022].
Registres d'autoritat