Tistarita
 Tistarita | |
|---|---|
 Imatge SEM amb tistarita (tta) entre altres minerals (català)  | |
| Fórmula química | Ti₂3+O₃ |
| Epònim | estel, titani i composició |
| Localitat tipus | meteorit Allende (Pueblito de Allende meteorite; Qutrixpileo meteorite [NHM cat.]), Pueblito de Allende, Chihuahua, Mèxic |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,158Å; c = 13,611Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-016 |
| Símbol | Tta |
| Referències | [1] |
La tistarita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hematites. El seu nom deriva de la paraula "estrella" (star, en anglès), i del titani ("Ti") a la seva composició, el que implica que aquest mineral és probablement un dels condensats d'entre els primers sòlids formats en el sistema solar en el naixement de la nostra estrella.
Característiques
La tistarita és un òxid de fórmula química Ti₂3+O₃. Es tracta d'una de les poques fases conegudes en l'actualitat amb titani trivalent essencial, com la grossmanita i altres minerals encara sense aprovar com la UM1971-21-SiO: AlCaMgTi o la UM1978-08-O: AlCaCrFeMgTi. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tistarita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
Va ser descobert al meteorit Allende, trobat al Pueblito de Allende l'any 1969 amb una massa d'aproximadament 2 tones mètriques, a l'estat de Chihuahua, Mèxic.[2] Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
