Sylvie Testud

Sylvie Testud

Irudi gehiago
Bizitza
JaiotzaLyongo Laugarren Barrutia eta Lyon, 1971ko urtarrilaren 17a (53 urte)
Herrialdea Frantzia
Hezkuntza
HeziketaGoi Mailako Antzezpen-Kontserbatorio Nazionala
Cours Florent
Hizkuntzakfrantsesa
Jarduerak
Jarduerakaktorea, idazlea, eleberrigilea, film-zuzendaria, gidoilaria, audio-liburu kontalaria eta zinema aktorea
Jasotako sariak
ikusi
  • Ohorezko Legioko zalduna Ohorezko Legioko zalduna  (2012ko apirilaren 6a)
    Merezimenduaren Ordena Nazionaleko Zalduna Merezimenduaren Ordena Nazionaleko Zalduna  (2008ko azaroaren 14a)
    Officer of Arts and Letters Officer of Arts and Letters  (2016ko otsailaren 10a)
    Europako emakumezko aktore onenaren Saria  (2010) : Lourdes (en) Itzuli
    [[]]  (2023)

IMDB: nm0856500 Allocine: 18641 Allmovie: p198038 TCM: 546562
Twitter: slytestud Musicbrainz: ed1dffe3-6503-4265-8c1b-36bb89da1b01 Discogs: 3561489 Edit the value on Wikidata

Sylvie Testud (Lyon, 1971ko urtarrilaren 17a - ) frantziar aktorea da, emakumezko aktore onenaren César Saria irabazitakoa.

Biografia

Italiar jatorriko familia batean jaio zen; ama kontularia zuen. Lyongo Croix-Rousse auzoan eman zituen haurtzaroa eta nerabezaroa.

14 urte zituela, Claude Millerren L'Effrontée filmean Charlotte Gainsbourg ikusi zuenean, aktore izan behar zuela sentitu zuen, eta antzerki ikastaro batzuk egin zituen Christian Taponard aktore eta zuzendariarekin.

1989an, Parisera joan zen historia-lizentziaturari ekiteko eta arte dramatikoarekin jarraitzeko, eta 1991n rol txikiak egiten hasi zen Gaspard Noéren film batean, Philippe Harelen L'Histoire du garçon qui voulait qu'on l'embrasse (1994), Didier Haudepinen Le Plus bel âge (1995), Marion Vernouxen Love, etc. (1996) filmetan.

Baina arrakasta handia 1997an lortu zuen, Caroline Linken Jenseits der Stille film alemaniarrarekin. Horretarako alemana ikasi behar izan zuen, keinu-hizkuntza eta klarinetea, eta Alemaniako zinemako emakumezko aktore onenaren saria jaso zuen.

Ondoren, Frantziako zineman arrakasta izaten jarraitu zuen, hala nola Thomas Vincenten Karnaval eta Chantal Akermanen La Captive (Marcel Prousten La Prisonnière eleberriaren egokitzapena) filmetan.

2001ean, Jean-Pierre Denisen Les Blessures assassines filmean Papin ahizpetako bati egindako interpretazioak Emakumezko Aktore Onenaren Zesar bat ekarri zion, etxean giltzapetuta zegoen neska psikotiko-paranoidea, bere arrebarekin batera bere nagusiaren hilketan nahastua izan zena, interpretatzeagatik.

2003an bere biografia argitaratu zuen (Il n'y a pas beaucoup d'étoiles ce soir) eta 2004an Alain Corneauren Stupeur et Tremblements filmean egindako papera, Amélie Nothomben izen bereko eleberriaren egokitzapena, César eta Louis Lumière Aktore Onenaren Saria jaso zituen.

2005eko otsailaren 15ean bere seme Ruben jaio zen eta 2007an Ségolène Royalen alde egin zuen presidentetzarako hauteskundeetan.

Filmografia

Zinema

  • 1993 : Couples et amants
  • 1994 : L'Histoire du garçon qui voulait qu'on l'embrasse
  • 1994 : Maries Lied: Ich war, ich weiß nicht wo
  • 1995 : Le Plus bel âge
  • 1996 : Love, etc.
  • 1996 : Jenseits der Stille
  • 1997 : Les Raisons du cœur
  • 1998 : Sentimental Education
  • 1998 : Les Folies de Margaret
  • 1998 : Karnaval
  • 1999 : Annaluise et Anton
  • 1999 : In Heaven
  • 2000 : La Captive
  • 2000 : Sade
  • 2000 : Les Blessures assassines
  • 2000 : La Chambre obscure
  • 2001 : Julies Geist
  • 2001 : The Château
  • 2001 : Je rentre à la maison
  • 2002 : La Dernière Fête de Jedermann
  • 2002 : Un moment de bonheur
  • 2002 : Les Femmes... ou les enfants d'abord...
  • 2002 : Tangos volés
  • 2002 : Aime ton père
  • 2002 : Vivre me tue
  • 2003 : Stupeur et Tremblements
  • 2003 : Filles uniques
  • 2003 : Dédales
  • 2003 : Der gläserne Blick
  • 2004 : Demain on déménage
  • 2004 : Tout pour l'oseille
  • 2004 : Cause toujours !
  • 2004 : Victoire
  • 2004 : Les Mots bleus
  • 2005 : La vie est à nous !
  • 2006 : L'Héritage
  • 2006 : La Môme
  • 2007 : La France
  • 2007 : Ce que mes yeux ont vu
  • 2008 : Sagan
  • 2008 : Mange, ceci est mon corps
  • 2009 : L'Idiot
  • 2009 : Je ne dis pas non
  • 2009 : Lucky Luke
  • 2009 : Vengeance
  • 2009 : Gamines
  • 2009 : Lourdes
  • 2010 : Le Bonheur de Pierre
  • 2010 : La Rafle
  • 2010 : Mumu
  • 2010 : Avant l'aube
  • 2011 : L'Ordre et la Morale
  • 2012 : The Scapegoat
  • 2012 : À votre bon cœur, mesdames
  • 2013 : Max
  • 2013 : Une chanson pour ma mère
  • 2013 : Pour une femme
  • 2013 : Je m'appelle Hmmm
  • 2014 : 96 heures
  • 2014 : 24 jours
  • 2014 : Sous les jupes des filles
  • 2014 : Papa Was Not a Rolling Stone
  • 2014 : Geography of the Heart
  • 2015 : Le talent de mes amis
  • 2015 : Mesyats v derevne
  • 2015 : Au plus près du soleil
  • 2016 : Arrête ton cinéma !
  • 2016 : Les Visiteurs : La Révolution
  • 2016 : Tamara
  • 2017 : Jour J
  • 2017 : Final Portrait
  • 2018 : Comme des rois
  • 2018 : Tamara Vol.2
  • 2018 : Suspiria
  • 2019 : Insoumises
  • 2019 : Convoi exceptionnel
  • 2019 : Toute ressemblance
  • 2019 : Rendez-vous chez les Malawas
  • 2021 : Flashback
  • 2022 : Simone, le voyage du siècle
  • 2022 : Champagne !
  • 2023 : Cocorico

Telebista

  • 1995 : Lettre ouverte à Lili
  • 1995 : Le Nid tombé de l'oiseau
  • 2009 : L'une chante, l'autre aussi (dokumentala)
  • 2010 : Louise Michel
  • 2011 : Le Grand Restaurant II
  • 2012 : Rendez-vous en terre inconnue
  • 2013 : Les Mains de Roxana
  • 2013 : Les Déferlantes
  • 2014 : Ceux qui dansent sur la tête
  • 2014 : Fais pas ci, fais pas ça
  • 2016 : Mörderische Stille
  • 2017 : Marie de Bourgogne
  • 2018 : Deux gouttes d'eau
  • 2018 : Deutsch-les-Landes
  • 2018 : Quand sort la recluse
  • 2019 : Eden
  • 2020 : Peur sur le lac
  • 2020 : Capitaine Marleau
  • 2020 : I love you coiffure
  • 2021 : Fugueuse
  • 2022 : Ce que Pauline ne vous dit pas

Zuzendaria

Eleberriak

  • 2003 : Il n'y a pas beaucoup d'étoiles ce soir (autobiografia), Pauvert
  • 2005 : Le ciel t'aidera, Fayard
  • 2006 : Gamines, Fayard
  • 2011 : Chevalier de l'ordre du mérite, Fayard
  • 2014 : C'est le métier qui rentre, Fayard

Kanpo estekak

Autoritate kontrola
  • Wikimedia proiektuak
  • Wd Datuak: Q242526
  • Commonscat Multimedia: Sylvie Testud / Q242526

  • Identifikadoreak
  • WorldCat
  • VIAF: 4477801
  • ISNI: 0000000123197430
  • BNE: XX1669007
  • BNF: 14232443j (data)
  • GND: 135248205
  • LCCN: no00066296
  • NKC: pna2004259197
  • CiNii: DA16130810
  • SNAC: w6p27q3d
  • SUDOC: 05221270X
  • BIBSYS: 6077324
  • Wd Datuak: Q242526
  • Commonscat Multimedia: Sylvie Testud / Q242526
  • i
  • e
  • a