Tomàs Garcés i Miravet

Infotaula de personaTomàs Garcès i Miravet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. III, illa 2a, tomba menor 14) 
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor.
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Biblioteca Nacional de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJordi Garcés i Brusés, Carme Garcés Brusés Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 9c42ae74-1f48-4cc2-8e19-437cc8a596f7 Discogs: 3333713 Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 9 d'octubre de 1901 - Barcelona, 16 de novembre de 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari català. A més a més, també és rellevant la seva contribució en el camp del periodisme i de la crítica literària.

Biografia

Fou fill de Buenaventura Garcés Bermejo, de Paredes de Sigüenza, i de Maria Miravet, de Tremp.[1]

De ben petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit, l'obra del qual el marcà profundament. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. En esclatar la Guerra Civil espanyola fugí a França, on fou professor de castellà a la Universitat de Tolosa i intimà amb Josep Sebastià Pons.

Retornà a Catalunya el 1947. El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 li fou atorgada la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, i el 1993 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural sis mesos abans de morir a Barcelona. És pare de Jordi Garcés i Brusés i avi de Marina Garcés.

Al llarg dels anys passà bona part del seu temps lliure al poble de la Selva de Mar on la família s'hi estava durant festes i part de l'estiu. El poble i els seus entorns foren font d'inspiració per a Garcés, com fa palès en algunes de les seves obres.[2][3]

Obra literària

Col·laborà en les revistes "Mar Vella", de la qual fou el fundador; "La Publicitat", on signà sota el pseudònim de Ship-Boy; "Ariel", "Serra d'Or", la "Revista de Poesia", "Revista de Catalunya", "D'Ací i d'Allà", i "La Revista". Així mateix fou un dels fundadors dels "Quaderns de Poesia".

Considerat com "el poeta català de la cançó", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, se'l va identificar amb la poesia neopopulista de Federico García Lorca i Rafael Alberti, i els seus poemes foren musicats per Eduard Toldrà i Xavier Gols entre d'altres. Va fer una entrada de cavall sicilià en el panorama de la poesia catalana de la dècada del 1920 amb Vint cançons, el seu primer llibre de versos.

Poesia

Prosa

  • 1926: Paisatges i lectures
  • 1933: Notes sobre poesia
  • 1962: Quadern de la Selva
  • 1972: Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits
  • 1981: Els dotze llibres d'Agelet
  • 1984: El temps que fuig (Premi Crítica Serra d'Or de dietari, 1985)
  • 1985: Cinc converses amb Joaquim Ruyra, Víctor Català, Pompeu Fabra, Josep Carner, Guerau de Liost
  • 1988: Prosa completa I
  • 1991: Prosa completa II

Traducció

Referències

  1. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901, número de registre 10050.
  2. Garcés, Tomàs. Quadern de la Selva. Barcelona: La Polígrafa, 1962, p. 43-78 (Quaderns de poesia). ISBN D.L. 10865-1962. 
  3. Garcés, Tomàs. El temps que fuig. Barcelona: Laertes, 1984, p. 19,41-42,59,86,89,122,137-138,152-153,157,159-160,162-163,168-171,173-174,180-182,188-189,191-196,199-200,204-205,207-208 (Els Llibres de Glaucos). ISBN 84-7612-003-6. 
  4. "La Vanguardia", dimarts 8 de maig de 1923, pàgina 8 PDF
  5. Article d'Helena González sobre el llibre Deu poemes gallecs de Tomàs Garcés Arxivat 2014-09-04 a Wayback Machine. (en gallec)

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
1969: Jordi Rubió  · 1970: Pere Quart  · 1971: Francesc de Borja Moll  · 1972: Salvador Espriu  · 1973: JV Foix  · 1974: Manuel Sanchis  · 1975: Joan Fuster  · 1976: Pau Vila  · 1977: Miquel Tarradell  · 1978: Vicent Andrés i Estellés  · 1979: Manuel de Pedrolo  · 1980: Mercè Rodoreda  · 1981: Josep M. de Casacuberta  · 1982: Josep M. Llompart  · 1983: Ramon Aramon  · 1984: Joan Coromines  · 1985: Marià Manent  · 1986: Pere Calders  · 1987: Enric Valor  · 1988: Xavier Benguerel  · 1989: Marià Villangómez  · 1990: Miquel Batllori  · 1991: Miquel Martí i Pol  · 1992: Joan Triadú  · 1993: Tomàs Garcés  · 1994: Jordi Sarsanedas  · 1995: Jordi Pere Cerdà  · 1996: Josep Benet  · 1997: Avel·lí Artís-Gener  · 1998: Joaquim Molas  · 1999: Josep Palau  · 2000: Josep Vallverdú  · 2001: Teresa Pàmies  · 2002: Josep M. Espinàs  · 2003: Antoni Ma. Badia  · 2004: Joan Francesc Mira  · 2005: Feliu Formosa  · 2006: Josep Termes  · 2007: Baltasar Porcel  · 2008: Montserrat Abelló  · 2009: Joan Solà  · 2010: Jaume Cabré  · 2011: Albert Manent  · 2012: Josep Massot  · 2013: Josep Maria Benet i Jornet  · 2014: Raimon  · 2015: Joan Veny  · 2016: Maria Antònia Oliver  · 2017: Isabel-Clara Simó  · 2018: Quim Monzó  · 2019: Marta Pessarrodona  · 2020: Enric Casasses  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Antònia Vicens  · 2023: Josep Piera  · 2024: Albert Jané
  • Vegeu aquesta plantilla
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació