Trèveris

No s'ha de confondre amb Trèvers.
Plantilla:Infotaula geografia políticaTrèveris
Trier (de) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 48′ N, 6° 36′ E / 49.8°N,6.6°E / 49.8; 6.6
EstatAlemanya
Estat federatRenània-Palatinat Modifica el valor a Wikidata
Capital de
arquebisbat de Trèveris
Sarre (en) Tradueix (1798–1815)
Regió de Trèveris (1815–1999)
districte de Trier-Saarburg (1816–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població112.195 (2022) Modifica el valor a Wikidata (958,36 hab./km²)
Geografia
Superfície117,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMosel·la Modifica el valor a Wikidata
Altitud125 m-135 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Aach
districte de Trier-Saarburg Modifica el valor a Wikidata
Creació16 aC Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governWolfram Leibe (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
QuattroPole (en) Tradueix
Städtetag Rheinland-Pfalz
Aliança per el medi ambient (1994–)
Alcaldes per la Pau (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal54290, 54292, 54293, 54294, 54295 i 54296 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic651 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDEB21 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya07211000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Metz
Nagaoka
Fort Worth
Gloucester
's-Hertogenbosch
Mbabane
Ascoli Piceno
Pula (1971–)
Weimar (1987–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtrier.de Modifica el valor a Wikidata

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la. És considerada la ciutat més antiga d'Alemanya. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1986.[1]

Història

Oficialment, va ser fundada en l'any 16 aC per August sota el nom d'Augusta dels Trèvers. La tribu gal·la dels trèvers donà nom a la ciutat. No obstant això, existeix un mite segons el qual va ser fundada uns 1300 anys abans del naixement de Roma per Trebeta, fill del rei assiri Ninus.

Coneguda com "la segona Roma" per la importància política que va arribar a tenir en el baix Imperi Romà, els vestigis romans hi són molt abundants:

Des dels segles xii i xiii fins a la Revolució Francesa, l'arquebisbe de Trèveris era un dels prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la Guerra dels Trenta Anys, Trèveris va ser conquerida pels espanyols l'any 1634, provocant l'entrada de la guerra del Regne de França en contra de les Espanyes,[2] i pels francesos l'any 1645. Tropes franceses van ocupar la ciutat també en 1674, 1688 i, més prolongadament, en 1794. L'any 1801 va ser conquerida per França, convertint-se en capital del departament francès de Saarland. En 1814 va ser presa per Prússia.

Actualment la ciutat té uns 100.000 habitants.

Fills il·lustres

Basílica de Trèveris i Residenzschloss

Referències

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Roman Monuments, Cathedral of St Peter and Church of Our Lady in Trier» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].
  2. (castellà) Fernando Sánchez Fernández, Regimiento Inmemorial [1]

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Trier
  • Trèveris


  • Vegeu aquesta plantilla
Catedral d'Aquisgrà  · Catedral d'Espira  · Residència de Würzburg  · Església de Wies  · Palaus de Augustusburg i Falkenlust  · Catedral de Santa Maria i Església de Sant Miquel de Hildesheim  · Monuments romans, Catedral de Sant Pere i Església de la Nostra Senyora de Trèveris  · Les fronteres de l'Imperi Romà  · La ciutat antiga de Lübeck amb el Holstentor  · Palaus i parcs de Potsdam i Berlín  · Abadia i Altenmünster de Lorsch  · Mines de Rammelsberg, ciutat antiga de Goslar i Sistema hidràulic de l'Alt Harz  · Monestir de Maulbronn  · Col·legiata, castell i centre històric de Quedlinburg  · Foneria de Völklingen  · Jaciment de Messel  · Catedral de Colònia  · Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau  · Monuments commemoratius de Luter a Eisleben i Wittenberg  · Weimar clàssica  · Castell de Wartburg  · Illa dels Museus de Berlín  · Reialme dels Jardins de Dessau-Wörlitz  · Illa monàstica de Reichenau  · Complex industrial de la mina de carbó de Zollverein a Essen  · Centre històric de Stralsund i de Wismar  · Alta vall del Rin Mitjà  · L'Ajuntament i Estàtua de Rotllà a la plaça del Mercat de Bremen  · Parc de Muskau  · Centre històric de Ratisbona i l'Stadtamhof  · Conjunts residencials modernistes de Berlín  · Mar de Wadden  · Fàbrica Fagus a Alfeld.  · Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps  · Palau de l'Òpera de Bayreuth  · Parc Wilhelmshöhe  · Westwerk carolingi i civitas de Corvey  · Speicherstadt i quarter del Kontorhausviertel amb l'edifici Chilehaus, Hamburg
  • Vegeu aquesta plantilla
Districtes urbans
Districtes rurals
Ahrweiler - Altenkirchen - Alzey-Worms - Bad Dürkheim - Bad Kreuznach - Bernkastel-Wittlich - Birkenfeld - Cochem-Zell - Donnersbergkreis - Eifelkreis Bitburg-Prüm - Germersheim - Kaiserslautern - Kusel - Mainz-Bingen - Mayen-Koblenz - Neuwied - Rhein-Hunsrück - Rhein-Lahn - Rhein-Pfalz - Südliche Weinstraße - Südwestpfalz - Trier-Saarburg - Vulkaneifel - Westerwald
Registres d'autoritat
Bases d'informació